La llum es veu a l'horitzó però encara no és prou forta per determinar que s'ha sortit del túnel. L'ICL Manresa ha tingut una setmana per adonar-se que era al punt on volia a l'inici dels play-off, a la final, i a més amb el factor pista favorable. Però també és coneixedor que l'adversari, el Melilla, és segurament el conjunt més adaptat a l'ecosistema LEB Or dels que hi havia a la graella de sortida del setembre passat.
Els nord-africans arriben al Nou Congost amb la pell de xai que els atorga el favoritisme de l'adversari i també amb l'argument que estan cansats després d'un esgotador play-off contra el CB Prat. Però l'ICL no se'n refia. Sap que el Melilla és l'únic adversari que, en la lliga regular, el va guanyar en els dos partits. També és cert que hi ha condicionants respecte dels dos partits, com va recordar ahir el tècnic Diego Ocampo. El primer va arribar en la segona jornada de lliga, quan tothom s'estava adaptant a la competició, i el segon va ser el gener i va significar el duel de debut de Nacho Martín, encara no acoblat a l'ICL. Ara els bagencs semblen estar en el moment més sòlid de l'any i volen guanyar els partits d'aquest cap de setmana per anar tranquils a la ciutat autònoma.
Ocampo, en la roda de premsa prèvia d'ahir, va voler marcar la línia amb una proclama molt clara. «Tenim ganes que arribi el partit, no pas ansietat, sinó alegria. Cal estar orgullosos de jugar una final només un any després d'haver baixat. Som el Manresa i Manresa és bàsquet».Setmana d'oxigen
La setmana de descans ha donat a l'ICL «oxigen, però també feina per seguir millorant. Cada victòria que hem obtingut en aquests play-off ens ha anat reforçant molt en tot el que fèiem i ara afrontem un rival confeccionat per ser a la final i que s'ha preparat tot l'any per a això, que va jugar el darrer partit molt bé en defensa i en atac, i també estratègicament».
Segurament per oblidar la tensió, els jugadors van anar durant la setmana a un room escape. Ocampo explica aquesta iniciativa perquè «el bàsquet no només es practica entrenant. Cal que hi hagi cohesió. Va passar aquesta setmana i era una idea interessant, com ara anar a sopar o parlar de l'equip prenent alguna cosa». Admet que l'equip és coneixedor de la importància del moment. «Cal conèixer la història del lloc on estàs per tal d'entendre el present i també què pot passar en el futur», i va ressaltar el paper important d'una afició «a la qual no hem de demanar res, sinó donar-li, perquè ella ens dóna molt a nosaltres. Jugar per ells ha de ser una de les nostres motivacions principals».
Un gran equip al davant
Respecte del Melilla, Ocampo va afirmar que sent un gran «respecte» per a un conjunt «format per deu grans jugadors i per Juan Rubio, que està lesionat. Tots ells tenen experiència a la LEB i destaquen per la competitivitat i la mentalitat, la qual cosa els fa molt perillosos». En aquest sentit, va parlar de la importància del pivot Fran Guerra, «que marca la diferència a la lliga, però no només pel que fa, sinó perquè ajuda a fer millors els companys. Però els fa millors perquè els altres també són molt bons. Podríem parlar de Dani Rodríguez, dels quatre ales, de Samb i Fall. Ells són, per damunt de tot, un equip».
