Diego Ocampo va agafar les regnes de l´ICL Manresa just abans de l'inici dels play-off, amb només cinc dies per preparar el debut davant el Corunya. El tècnic gallec tenia molta feina per fer i una missió a l'horitzó: conduir l'equip de nou a l´ACB. Per aconseguir-ho, havia de recuperar la confiança del grup. I entremig, a més, ha hagut de superar una situació límit.
Els manresans van estrenar els play-off amb una victòria davant el Corunya, per 70-59. Una de les dues úniques que han aconseguit sense patir gaire. Després, gairebé cada triomf ha costat un munt segellar-lo. De fet, l'equip només ha tornat a guanyar un partit amb comoditat, el tercer davant el Palència: d'aquesta manera, l'ICL signava un 3-0 que el portava fins a la final que ara domina per 2-0 davant el Melilla.
Gilling falla i no hi ha pròrroga
Per arribar a situar-se a només una victòria de ser ACB, els manresans van haver de superar una situació límit a la Corunya, després de perdre el tercer partit dels quarts de final. Un 1-2 en contra que els deixava sense marge de maniobra. I, per salvar la pell, van necessitar un triomf agònic en el quart partit (80-85).
L'equip va començar perdent, va signar un parcial espectacular de 0-16 al tercer quart i va arribar a un final d'infart en què Gilling va fallar un triple que hauria pogut forçar la pròrroga, amb 80-83. Just després, Trias va sentenciar amb dos tirs lliures.
«Hem fet un pas endavant, millorant tant en defensa com en atac, amb més jugadors aportant, però hem de pensar a millorar més», va destacar Ocampo després del partit. Una filosofia que el gallec no ha deixat de repetir. I li ha donat resultats.
Monaghan tampoc no l'encerta
La sèrie de quarts de final es va decidir al Nou Congost, on l'ICL va tornar a signar una victòria amb molt patiment (71-68). L´equip va dominar des del principi i va arribar a situar-se 13 punts davant en el marcador quan només faltaven 7 minuts per acabar (55-42). Una renda que es va esfumar, i de nou el partit es va decidir per petits detalls, en les dues últimes possessions: Trias va anotar dos tirs lliures que donaven tres punts de marge i Monaghan fallava el triple per forçar el temps extra.
«El play-off l´hem aixecat per desig i caràcter», va destacar aleshores Ocampo. Un desig i un caràcter que s´han mantingut des d´aleshores. Dues victòries seguides davant el Leyma Corunya van salvar l´equip i cinc triomfs més l´han situat en una posició de privilegi.
La falta sobre Nacho Martín
L´ICL es va abonar a l'èpica per accedir a les semifinals, on va continuar guanyant in extremis. El primer contra el Palència, per exemple, es va decidir quan només faltaven 1,2 segons per acabar-se: una polèmica falta personal de Grimau sobre Nacho Martín, que els visitants van reclamar en atac, va permetre a l´ala pivot val·lisoletà anotar els tirs lliures de la victòria (86-85). Després, Bryce Pressley va tenir un últim llançament que no va anotar.
Grimau erra el tir final
L'eliminatòria de semifinals es va posar de cara per als manresans amb un 2-0 després d´un altre partit en què el rival va tenir un últim tir per guanyar. Els manresans van sobreposar-se a un 25-38 en contra i van tornar a sortir victoriosos en un final a cara o creu: Sergi Pino va anotar un triplàs quan faltaven 7 segons per acabar el partit (81-80); en l´acció següent, Lundberg només anotava un tir lliure (82-80); i Jordi Grimau fallava el triple final per donar el triomf al Palència.
«Hem guanyat dos partits però podríem haver perdut els dos. S'han decidit per detalls. Estem 2-0 però l´eliminatòria està molt més igualada del que indica el resultat», va dir aleshores Ocampo, que potser no esperava que el seu equip guanyés amb comoditat el tercer partit, a Palència (76-83).
Trias força el temps extra
Com no podia ser d'una altra manera, l'ICL es va avançar a la final, divendres passat, amb una victòria després de 45 minuts de joc: el primer duel contra el Melilla es va decidir a la pròrroga, que es podia haver evitat si el conjunt visitant hagués anotat el tir que va tenir després que Jordi Trias hagués empatat des del tir lliure (70-70). I els cinc minuts d'afegit van tEnyir-se de vermell, ja que els manresans van aprofitar el cansament del rival per rematar-lo (83-76).
Dani Rodríguez té l'últim tir
Sense pròrroga però també amb molt patiment, l´ICL va fer diumenge un pas important per tornar a l´ACB: va vèncer el Melilla en el segon partit de la final (76-74). Tres rebots en atac seguits van permetre als manresans minimitzar les seves errades en els tirs lliures. Però, tot i això, a punt van estar de pagar car el seu desencert. El base rival, Dani Rodríguez, va tenir un últim tir per guanyar el partit, però el va fallar.
«Anem 2-0 com podríem anar 0-2», va destacar el tècnic visitant, Alejandro Alcoba. I és veritat. Però en aquests play-off, la moneda a l'aire sempre surt cara a l´ICL. Deu ser qüestió de sort. O no.
