Amb totes les estadístiques en contra. Així afronta l'ICL Manresa el «repte» d'avui a Lugo. Així ha definit l'empresa el seu entrenador, Aleix Duran, com un repte. El de derrotar el millor equip fins ara de la LEB Or, imbatut en els deu partits que ha jugat aquesta temporada al Pazo dos Deportes, precisament l'escenari avui (20.45 h, Teledeporte) de la final de la Copa de la Princesa. A més, la història també juga a favor del conjunt gallec: mai cap equip visitant s'ha proclamat campió.

Però l'ICL d'aquesta temporada és un equip de reptes, de superació. Aquest era el plantejament inicial del club quan l'estiu va perdre la categoria. Baixar a la LEB Or havia de servir, tant a l'entitat com a l'equip, per renéixer de les seves cendres, per recuperar la il·lusió i per agafar embranzida per al futur. I no hi hauria millor manera que guanyant un títol.

Recordant èpoques passades

Alçar de nou un trofeu serviria per recordar vells temps a la capital del Bages, per reviure èpoques passades. Unes èpoques que molts dels rivals que han visitat aquest curs el Nou Congost han recordat. «Aquí s'hi ha guanyat una lliga», rememoraven els rivals per destacar la grandesa del conjunt manresà, «un súper equip fet per ascendir», segons Natxo Lezkano, el tècnic rival avui.

Amb aquest objectiu, el de l'ascens, competeixen aquesta temporada el Breogán i l'ICL. I de moment, la pole position és per al conjunt gallec. Però els manresans han fet un pas endavant amb la incorporació de Nacho Martín, que ha sumat talent, ambició i autoestima a l'equip. Tres factors vitals per afrontar una final. Aquesta, a més, té el premi afegit de gaudir del factor pista a favor als play-off si es guanya.

Guanyar, sinònim d'ascens

La tradició diu que el campió de Copa gairebé sempre es guanya una plaça d'ascens a l'ACB: ho han aconseguit 14 dels 21 equips. I precisament aquest és el gran objectiu del Breogán i l'ICL. Això sí, també hi ha excepcions: el Palència va guanyar la Copa el 2015 i va caure a quarts de final dels play-off; i la temporada passada, l'Oviedo de Carles Marco i Javi Rodríguez va conquistar el títol i després queia a les semifinals de les eliminatòries de lliga.

Si alçar la Copa és sinònim d'ascens en la majoria dels casos, que es guanyin el dret de pujar els dos equips que la disputen és gairebé impossible. Només ha passat tres vegades a la història: Fuenlabrada i Menorca el 2005; Obradoiro i Múrcia el 2011; i Palència i Melilla el 2016.

Un altre MVP català?

Des que Jordi Trias va ser escollit com el millor jugador de la final, el 2014 amb l'Andorra, la resta de MVP han estat també catalans: Xavi Forcada amb el Palència el 2015; Dani Rodriguez, també amb el Palència, el 2016; i Miquel Salvó, el curs passat amb l'Oviedo. Els candidats aquest any serien Lluís Costa, Guillem Jou i Jordi Trias per part de l'ICL, i el navassenc Salva Arco i Guille Rubio per part del Breogán.