Breogán i Manresa. No es pot demanar una final millor ni més atractiva en la segona categoria del bàsquet espanyol. Dos conjunts històrics, que sumen 137 anys de bon bàsquet entre ambdós, amb un important seguiment i que, a més, disposen, probablement, de les dues millors plantilles de la competició, d'acord amb les seves ambicioses aspiracions.

Unes aspiracions que, no ens enganyem, tenen una sola meta, l'ascens de categoria. Però la Copa Princesa obrarà el miracle que durant una setmana els uns i els altres es donin una treva en aquest trepidant dia a dia que necessàriament viuen aquells que aspiren a ser al capdamunt. Però aquesta treva implica simplement un canvi de registre mental, és a dir, no hi ha lliga, però es manté la necessitat, la responsabilitat i l'orgull de guanyar. Dos equips confeccionats per guanyar i que no cediran, i menys amb un títol en joc.

A més, i tampoc no convé obviar-ho, el campió tindrà un premi que pot ser fins i tot transcendent de cara a la consecució de l'ascens: qui guanyi avui, si no lidera al final la fase regular, afrontarà el play-off d'ascens tenint sempre l'avantatge del camp a favor. I això, en una competició com la LEB, és molt.

El Breogán, com a amfitrió, pot sentir-se més pressionat que el seu rival. És dur perdre una final davant del teu públic, sobretot si aquest respon sempre i no perd la il·lusió, malgrat que el proper maig farà dotze anys del darrer descens de l'equip de Lugo. El conjunt breoganista es manté invicte aquesta temporada com a local i seria un bon símptoma per a la seva pròpia confiança mantenir-se així després de la final de dissabte.

Deixant de banda això -la responsabilitat serà per als protagonistes a la pista-, al voltant del partit l'ambient serà totalment festiu. El Breogán ha organitzat un bon nombre d'activitats dins i fora del pavelló perquè els aficionats en gaudeixin. Uns aficionats, els de Lugo i els manresans, que abans del partit es reuniran en un àpat, on lògicament no faltarà el pulpo á feira, com a preàmbul al qual serà, sens dubte i independentment del resultat, una gran festa a les grades.