Amb patiment, No podia ser de cap altra manera. L´ICL va tancar amb una victòria celebrada com si s´hagués aconseguit l´ascens una sèrie cardíaca. El Corunya va plantar cara fins al final i els detalls van decidir l´accés a unes semifinals contra el Palència que es presenten igualment duríssimes. Com a mínim, ahir, el triomf va servir per recuperar l´esperit del Congost que tan poc s´ha vist dar-rerament. L´afició està endollada. Ara arriba el millor.

El primer quart va ser intens, defensiu i amb molts nervis. Els dos equips van sortir amb la intenció de no arriscar més del compte i buscar accions per als seus pivots. Per això, en els primers minuts els més destacats de l´ICL van ser els interiors, Nacho Martín, que va anotar el primer bàsquet del partit, i Trias, que buscava trencar Olmos, el seu company de viatge de tot el play-off, o anotar de mitjana distància. Els manresans van obtenir el primer avantatge significatiu després d´un triple del pivot val·lisoletà (9-4), però un Flis encertat va reduir la distància abans que Diego Ocampo demostrés que esperava un partit llarg i disputat i fes tres canvis de cop.

En aquest moment va arribar el primer instant Lundberg. El danès va anotar els set punts següents de l´equip i es va convertir en la referència dels seus, molt espessos a l´hora de trobar la cistella rival. Va ser just després del seu segon triple (16-12, a 2.15 per al final) quan va tenir lloc la jugada desgraciada del partit. Larry Abia es va revinclar el genoll fent una entrada a cistella en una lesió molt lletja i probablement greu. L´ambient del Congost va baixar de decibels i fins al descans només una acció encertada, una safata de Monaghan i el 16-14 final.

´Catenaccio´ declarat

En el segon període la tendència al catenaccio es va intensificar. Gintvainis va anotar un triple al primer minut del període, però va ser un miratge. Tots dos equips erraven molt i Álvaro Muñoz va trigar gairebé dos minuts més en situar el 21-14, màxima diferència fins al moment. El partit es va convertir en una cercavila, amb tirs mal seleccionats i empentes entre tots els jugadors a la zona, que els àrbitres resolien deixant jugar bastant. L´ICL, com a mínim, controlava força els rebots.

El base dels corunyesos, Zach Monaghan, va cometre la segona falta després d´un triple inversemblant (21-19, a 4.05 per a la mitja part) i Aranzana es veia obligat a substituir-lo. Ferreiro va semblar no notar la pressió amb un triple (22-22), però l´home de la primera part, Lundberg, va respondre amb dues espectaculars esmaixades al contracop després de pilotes recuperades per un Allen intens en el tall i el rebot ofensiu (26-22). Però el Corunya va resistir en defensa els 2.44 que faltaven fins al final i, a més, un bàsquet de Cooney i un tir lliure de Flis van deixar el 26-25 al descans.

I la segona meitat tampoc no va començar gaire millor. La sequera continuava i entre Cooney i Olmos van situar un perillós 26-30. A còpia de tirs lliures, el Corunya marxava fins a un 29-34. Aleshores, però, els manresans van prémer l´accelerador en defensa, el Leyma no va trobar els jugadors clau per anotar i l´ICL va trobar novament els seus millors homes. Primer va anotar Trias i després va aparèixer Lundberg

El danès volador

Amb 35-36 en contra, el danès va anotar un triple que va posar el seu equip a davant i després un altre per eixamplar la diferència. A l´altra banda, la resposta la donava un gran Monaghan, que es carregava tot el seu equip a l´esquena (41-39), però Lundberg semblava posseït i, amb crits de MVP, MVP a la graderia, treia un 2+1 amb una acció de força contra Hernández Sonseca i anotava el darrer bàsquet del tercer quart passant per damunt d´un Olmos que es queixava d´una lesió al turmell (49-42).

El Corunya va començar igual el darrer període, sense trobar la manera d´anotar amb facilitat. El seu sistema era buscar Monaghan. A més, els gallecs es van posar nerviosos per l´actuació arbitral, permissiva amb la defensa local, segons el seu punt de vista, i amb feina de formigueta, amb un Sakho recollint escombraries i un nou bàsquet de Lundberg es va aconseguir la màxima diferència (55-42, a 7.10 per al final).

Quan tot semblava decidit, però, van aparèixer, del no-res, tres tirs lliures de Chuku per una falta de Nacho Martín i un triple del despertat Cooney. Amb el 56-50 a 5.41 tornaven els nervis. En els següents instants, Monaghan va trobar la línia de tirs lliures i ara Lundberg i Sakho els erraven. Això va permetre descomptar els gallecs, que amb una safata de Cooney es van situar només un punt a sota (61-60, a 1.48 per al final). A més, després d´una errada en el tir lliure de Lundberg, novament Cooney va empatar a 63.

Aleshores va arribar la jugada decisiva. Amb 3,6 segons de possessió, Trias va trencar Olmos i va assistir Muñoz, que va tallar pel costat dèbil i va anotar el 65-63. Monaghan va errar el següent triple i Lundberg va estar fred per anotar els tirs lliures. Però el partit, amb 67-63, no estava acabat. Monaghan va tornar a anotar des de la personal. Muñoz, en el carrusel de tirs lliures, no va fallar (69-65). Semblava tot fet, però Cooney, qui si no, va anotar un triple a tauler inversemblant. 69-68 a 8,9 segons. Però Trias va anotar dos tirs lliures i el triple a la desesperada de Monaghan ja no va entrar.