No era fàcil. Entrenador nou, cinc dies d'entrenaments i, al davant, un repte vital: començar guanyant per encarar els play-off d'ascens amb confiança. I l'ICL va complir totes les premisses per avançar-se en la sèrie davant un Corunya que va plantar cara però que no va arribar a estar a prop del triomf. Els manresans, amb un partit molt pràctic, van obrir una escletxa inicial i la van saber mantenir fins al final, malgrat alguns altibaixos. El més important era guanyar, tot i que caldrà millorar per seguir fent passos endavant cap a l'objectiu.

Per començar, l'ICL es mostrava molt intens en defensa, marcant el nivell d'intensitat desitjat, i buscant moltes pilotes interiors. Jordi Trias i Nacho Martín s'erigien en protagonistes als dos costats de la pista: es jugaven moltes pilotes a prop de cistella i col·locaven dos taps en defensa per intimidar els pivots visitants, un dels punts forts del Corunya. L'única mala notícia eren les dues faltes ràpides comeses pel danès Lundberg, que marxava per precaució a la banqueta sense anotar.

Noah Allen se sumava a l'anotació amb dos bons talls a cistella, el segon culminat amb una esmaixada. Gintavinis sortia a pista per donar més ritme i Álvaro Muñoz anotava el seu primer triple per obrir una escletxa (14-9). I encara arribarien dos triples més: el primer, de Hamilton, molt celebrat per Ocampo; i el segon, de nou de Muñoz, obligava el tècnic visitant, Gustavo Aranzana, a demanar temps mort (20-11). Però ja s'havia obert forat.

I encara que a l'inici del segon quart l'equip tornava a trigar en anotar, a poc a poc feia treball de formigueta per allunyar el conjunt gallec a deu punts (26-16). I la intensitat es mantenia, amb Hamilton lluitant pels rebots i per recuperar pilotes. Era un moment de confiança que calia aprofitar, però l'exmanresà Dmitry Flis anotava un triple que donava aire al seu equip i Sonseca anotava un tir interior (29-23).

Reacció a l'acostament visitant

Amb el Corunya més a prop en el marcador, Ocampo aturava el partit amb un temps mort i l'equip reaccionava: pilota recuperada i cistella de Trias després d'una gran assistència sense mirar de Nacho Martín. La connexió dels dos pivots era una bona notícia per a l'ICL (31-23). Però Cooney tirava aigua al vi amb un triple.

I en el tram final de quart apareixia Gintvainis amb una penetració valenta i una assistència a Dani García, que anotava el triple. Però Sonseca, que despertava en el desenllaç de la primera part, anotava una cistella interior per reduir la diferència (38-30).

A la represa, l'ICL mantenia el Corunya a ratlla gràcies a una antiesportiva a Jordi Trias i a la lluita de l'equip sota el cèrcol, tant per evitar cistelles fàcils visitants com per anotar en segones opcions en camp atacant. Però la feina no s'acabava de rematar, no s'aconseguia trencar el partit i començava a pujar el nivell de tensió.

Ensurt amb Hamilton

Diego Ocampo entrava gairebé dins la pista per reclamar que el Corunya havia trigat més de vuit segons a creuar a la pista d'atac: els àrbitres li donaven la raó i el públic del Congost ho celebrava més que qualsevol cistella. I poc després, amb la màxima diferència fins aleshores (49-37), Hamilton marxava lesionat directament al vestidor (però tornaria).

En un tres i no res, el Corunya es tornava a acostar. I dues accions desafortunades de Nacho Martín, amb una errada en defensa i tres segons en atac, combinades amb una actuació tova de Sakho, encara donaven més aire als visitants, que es veien a prop en l'electrònic (51-44).

Amb el rival trepitjant els talons, l'ICL tornava a reaccionar: triple de Muñoz per aixecar de nou el públic del seient (55-44). I l'aler d'Àvila encara tenia un últim tir al final del quart per recuperar els 12 punts de marge, però la pilota feia la corbata al cèrcol i la diferència quedava per sota dels deu punts (55-46).

Moments de patiment

La reacció que perseguia el Corunya al tram final del tercer quart, i que l'ICL sufocava, es feia realitat a l'inici de l'últim període: els gallecs aprofitaven quatre mals minuts locals per acostar-se a només cinc punts (57-52). Massa errades manresanes eren penalitzades. L'equip estava mancat de calma i d'idees: i la solució la donava Nacho Martín amb un triple (62-54).

L'ala-pivot de Valladolid, que fins aleshores només havia anotat un tir de camp de nou intents, enllaçava dues cistelles seguides per rescatar l'ICL d'un mal major i mantenir la distància de seguretat (64-57). Una diferència que es mantenia gràcies a la insistència del tirador visitant, Cooney, per llançar i fallar.

Dos rebots en atac, de Nacho Martín i de Trias, minimitzaven les errades de l'equip, que rematava la feina amb una cistella d'Allen poc més d'un minut abans d'acabar (68-57). I el públic començava a fer l'onada, mentre els aficionats amb més pressa marxaven del pavelló (hi ha costums difícils d'abandonar). El partit estava decidit i la Grada d'Animació marcava el ritme per començar a celebrar la primera victòria del play-off. El primer pas del camí que ha de portar de nou a l'ACB.