El 12 de gener, a Càceres, l'ICL Manresa va jugar després d'haver donat una gran alegria a la seva afició, la classificació per a a la Copa a Lleida. Ho va fer en divendres, després d'haver jugat el diumenge i en un pavelló amb un ambient glacial. A més, Gintvainis anava mig coix, com ahir Muñoz. Moltes similituds. Faltava el resultat, i es va donar. Derrota com aleshores, dos mesos després, però amb l'afegit que ahir va ser contra el cuer i quan ja semblava que aquestes coses no podien passar.
És difícil trobar un ambient més apagat a la LEB Or que el del Palau dels Esports de la Rioja. Mitja hora abans de començar el partit les portes del pavelló encara estaven tancades i els pocs aficionats que van ocupar les grades del pavelló tampoc no semblaven amb gaires ganes d'animar. De fet, se sentia més el timbal dels membres de la penya Racó Sonat que va viatjar a Logronyo. Però com va avisar Aleix Duran a la prèvia, el Clavijo no era un cuer tan sentenciat com semblava.
El partit va iniciar-se de manera semblant al de Castelló en dos sentits. El primer, és que van posar la música de la pel·lícula Rocky per la megafonia i, tal com va succeir a la Plana, el rellotge de possessió va deixar de funcionar. Afortunadament, aquest cop es va arreglar amb rapidesa. L'altre semblança va ser el protagonisme de Nacho Martín en atac. En els primers deu minuts, el pivot va anotar deu dels disset punts del seu equip, inclòs el bàsquet inicial i dos triples. Però no va ser un bon període per als bagencs, principalment en defensa.
La fredor del pavelló va provocar errades en el tir de l'ICL. El Clavijo, en canvi, jugava més fàcil i trobava, sobretot, els punts de Quintela i de Coggins per obtenir mínimes diferències de tres punts (12-9). Entre Martín i Costa van donar el segon i últim avantatge visitant del període d'estrena (12-14), perquè aleshores van començar a arribar les errades en el tir i van ser Cabot i el suplent Phillip els que van impulsar els logronyesos a marxar al primer descans amb quatre punts de diferència al seu favor (21-17).
Malgrat un 2+1 inicial de Phillip, que va errar un tir lliure, l'home del principi del segon període va ser Jordan Sakho. Va fer un bàsquet amb addicional i una altra cistella tot seguit, però se'n va anar aviat a la banqueta per haver comès dues faltes. L'ICL va fer un pas endavant quant a intensitat defensiva i això es va notar en forma de contraatacs.
Més intensitat defensiva
En aquesta fase, els col·legiats van demostrar poc nivell no indicant una falta a Allen, després donant per bo un tap del nord-americà a Adala Moto quan la pilota havia picat clarament el tauler i, finalment, amb una falta en atac de Trias que van veure ells i prou. Gintvainis va donar aire als manresans amb un triple (25-28) i el Clavijo va veure com el seu millor interior, Yates, es carregava amb la tercera falta. L'erosió començava a fer efecte i es va demostrar amb un altre triple de Gintvainis. El Clavijo va entrar en bonus i ho va castigar Lluís Costa amb dos tirs lliures i Dani Garcia, que no es va arronsar després d'haver errat una safata, amb una porta enrere (31-37). El darrer minut, però, no va ser bo i el Clavijo va poder reduir un punt la diferència. En aquest quart, però, només va anotar onze punts.
L'ICL, però, no va saber interpretar bé l'inici del tercer període. El Clavijo va recuperar Yates per buscar pilotes a l'interior i provar de fer valer els seus quilos sobre Trias i els manresans es van oblidar de defensar. Es va entrar en un intercanvi de cistelles que, en els primers deu minuts, ja s'havia vist que no eren favorables a l'equip d'Aleix Duran. Phillip va ser un altre que va campar com va voler en atac i, després d'eixugar el desavantatge i tolerar diferències manresanes de tres punts, el Clavijo va obtenir la màxima diferència al seu favor amb un 53-48 quan quedaven tres minuts per al final, amb un 2+1 de Cabot i amb dos tirs lliures de Yates amb la tercera falta de Sakho. Gintvainis i Hamilton van aconseguir igualar el resultat, però novament un mal final, va permetre que el Clavijo afrontés el tram final amb quatre punts damunt (57-53) i havent-ne anotat 24.
Desastre absolut
I el darrer quart no va poder començar millor. El Clavijo va dominar el rebot encara més del que ho havia fet fins aleshores (33-20). L'ICL va anotar un punt de Gintvainis en tres minuts i el marcador es va disparar a un 63-54, amb un altre bàsquet de Phillip, que va obligar Duran a aturar el partit.
Però les coses no van millorar. El Clavijo, que al descans havia dut a terme una pràctica estranya, una roda d'escalfament de les que se sol fer només a l'inici del partit, estava més endollat Cabot anotava el 67-56 després que Trias esbronqués el col·legiat per una clara falta no indicada sobre ell. Era falta, però també demostrava la intensitat de les dues bandes.
Fins al final, va ser un voler i no poder dels manresans. Tothom es va oblidar de fer la seva feina. Tots els rebots anaven a les mans del Clavijo, que hi posava més interès, més instint de supervivència per salvar-se que un adversari que semblava haver-ho fet tot el cap de setmana anterior. L'exemple el podem veure en el rebot. La ingent diferència de captures va donar més possibilitats als locals que es van endur un triomf que fa que l'ICL s'oblidi definitivament de l'ascens directe i decebi els seus.
