La visita del cuer al Nou Congost semblava propícia per allargar la bona ratxa anotadora de l'ICL, que arribava al duel embalat en atac. Però el Palma va trobar la manera de torpedinar l'ofensiva manresana i crear un ecosistema en què l'equip d'Aleix Duran no es trobés còmode. Aquesta vegada no hi va haver un marcador alt ni un ritme de joc frenètic. La proposta del Palma, amb una defensa en zona que va sorprendre l'ICL, com va admetre després l'entrenador manresà, va enlletgir el partit i va obligar els jugadors locals a arremangar-se i a fer un gran esforç en defensa per aconseguir un triomf que semblava obligat.
A l'inici del partit, l'ICL es va encomanar de la negativitat, que arribava a Manresa amb sis derrotes seguides i la moral baixa: va fallar els seus primers vuit tirs, mentre el Palma anotava 8 punts (0-8). L'exmanresà Carles Bivià liderava els visitants al costat de Rafa Huertas: entre els dos anotaven 13 punts al primer quart. I quan la seva aportació desapareixia, també ho feia el Palma, que a poc a poc veia com l'ICL entrava en el partit i començava a anotar, tot i que amb dificultats.
Superar la sorpresa inicial
Un parcial de 8-0 (per seguir amb el vuit) situava els manresans per davant per primera vegada en tot el partit (14-13). L'única bona notícia d'un primer quart per oblidar, sense ordre ni encert. Les alternatives en defensa del Palma, amb pressió a tota la pista i una zona 1-2-2, col·lapsaven les idees dels locals. Un malson per a Aleix Duran però una benedicció per al tècnic visitant, Félix Alonso, que veia com el seu equip competia en una pista complicada, tal com havia demanat en la prèvia.
Però el Palma només va poder viure dels triples durant el primer quart i a l'inici del segon l'ICL obria una petita escletxa en aprofitar que el Palma trigava gairebé cinc minuts en anotar la seva primera cistella del quart. Però la sequera visitant no ajudava a ampliar l'avantatge: els manresans tenien problemes per anotar, com ho demostrava Hamilton, que fallava una esmaixada i perdia una de les vambes pel camí. El britànic, que marxava a la banqueta just després, feia rebotar la sabatilla contra la tanca de publicitat en una mostra de ràbia: la cistella escopia molts tirs.
Un triple d'Allen a tauler i una posterior penetració del californià situaven el 26-19. Una bona renda que s'esfumava ràpid, tan bon punt tornaven a aparèixer els punts de Rafa Huertas per al Palma (30-26). Però l'andalús estava massa sol, el seu equip errava massa a sota de cistella i l'ICL podia tornar a igualar el seu màxim avantatge al descans (35-28).
A la represa, amb el canvi de cistella on atacar, l'ICL començava a veure la llum i els punts queien amb més facilitat: dos triples i una safata al contraatac de Lluís Costa feien que la diferència superés per primer cop la desena de punts (47-34). El Palma tenia molts problemes per atacar: semblava que patia el malifici dels manresans a la primera part.
Tres triples que fan mal
L'ICL tancava bé el rebot en defensa per evitar segones opcions dels visitants. Amb una mica de defensa i de protecció del cèrcol, els manresans aconseguien arribar a l'atac amb una bona inèrcia per anar fent. Però el Palma, quan pitjor ho tenia, aconseguia anotar tres triples que el feien ressorgir en el tram final del quart i tornaven a ajustar el marcador, per intranquil·litat de l'ICL (55-49).
Per acabar de rematar un partit boig, a l'inici de l'últim quart es vivia un intercanvi de cistelles. Els dos equips mantenien defenses pressionants per dificultar l'inici de l'atac rival. Però els dos ho feien amb poca convicció i creuar la pista ja era fàcil quan es parava aquest parany.
I de cop apareixia Huertas, l'home més fiable dels visitants (va acabar amb 20 punts), per posar fi a uns minuts d'errades i ajustar encara més el marcador amb una cistella molt celebrada per l'andalús, que veia com el seu equip estava en disposició de lluitar per la victòria (66-61). En plena mala ratxa, el Palma ja havia estat a punt de donar la campanada a dues pistes complicades, com són la del Càceres i la del Prat.
A la recerca de pausa
Per posar una mica d'ordre a pista, Aleix Duran apostava per dos bases en els últims tres minuts de l'enfrontament. Des de la banqueta hi havia moltes indicacions respecte al què s'havia de fer en atac, on es tornava a patir. L'ICL es tornava a perdre buscant el camí de la cistella i el Palma arribava als dos minuts finals amb només cinc punts de marge (66-61). I encara gràcies que Huertas havia errat un tir a prop de cistella i que Trias li havia fet un tap en la següent aproximació al cèrcol.
Just després, Trias anotava dos tirs lliures que permetien als manresans respirar una mica tranquils (68-61). Però encara s'havia de patir una mica més, ja que Bivià va recuperar una pilota amb una pressió sobre el servei de fons. Per sort, el Palma no anotava. I a l'altre costat, Gintavinis inventava una cistella amb un tir desequilibrat que sentenciava (70-61).
La victòria ja no s'escaparia del Nou Congost, però l'ICL acabaria perdent novament el parcial del dar-rer quart (17-18), com ja havia passat amb el primer i el tercer. Tres batalles perdudes que no feien perillar el triomf però que evidenciaven el partit poc brillant de l'ICL: guanyar de manera pràtica també és lícit, però cal prendre nota del que s'ha de millorar.
