Els jugadors de l'ICL van gastar els últims grams de força que els quedaven ahir celebrant amb música la victòria al vestidor. Un premi merescut després de l'esforç que va fer l'equip per superar un rival que a la primera volta el va treure de polleguera i el va acabar derrotant. L'ICL va venjar aquella derrota al Nou Congost i va fer una demostració de cor, d'orgull i de qualitat davant un Leyma Corunya molt combatiu.
«Hem celebrat cada cistella com si fos un gol», admetia Álvaro Muñoz després d'un partit en què es va veure una versió diferent de l'ICL, que va jugar a un ritme lent i a pocs punts per no castigar massa el físic dels jugadors que tenia sans. Això sí, els que hi eren ho van deixar tot sobre la pista, es van esprémer al màxim per sumar una victòria que els manté entre els millors, davant del Prat i sense allunyar-se del líder de la lliga, un Breogán que ahir es va passar davant l'Osca.
Molt més complicat va ser el partit de l'ICL, tot i que l'inici va ser demolidor. Jordi Trias va anotar la primera cistella del partit i la van seguir cinc triples: de Hamilton, Costa i tres de Nacho Martín, imparable al primer quart, quan va anotar 11 dels seus 20 punts. En un tres i no res, l'ICL obria escletxa (4-17) i veia com dos jugadors rivals anaven a la banqueta després d'una topada amb Trias: Olmos es feia mal en un dit de la mà dreta i Gilling, un trau.
Però aquest màxim avantatge era difícil de mantenir i els gallecs replicaven amb un parcial de 7-0 que obligava Aleix Duran a demanar temps mort. I amb l'arribada dels primers canvis, el partit es refredava i l'anotació s'aturava. Costava anotar i calia fer un esforç extra en defensa: Nacho Martín clavava un gran tap a Sonseca, que en l'última possessió del primer quart es menjava la pilota per la bona defensa de Sakho (12-17).
El pivot congolès era l'encarregat de trencar la sequera de l'ICL a l'inici del segon quart, en culminar un alley-oop servit per Costa. I un triple de Lundberg tornava a distanciar els manresans en el marcador (15-22). Era el preludi d'uns minuts de desesperació rivals, amb una tècnica per al seu tècnic, Gustavo Aranzana.
Sobreviure al primer sotrac
Les protestes de l'entrenador rival van tenir conseqüències, ja que els àrbitres es van tornar més primmirats amb els contactes dels jugadors de l'ICL. I els locals ho van aprofitar per acostar-se en el marcador (22-23). Sonseca anotava un triple que li replicava Nacho Martín, que massa aviat veia com li xiulaven la seva tercera falta i se n'anava ràpid a la banqueta. Calia reservar-lo per a la segona meitat.
Sense Martín, i amb més de quatre minuts per arribar al descans, Aleix Duran demanava calma als seus jugadors, massa precipitats. El Corunya es posava al davant (27-25) i l'ICL no canalitzava bé les ganes de respondre: Hamilton tirava massa fort i es passava de llarg, i un tir de Trias feia la corbata a l'anella. A l'equip li costava anotar, fins que apareixien al rescat dos joves: Dani García anotava un triple al final de la possessió i Sakho tancava el quart amb un gran ganxo i un tap estratosfèric (31-35).
Un dur parcial de 16-0
A la represa, l'ICL semblava que podia trencar el partit. Costa anotava al contraatac i un 2+1 de Hamilton donava 8 punts de marge i provocava les protestes de la grada. Al mateix temps, Sonseca i Gilling es retreien no haver defensat bé. Semblava un moment crític per al Corunya, amb 34-42 al marcador. Però va saber reaccionar.
El tirador Trevor Cooney, ex del Baskonia, assumia la responsabilitat i liderava un parcial de 16-0 que capgirava el partit i l'electrònic com un mitjó. Del 34-42 es passava al 50-42. Era el moment més àlgid dels locals, amb Monaghan desfermat celebrat el triple que obligava Aleix Duran a parar el partit. Un cop dur que l'ICL va saber digerir.
Lundberg va anotar un triple per trencar el parcial en contra. I Sakho anotava una cistella al dar-rer segon del tercer quart, després d'agafar un rebot en atac, per posar el 50-47. Una petita victòria manresana per afrontar el darrer quart amb optimisme.
I les coses començaven bé en el darrer període, amb una cistella de Nacho Martín, que poc després rebria un cop al peu i encenia totes les alarmes. Per sort, l'ala-pivot va poder acabar el partit i va acabar sent vital al tram final. Un desenllaç al qual s'arribaria després d'uns minuts de patiment.
L'hora dels referents
A l'ICL li costava anotar, alguns dels seus jugadors es descentraven i el Corunya apujava el to defensiu. Però els manresans no queien a la trampa i mostraven sang freda. Com Lundberg, que anotava un tir de mitja distància per tornar a agafar les regnes del marcador (53-54). Un lideratge que ja no s'escaparia.
Dos triples, de Flis i Monaghan, van ser els últims cops de geni del Corunya per plantar cara. Després, els jugadors més experimentats i de més qualitat de l'ICL van rematar la feina. Trias, amb un tir de cinc metres, donava sis punts de marge a 1.35 del final. Una cistella molt celebrada.
I els tirs lliures van acabar de rematar la feina d'un partit que va desgastar molt els manresans. Les cares de cansament celebrant la victòria n'eren el millor testimoni. Els jugadors estaven esgotats però satisfets per haver superat un rival dels més complicats de la lliga. Un partit per treure's el barret.
