Fa dues dècades, el nom de Manresa era en boca de tothom, des del punt de vista esportiu. El juny farà vint anys que el TDK va aconseguir proclamar-se campió de lliga i va despertar admiració a tot arreu. Era la gesta d'un equip que va superar pressupostos molt superiors i els va derrotar contra pronòstic, però també la culminació d'una feina molt ben feta des d'anys enrere. Dues temporades abans, el 1996, ja havia estat campió de Copa, en una final històrica contra el Barça a Múrcia, i els bagencs eren temuts a moltes de les pistes que visitaven per la seva combativitat.
D'aquells anys es poden escriure molts llibres, sobretot de part d'aquells que els van viure, però ningú no havia pensat en crear una novel·la amb aquella història de rerefons. Fins que algú s'hi va posar. Angie Bach (Santa Cruz de Tenerife, 1972), viu a Barcelona des de petita. És secretària de direcció, professora de tennis, tot i que no exerceix, i també escriu, a part de presentar llibres per a l'editorial Atlantis de Madrid. La història del TDK va arribar al seu coneixement i n'ha escrit una novel·la que avui serà presentada al Nou Congost i que promet tenir molta requesta, almenys a la ciutat, de cara a Sant Jordi.
Sense informació prèvia
Bach ja va escriure un primer llibre, La cruz de Vilabertrán (Atlantis), una història de ficció amb una relíquia de l'Alt Empordà com a fil conductor. Explica que «m'agrada combinar la ficció i la realitat. En el primer llibre hi havia un personatge de l'Empordà que existia en realitat i em vaig encapritxar en donar a conèixer aquella creu, que no coneix ningú i que podia ser un reclam turístic per a la Costa Brava. M'agrada introduir elements reals perquè així el lector aprèn coses. Si només és ficció, l'efecte no és el mateix».
L'escriptora no seguia per a res el món del bàsquet, ni molt menys el del Manresa, fins que en va sentir a parlar. «Jo formava part d'un grup de WhatsApp creat per un gran amic i advocat que lidera una plataforma cívica anomenada «Barcelona com tu», l'objectiu de la qual és regenerar la ciutat. Aquest grup va provocar que, per atzar, contactés amb persones vinculades al món del bàsquet i, a partir d'aquí, va néixer la història de la creació del llibre».
La novel·la ¿Puedes tocar el cielo? El milagro del TDK Manresa combina dues trames, una de fictícia, amb personatges com «una periodista, basada en una amiga meva, Imma Muñoz, i els seus problemes a la feina, i d'altres que apareixen a la història que són reals, com ara l'exjugador Jordi Singla, que m'ha ajudat molt des del primer moment». Angie Bach dedica l'obra a dos exbasquetbolistes «que van morir a la carretera, com Pep Pujolràs i Fernando Martín. Apareixen a la trama d'una manera perquè tot lligui correctament».
La idea de la novel·la va sorgir «el desembre del 2016, però llavors la vaig deixar i la vaig reprendre l'estiu passat seriosament. Hi he dedicat moltes hores. El desembre, per exemple, tenia una grip molt forta però no podia deixar d'escriure. Estava molt identificada amb els personatges i no els podia deixar. Ara que he acabat el llibre els trobo a faltar perquè gairebé vivia per a ells».
Ajuda del club i al club
Precisament el desembre, va visitar el Nou Congost, on va ser atesa pel gerent, Carles Sixto. «M'ha ajudat molt. Em va regalar el llibre de la història del club, de Francesc Comas, i d'allà en vaig poder treure molta informació. Jo era més seguidora de futbol i de tennis, però després d'investigar tant sobre el tema ara ja sóc una experta en bàsquet».
El llibre és una autoedició. Ella ha pagat les despeses dels 500 exemplars impresos perquè «un cop recuperada la meva inversió, vull destinar alguns d'aquests diners al club, era la meva il·lusió. Si ho hagués fet a través d'una editorial, això no hauria estat possible. Per a mi ha estat un esforç important crear la novel·la i en volia treure una recompensa».
Sobre el fet que just ara faci vint anys del títol de lliga del TDK i que això pot impulsar molts lectors a comprar el llibre, admet que «ha estat una casualitat, com ara el fet d'haver presentat fa poc, per a Atlantis, una escriptora de Manresa, Helena Molina, amb qui volem escriure la segona part del llibre conjuntament, ja que el seu pare és un gran seguidor del club». Aquesta estaria escrita «en català i, si tingués prou diners, també traduiria la primera, escrita en castellà». De moment, el segur és que la novel·la basada en aquell equip de pel·lícula que jugava a final del segle passat arribarà ben aviat a les llibreries.
