La nit que el Nou Congost va retre homenatge a un pioners, els membres del CE Manresa que fa 50 anys van pujar a Primera Divisió, l'actual ICL va començar a dibuixar el seu camí als play-off. Una ruta que el portarà a enfrontar-se al Corunya en els quarts de final. Els manresans van acabar tercers quan tenien a la seva mà ser segons i tenir factor pista en totes les eliminatòries de play-off. Però l'equip va caure davant el Lleida, que es va salvar, i no va aprofitar la derrota del Prat a la pista del Barça B (78-71). Un resultat inesperat però que va quedar en no res perquè l'ICL no va fer els deures.

I això que l'ICL va anar per feina des d'un bon principi, amb tres triples seguits, dos de Muñoz i un de Lundberg, que obligaven el tècnic del Lleida a demanar temps mort quan només s'havien jugat dos minuts (9-2). L'entrenador visitant demanava més intensitat als seus jugadors, que responien amb un parcial de 0-6 per ajustar el marcador (9-8). Un acostament al qual els manresans responien prement de nou l'accelerador.

El Lleida, que s'hi jugava la salvació, no mostrava la intensitat que requeria el seu repte. I l'ICL en tenia prou jugant a mig gas per agafar deu punts de marge a dos minuts per acabar el quart (22-12). Un avantatge que es mantenia al final del període gràcies a una cistella, a tauler i sobre la botzina, d'un Hamilton que acaba el primer quart amb 9 punts, els dar-rers nou punts de l'equip en aquest primer quart.

I el segon període, després de dos minuts de sequera, s'estrenava amb un triple de Gintavinis, mentre Aleix Duran demanava al jove Dani Garcia que augmentés la pressió sobre el base rival. L'equip no s'havia de relaxar per lligar un triomf que semblava còmode: màxima intensitat mentre s'esperava una carambola en forma de derrota del Prat a la pista del Barça B. I a meitat del segon període semblava possible, ja que filial blaugrana, que es jugava la salvació, dominava a mitjan aquest quart (27-25).

Reacció visitant i triplàs

I al Nou Congost, mentrestant, l'ICL semblava mantenir a ratlla el Lleida amb encert exterior i algun rebot en atac. Però el conjunt de la Terra Ferma reaccionava i s'acostava en el marcador a un minut i mig del descans (35-31). I, just després, el manresà Miquel Feliu es queixava d'una falta que li assenyalaven per excés d'intensitat. I en l'acció següent deixava el seu equip a dos punts amb una safata al contraatac (35-33). Per reblar el parcial en contra de l'ICL, Dukanovic anotava un triple inversemblant de ganxo i sobre la botzina del descans (35-36).

El tercer quart no va començar gaire millor de com havia acabat el segon. L'ICL seguia desorientat i Marc Martí ho aprofitava per donar una mica més de marge al Lleida (35-38). Tot plegat, mentre Aleix Duran cridava i gesticulava des de la banda demanant més intensitat i atenció als seus jugadors, que havien començat bé el partit però havien donat vida al rival en el segon quart.

Un triple de Costa, molt celebrat pel públic després de diverses errades, avançava l'ICL (40-38). Però responia ràpidament Feliu, també des de la llarga distància (40-41). El Lleida, que havia patit durant molts minuts del primer temps, en part pel seu mal inici, es veia amb opcions de lluitar pel partit. La intensitat dels seus homes havia augmentat, mentre l'ICL buscava la perduda.

Un triple d'Ogungbemi situava els visitants per davant a quatre minuts per acabar el tercer quart (45-46). El partit s'havia convertit en aquest moment en un intercanvi de cistelles que no afavoria l'ICL: calia un parcial a favor per obrir escletxa i acabar aprofitant un possible derrota del Prat, que perdia 52-41 al minut 26.

Però sobre el parquet del Congost no hi havia prou ritme per superar un rival que, amb menys d'un quart d'hora de partit, es jugava les últimes cartes per salvar-se. Els visitants anaven a totes mentre els locals buscaven el seu lloc al parquet. I així s'arribava, amb igualtat, al final del tercer quart (50-50), mentre el Prat perdia perdia 14 punts (60-46).

Males sensacions per remuntar

A l'inici del darrer quart, l'ICL tenia 10 minuts per acabar de fer els deures. Però l'equip estava sense idees, mentre al Lleida es palpava il·lusió per guanyar i poder salvar-se. S'ho començaven a creure. Un parcial de 0-5 feia que els aficionats lleidatans desplaçats comencessin a animar amb força. I quan l'escletxa es feia més gran (52-59), Aleix Duran demanava temps mort per capgirar la situació.

Però la situació no canviava. Quan faltaven cinc minuts per acabar, la banqueta de Lleida s'aixecava de cop per celebrar una safata fàcil d'Ogungbemi, que acte seguit anotava un triple per amplir la diferència (56-64). I al base se li sumava Derksen, vital, per al seu equip amb dues cistelles que els acostaven a la salvació (60-69).

A dos minuts per acabar el partit, l'ICL era set punts a sota (62-69), mentre el Prat perdia el seu partit per vuit punts (74-66). Els manresans van signar una petita reacció en l'últim minut i es van arribar a acostar a cinc punts, però una falta en atac de Gintvainis va dilapidar les opcions de victòria (64-69). I un rebot en atac posterior ho va confirmar. La victòria volava del Congost, feia feliç un Força Lleida que se salvava però no permetia a l'ICL acabar segon. Un premi que, perdent així a casa, potser no era merescut.