Conchi Wurst va guanyar el festival d'Eurovisió del 2014 cantant Rise Like a Phoenix, i ahir l'ICL Manresa li va fer un homenatge, precisament en el cap de setmana del festival, ressorgint de les cendres, com l'au fènix, per evitar l'eliminació. Els manresans es van refer d'un mal inici, van jugar els millors minuts de la temporada durant el tercer quart i van vèncer en un final igualat. Un triomf que condueix al cinquè partit de la sèrie, demà mateix al Nou Congost, i que alleugereix la càrrega psicològica de l'equip, que es va fer palesa en algunes fases del partit.

Nervis i imprecisions tenallaven l'ICL en un inici escàs d'idees en atac, mentre el Corunya es disparava ràpid en el marcador: cinc punts de Flis, una cistella interior d'Olmos i un triple de Cooney oferien una clara demostració de tot el repertori local (10-2).

La rèplica manresana arribava a través de Trias, amb un 2+1, d'una acció de força de Lundberg i d'un tap sobre Olmos, que tallaven la ratxa local i ajustaven el marcador (12-7). S'havia superat el sotrac inicial i s'havia evitat un mal major quan Sonseca agafava el relleu d'Olmos per imposar-se en la pintura (16-13).

La intimidació de Sakho i Hamilton dificultava l'anotació local, i Gintvainis anotava una cistella de qualitat per donar el primer avantatge a l'ICL (18-19). Era just abans de la reaparició de Guillem Jou, per defensar l'última possessió del quart, que acabava amb un tap de Sakho sobre Monaghan.

Els manresans acabaven el primer quart amb bones sensacions, però no es mantenien per culpa de l'anotació d'un entonat Chuku i de Cooney, que revitalitzaven el Corunya (25-24). Bones accions locals que replicava Muñoz amb un triple i amb els tirs lliures d'una antiesportiva. I en la possessió següent, Hamilton atacava la cistella amb força, com després ho feia Costa per posar el 28-32. Un reguitzell d'accions que obligaven Aranzana a aturar el partit.

El moment Cooney

El temps mort ordenava les idees dels locals, que tornaven a anotar amb facilitat per mitjà de Cooney: el botxí manresà del tercer partit anotava 8 punts gairebé seguits i castigava les imprecisions de l'ICL (38-38). Però l'aparició de Lundberg feia que l'ICL pogués igualar el marcador just abans del descans (40-40).

Una igualtat que durava poc, ja que el Corunya posava la directa a l'inici de la segona part, amb Monaghan anotant un triple i Olmos forçant una tècnica de Nacho Martín perquè els àrbitres creien que havia fet comèdia per forçar una falta en atac (50-43).

Espectacular parcial 0-16

En un dels moment més complicats per a l'ICL, la reacció era espectacular: parcial de 0-16 amb un triple de Costa des del mig del camp quan intentava fer una passada llarga a Trias, un 2+1 de Lundberg i un triple de Muñoz (50-59). Tres minuts i mig de recital manresà, dels millors moments de joc de la temporada, per obrir una escletxa important.

L'ICL no havia necessitat ni mig període per trobar el camí de la victòria, però una defensa en zona dels locals frenava la inèrcia. Això sí, ja s'havia fet el més difícil: capgirar el marcador amb prou contundència per agafar un bon marge (58-66). Una diferència que hauria pogut ser més gran si hagués entrat el tir final de quart de Lundberg, des del mig del camp.

«Sí se puede», cridava el públic abans d'afrontar els 10 minuts finals, però ho feien amb poca convicció. I els crits de la parròquia local per pressionar en defensa els silenciava Nacho Martín amb la primera cistella del darrer quart (58-68). Però la ratxa de l'ala-pivot val·lisoletà durava poc, arribaven les errades i el Corunya ho aprofitava per acostar-se de manera perillosa en el marcador (67-70).

La penúltima reacció local

El públic tornava a creure en les seves possibilitats: «Este partido, lo vamos a ganar», cridaven. I a la sortida de temps mort, recuperació de pilota gallega que, per sort, no acabava en cistella. Semblava que la dinàmica era favorable al Corunya, que un cop s'havia acostat. Però Sakho emergia amb dues cistelles que donaven un marge de seguretat (67-74). Una alegria que durava poc, perquè apareixien Sonseca i Olmos, i la reacció local la culminava Cooney amb una esmaixada al contraatac després d'una recuperació (78-75).

Dos tirs lliures de Nacho Martín acostaven l'ICL en el marcador i una bona defensa donava l'oportunitat d'avançar-se. I Trias no perdonava (78-79). Quedaven 31 segons de partit i el Corunya desaprofitava el següent atac amb un mal tir de Flis que feia aigua. Però tampoc no anotava Muñoz des del tir lliure. Un desencert que compensava Nacho Martín amb un gran rebot en atac i dos punts.

Eren instants de nervis, faltes tàctiques i paciència esperant l'errada del rival. Fallava Monaghan i l'ICL se salvava d'un mal servei de fons gràcies a una recuperació de Trias, que anava al tir lliure i anotava (80-83). El partit entrava en un intercanvi de tirs des de la personal que era favorable als manresans: Torres errava dos tirs i també Gilling, un triple, en el rebot posterior. I Trias posava el colofó (80-85). L'equip esclatava de joia perquè s'havia salvat. Però la feina no està feta del tot. Demà ho han de rematar.