L'arribada de Nacho Martín a l'ICL Manresa, avui fa un mes, va suposar una sèrie de canvis a l'equip. La majoria són positius. Només s'ha de veure com l'afició manresana ha rebut el jugador val·lisoletà, que s'ha convertit en un ídol gràcies a actuacions com la que va tenir a Castelló. A més, la seva entesa amb l'altre líder de l'equip, Jordi Trias, sembla perfecta. Però els canvis de rol van donar com a resultat un afectat directe: Ashley Hamilton.
El britànic, titular indiscutible abans de l'arribada de Martín, ha hagut d'adaptar-se a una nova situació. No és cert que jugui menys, però sí que potser no ho fa en moments decisius, en què els galons de les torres bessones manresanes pesen més. Hamilton, un home intens, agressiu en el joc i també irregular, ha viscut unes setmanes en què les seves xifres s'han ressentit. Diumenge, contra l'Araberri, va semblar que, a poc a poc, va superant-ho. Va mostrar-se més encertat en les seves accions i, sobretot, menys ansiós, amb menys ganes de demostrar que és el millor del món en cada acció. Caldrà veure si és un canvi positiu o si la seva actuació torna a caure diumenge a la pista del Barça B.
Igual d'important
Després del partit contra l'Araberri, Aleix Duran va admetre que «ja sabeu que sóc molt pesat en el tema de sumar jugadors. Avui, per exemple, vull destacar el partit de Guillem Jou i de Jordan Sakho. En el cas de l'Ashley, té la confiança màxima de l'entrenador i dels seus companys. Ha hagut de fer el seu procés i avui ha tornat a fer les coses que ja feia. Ha quedat clar que es complementen amb Nacho Martín, avui ho han fet una estona i s'entenen bé. El que hem d'entendre és que amb la seva arribada no és tant un canvi de rol de l'Ashley, sinó que som més potents a dins, tenim més recursos i més versatilitat. Això és el que buscàvem. Avui ens ha tornat a aportar les coses que aportava».
La utilització d'aquest temps verbal és clau. Aportava. Perquè durant un mes les xifres demostren que ha estat fora del que havia ofert. Sempre és complicat comparar el rendiment en 18 partits, els que va jugar Hamilton abans que es fitxés Nacho Martín, i el que va donar només en quatre, però criden l'atenció en certs aspectes.Menys encert, menys intens
Així, Hamilton ha jugat gairebé els mateixos minuts, tot i que sempre pot fer mal no ser titular en enfrontaments com la final de Copa. La seva aportació anotadora, però, va baixar d'11 punts de mitjana a 3,5. Un dels motius, possiblement causat per la disminució de la confiança, va ser que també tirava menys. De 9,5 tirs de camp intentats per partit va passar a 4,7 i de 4 bàsquets va davallar fins a 1,5. Un altre dels elements que mostren aquesta falta de confiança de cara a la cistella contrària va ser que no va anar ni una sola vegada a la línia de tirs lliures. Per a un home que busca el contacte com ell i que força moltes situacions en atac és cridaner. Fins aleshores només tenia una mitjana de 2,2 tirs lliures intentats, però just abans del canvi de peces, a Lleida i a Càceres, hi havia anat fins a sis vegades.
Dues de les dades importants també són els rebots i la valoració. En la primera estadística, va mantenir la mitjana contra el Melilla (4), però en el duel contra el Palència no en va capturar cap. A més, no va anotar cap punt en dos partits: a Castelló, on va estar molt erràtic, i sobretot a la final de Copa, on el binomi Trias-Martín va ser el millor.
Diumenge, contra l'Araberri, però, va semblar que tornava a estar centrat. Va jugar els mateixos minuts que sempre i no va encertar gaire a l'inici, però la seva aportació al tercer quart va ser important. Va anotar 7 punts i va anar 4 cops a la línia de tirs lliures. Va tancar bé la cistella, amb quatre rebots, i no va buscar accions desesperades com quan va massa espitós per anotar ràpid. La valoració de 14 final cal inscriure-la en un context de molta producció en un duel que va finalitzar amb un resultat de 99-88, però potser és un pas important per recuperar la seva millor versió. El tercer home gran fa molta falta per fer un ICL més potent fins a final de temporada.
