Aleix Duran va arribar satisfet a la sala de premsa, conscient que l'equip s'havia tret una espina que tenia doblement clavada, derrotant el Breogán, i que segurament va trencar una barrera que fins ara el frenava: es va mostrar capaç de competir al mateix nivell que el líder i ho va fer acompanyat per un Nou Congost que ha de ser clau en el tram final de temporada.
«Estem molt contents», va destacar el tècnic de l'ICL. «El que hem viscut avui al Congost feia anys que no ho vivia: la prèvia, el partit i el postpartit. És el que volíem aquesta temporada. Si hem de jugar play-off, serà un factor determinant. Som un equip molt millor amb aquest ambient».
La grada va acompanyar, però els jugadors també van fer un pas endavant. I el van fer des del principi, com reclamava el tècnic des de feia jornades: «Per competir amb el Breogán havíem de fer un bon inici, que també era una assignatura pendent. Ens havien passat per sobre en els altres dos partits i avui els hem deixat aturdits. Hem trobat maneres d'anotar, amb més ganes que ordre. I en defensa ho hem fet molt bé a la primera part, baixant els seus percentatges habitual».
Per a Duran, els 13 punts d'avantatge fins i tot eren poc «pel que havíem fet a la pista». I no content amb això, l'equip va mantenir el nivell a la represa, tot i que al final es va quedar sense forces. «Anàvem justos d'energies, sense Jou, amb jugadors carregats de faltes i amb Costa tocat del bessó. Hem fet rotacions ràpides i ens ha funcionat bé», va destacar.
Motivació i ambició
El tècnic de l'ICL va destacar el bon treball col·lectiu i el pas endavant dels jugadors, «extra motivats». «Per guanyar el Breogán per dotze punts necessites deu jugadors a un nivell molt alt», va afegir. I va explicar que, malgrat que no va tenir «sensació de brillantor ofensiva», sí que va veure l'equip «amb moltes ganes». Tantes ganes, que en el tram final els jugadors preguntaven per l'average: «M'ha agradat l'ambició».
Però el doble premi no va ser possible: els 17 punts de desavantatge de la primera volta no es van recuperar. «Ells potser han arribat una mica més frescos al tram final. Tenen plantilla més llarga i avui teníem la baixa de Jou», lamentava Duran, que destacava un tret positiu d'un desenllaç així: «Tant de bo arribem sempre al final justos d'energia perquè ho donem tot al principi».
Lezkano destaca l'ambient
L'entrenador del Breogán, Natxo Lezkano, no va posar pal·liatius a la derrota del seu equip. Va felicitar l'ICL pel seu «bon partit, agressiu, marcant el ritme». El tècnic visitant va destacar que els manresans van posar «el llistó defensiu per sobre del límit de la falta, que és com s'ha de jugar». A més, també va felicitar el club «per l'ambient dins i fora del pavelló, fins i tot una hora i mitja abans, quan hem arribat. Era un ambient de final. Un goig jugar-hi, i és molt bo per a la lliga».
Respecte al partit, va lamentar que el seu equip havia començat «a remolc» perquè «no hem llegit bé com havia de ser el partit, perquè ells l'han endurit». Lezkano va lamentar que el seu equip estat malament «tres quarts» però va destacar que, «quan pitjor estaven les coses, no ens hem deixat anar. El segon partit, el del bàsquet average, l'hem salvat».
Al final, el Breogán va aconseguir una dolça derrota que el manté al capdavant de la classificació, amb un triomf de marge més el bàsquet average sobre l'ICL Manresa. Una posició de privilegi que el seu tècnic va atribuir, en part, a l'ambient que es viu al Pazo dos Deportes de Lugo, com el que ahir es va viure al Nou Congost: «Una part important de ser on som, ho devem al nostre pavelló i a la nostra afició».
