El Congost acosta l'ICL a l'ACB

I això que el partit començava malament per a l'ICL, amb un parcial 0-9 en contra i amb gran protagonisme de Fran Guerra, desaparegut en el primer partit i que ahir reclamava el seu espai ben aviat. El pivot canari dominava la pintura i assistia, esmaixava i anotava de ganxo. De fet, en sis minuts, Guerra ja havia anotat 6 punts, més dels que va aconseguir divendres, en l'estrena de la final.

La rèplica manresana la va liderar Nacho Martín, amb una primera cistella, i Lundberg, que assumia la responsabilitat en uns moments d'espessor manresana en atac. A poc a poc, l'ICL feia treball de formigueta per acostar-se en el marcador, i respirava més tranquil quan Guerra marxava a la banqueta (8-13).

Sense Fran Guerra, el jugador més decisiu en pista era un Lundberg que agafava rebots, corria al contraatac i era capaç d'anotar desequilibrat per l'empenta d'un rival que no era assenyalada com a falta (12-13). Però amb l'empenta del danès no n'hi havia prou per igualar el marcador abans d'acabar el primer quart. Un triple de vuit metres i sobre la botzina de Kapelan, el millor visitant en el primer partit, tornava a obrir una escletxa (13-19). El tirador canadenc havia estat un malson divendres i ahir apareixia a pista de nou amb el canell calent.

Per sort per a l'ICL, l'aparició de Kapelan es produïa al final del primer període i a l'inici del segon, la seva ratxa es va frenar. Tot el que podia sortir malament als visitants, els hi sortia: després de temps mort, pilota perduda de Kapelan mentre l'ICL ja trepitjava els talons del Melilla al marcador, gràcies al poder i la força interior de Hamilton i Sakho (18-19).

Intercanvi de triples favorable

I l'ICL aconseguia posar-se al davant en el marcador gràcies a dos triples, un de Muñoz i un de altre de Costa, que replicaven un anterior de Kapelan (26-24). Entremig, el públic del Congost i sobretot Diego Ocampo, amb saltiró inclòs, havien celebrat amb molta efusivitat una pilota perduda pel Melilla i una falta en atac de Fran Guerra quan pugnava per la posició amb un rocós Sakho.

Poc després, però, el pivot congolès cometia una clara falta antiesportiva sobre Lucas, que errava dos tirs lliures. Tot i això, el seu equip es tornava a posar al davant en el marcador, i Dani Rodríguez, al contraatac, eixamplava la diferència (27-30). L'ICL era víctima de les pilotes perdudes i de les seves badades defensives: massa concessions a un Melilla que no perdonava i que obligava a demanar temps mort a un Diego Ocampo que es lamentava.

Mínim avantatge... i festa

La reaparició de Lundberg com a anotador tornava a donar avantatge en el marcador i esperonava el pavelló (33-32). Un punt de diferència que es va mantenir fins al final del quart, malgrat els intents del Melilla per mantenir-se al davant, de nou amb Dani Rodríguez al timó de l'equip. Un triple de Costa permetia als manresans marxar al vestidor amb 38-37.

Durant el descans, el club va retre homenatge als campions de lliga ACB. I alguns van aparèixer a la pista, com Jordi Singla, Pere Capdevila, Paco Vázquez, l'aleshores júnior Román Montañez i Joan Creus, que va lloar la bona imatge de la grada ahir: «L'esperit de fa 20 anys continua». Més expeditiu va ser Valentí Junyent, aleshores president del club i ara alcalde de Manresa: « Están acojonados!», va dir en referència al Melilla. Però els visitants no feien aquesta sensació a la represa.

Amb un joc lent, el que més li convenia, el conjunt nord-africà controlava el ritme i mantenia el duel igualat (42-43). Per això, com que l'ICL no aconseguia ser el dominador del partit, Ocampo posava Gintvainis a pista, per intentar que el lituà n'agafés les regnes i conduís l'equip a bon port.

Ensurt rival i tècnica

Amb el partit empatat a 43, la banqueta del Melilla quedava petrificada en veure el seu base titular estirat a terra i queixant-se del turmell esquerre. Però Dani Rodríguez va poder continuar jugant i en l'acció següent, sense voler, va forçar una tècnica d'Ocampo: el tècnic de l'ICL va reclamar amb vehemència que el base rival havia trigat més de 8 segons a creuar a camp ofensiu i es va guanyar el càstig de l'àrbitre.

L'acció del tècnic manresà no va descentrar l'equip, que va posar la directa amb un triple de Gintvainis i un contraatac de Lundberg (51-46). Era el moment de trencar el partit aprofitant que el cansament semblava aflorar al Melilla. El públic del Nou Congost pressionava al màxim i Servera perdia dues pilotes seguides que la grada celebrava cantant: «I si tots animem, guanyarem!».

La grada empenyia i l'equip s'animava, però qui anotava amb més facilitat, en un mar d'errades, era el Melilla: una cistella de Kapelan, que es tornava a despertar, i dos triples de Djuran permetien als visitants empatar en un mal final de quart de l'ICL, que semblava haver perdut el nord (55-55).

Els visitants havien sobreviscut als seus mals moments i a la bona inèrcia manresana, i començaven el darrer quart posant-se al davant amb dos tirs lliures de Servera, que restava més que sumava per al seu equip (55-57). Però això, després de perdre una acció en el següent atac, marxava a la banqueta. Arribava l'hora dels valents, com Muñoz, que afinava el canell. I també ho feia Kapelan, amb dos triples seguits (60-63).

Un d'aquests valents era Jordan Sakho, que anotava dues cistelles i recuperava una pilota que posen l'ICL al davant (66-65). L'aportació del congolès era vital abans que el partit entrés en un intercanvi de lideratges en el marcador.

Un desenllaç d'infart

Un altre dels valents manresans era Gintvainis, que anotava una cistella a una mà davant Guerra. I també se la jugava amb valentia Nacho Martín, des de la llarga distància (75-72). Amb menys de dos minuts per jugar-se, cada valia un munt. Tan important era anotar com que no ho fes el rival, com amb un tap de Muñoz a Duran.

També eren vitals els rebots, com el que agafava Trias després de dos tirs lliures errats per Lundberg. O com el que agafava Sakho just després, quan Gintvainis també fallava des de la línia. I amb 76-74 s'arribava a l'última possessió del partit, per al Melilla: Dani Rodríguez se la jugava, buscava el tir per guanyar però la pilota s'estavella al cèrcol. El públic esclatava de joia, conscient del pas important que s'havia fet. L'ACB és només a una victòria.