04 de febrer de 2018
04.02.2018
Breogán 9086ICL Manresa
 

Deu minuts fatídics pesen massa

L'ICL paga massa car un mal segon quart i veu com la seva gran remuntada posterior no té premi

04.02.2018 | 20:26
Deu minuts fatídics pesen massa
Els jugadors agraint el suport dels aficionats desplaçats a Lugo

Llàgrimes i cares de desolació en un ICL que va estar a punt de protagonitzar un miracle a Lugo i d'aixecar una Copa de la Princesa que tenia pràcticament perduda al descans. Una reacció de campió a la segona meitat va permetre a l'equip remuntar fins a 22 punts de diferència i situar-se davant a falta de menys de dos minuts.

El conjunt manresà es va refer després d'un segon quart fatídic i de tenir-ho tot en contra. I fins i tot va aconseguir que el Breogán acabés patint davant el recital manresà de la represa, que no va tenir res a veure amb el seu mal segon quart. Però la millora de l'ICL va arribar massa tard.

L'ambient era espectacular ja des de mitja hora abans de l'inici de partit. Els decibels van augmentar amb la presentació de l'equip local. I el públic va acabar d'esclatar amb el triple inicial de Ricardo Uriz. Un llançament que replicava Nacho Martín, novetat en l'equip titular i el jugador més encertat dels manresans al primer quart: va assumir la responsabilitat sense cap mena de por. El problema per a l'ICL era que els quatre tirs següents anotats pel Breogán no era contestats i s'obria una primera escletxa (11-3).

Álvaro Muñoz trencava la sequera amb una bonica cistella a cèrcol passat. Però Uriz i Fuzaro calcaven la jugada a l'altre costat de la pista per mantenir el marge dels gallecs, amb problemes per aturar un Nacho Martín molt inspirat (8 punts en 6 minuts).

Malgrat aquest desavantatge inicial, l'ICL va mantenir la calma i va reaccionar, precisament amb Nacho Martín i Álvaro Muñoz, que tenia el canell fi. Amb el seu encert i la suma d'altres elements, els manresans se situaven a només un punt després d'un triple de Guillem Jou (18-17).

Un acostament momentani, perquè el Breogán tancava el primer quart amb quatre punts de marge i obria el següent període amb un parcial 8-0, inclosos dos triples de Díaz, que desesperaven Duran a la banqueta: temps mort per frenar la sagnia rival i per recompondre idees (31-19).

L'escletxa passa a ser un abisme


Tornaven a la pista Lluís Costa i Nacho Martín, però no deixaven de ploure cistelles del Breogán, que s'escapava de 15 punts després d'una espectacular esmaixada del brasiler Demetrio i el tir lliure posterior (34-19). I el públic començava a cantar, gaudint del recital que hi havia al parquet i de la diferència al marcador, que arribava als 20 punts en menys de 15 minuts de joc (41-21).

En aquest moment, Gintvainis assumia el protagonisme anotador de l'ICL. Un esforç que només servia per evitar que els gallecs s'escapessin encara més en el marcador: es repetia el guió del partit de lliga, quan el Breogán va trencar el partit al segon quart: aleshores, va marxar al descans amb 17 punts de marge (57-40); ahir, amb 22 (55-33). I semblava que no en tenia prou. Els jugadors locals anaven a totes, el públic ho seguia protestant tot i mentrestant, a la banqueta manresana, cares llargues.

Reacció de caràcter


La intensitat amb què va aparèixer l'ICL a la pista després del descans semblava que podia iniciar una reacció. I de fet, la diferència baixava fins als 15 punts (61-46). Una retallada que provocava un cabreig monumental del tècnic local, Natxo Lezkano, que no permetia ni la més mínima relaxació als seus jugadors.

Però el seu toc d'atenció en un temps mort no feia efecte i l'ICL continuava remuntant. De mica en mica, la diferència en el marcador minvava. I al mateix temps, la confiança manresanana creixia de manera exponencial. Un parcial de 0-8 posava el 68-59 en el marcador i obligava de nou el tècnic local a demanar temps mort. Una aturada en què es vivia una gran celebració de la banqueta manresana: es veia possible el miracle de disputar el partit.

Lezkano tornava a posar a pista a Uriz per fer reaccionar el seu equip. I el base anotava un triple. Però just després cometia una antiesportiva sobre Jou que donava més aire a l'ICL: marxava al final del quart només amb nou punts de desavantatge i el públic embogia protestant.

L'inici del darrer quart va ser un reflex de la tensió que es vivia a la pista, amb el conjunt local atemorit davant la reacció de l'ICL. Veien com un gran marge s'anava esfumant i els manresans estaven en dinàmic positiva, sense por, sense res a perdre. I la diferència continuava baixant fins a ser de només un punt. Dos triples de Muñoz ajustaven el marcador al màxim i desfermaven l'eufòria a la banqueta manresana, on tot eren somriures.

Remuntada culminada


S'havia fet una gran feina però quedava el més difícil i el més important: posar-se al davant. I l'ICL desaprofitava fins a tres ocasions per fer-ho, amb tirs lliures de Muñoz i de Lundberg. I a la quarta, Jordi Trias anotava a la mitja volta per situar el 81-83. Un avantatge, el primer de l'ICL, que va durar ben poc. Dues cistelles, d'Uriz i de Löfberg, i dos tirs lliures més del suec van donar quatre putns de marge al Breogán a 40 segons del final (87-83).

Uns 40 segons que el públic va viure dempeus per pressionar l'ICL, que va respondre amb un triplàs de Costa a tauler (87-86). Quedaven només 20 segons per al miracle i era possible. Uriz anotava un tir lliure i l'ICL tenia l'última possessió. La jugada sortia perfecte però Muñoz es feia un embolic quan era a sota de cistella i el seu revés per empatar se sortia de dins. La seva desolació final era la de tot l'equip, que veia com no hi havia miracle. Molta mala sort.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari LEB Or

Calendari ICL Manresa

Calendari de l'ICL Manresa

Aquí pots consultar tots els partits del Bàsquet Manresa a la LEB Or.

 

Enllaços recomanats: Premis cinema