Jaume Ponsarnau va viure tota la temporada de l´ascens, però des de dos punts de vista diferents. La va iniciar com a ajudant d´Óscar Quintana i la va acabar de primer entrenador, una tasca que desenvoluparia durant els sis anys posteriors. Ningú com ell, doncs, per explicar els alts i baixos d´una temporada que va finalitzar de la millor manera possible.

L´actual tècnic ajudant del València és clar quan recorda que «teníem un equip massa bo per jugar la LEB i vam pensar que seria fàcil pujar, aquest va ser el nostre gran error. Disposàvem d´una plantilla llarguíssima, amb jugadors de primer ordre, però no trobàvem la tecla indicada i vam arribar a Nadal molt mal situats, motiu pel qual es va canviar d´entrenador».

El seu inici, però, no va ser fàcil. «Vam guanyar el primer partit amb el Gijón, però vam perdre els tres següents contra els tres primers de la lliga, a Lleó, a casa contra el Melilla i el Cantàbria». L´equip ja havia fet alguns canvis. Havia incorporat dos pivots, Craig Callahan i Peter Lorant. Al final, aquest va haver de ser tallat, «tot i que havia encaixat molt bé a l´equip». El gran fitxatge, però, va ser el de Javi Rodríguez. El base va arribar a un equip que ja tenia el veterà Óscar González i un jove Sergi Llull, que a les poques setmanes va fitxar pel Madrid. El problema «amb el Sergi era que quan ell jugava bé, perdíem i els companys no se´l creien. Jo volia que fos el segon base, darrere del Javi, però l´Óscar ens donava el que necessitàvem».

El punt d´inflexió va ser a casa contra el Breogán, un partit en què «veníem de les tres derrotes, però el públic va mostrar una pancarta que deia ´estem amb vosaltres´».

L´altra gran decisió va ser prescindir de l´americà Richard Scott per als play-off. «Era un jugadoràs, però amb ell, l´equip es frenava. Quan ell va estar lesionat, vam jugar millor». Va arribar el desconegut Nick Vander Laan, «que ens va donar el que volíem, defensa als cincs i alliberar Asselin, Rubio i un Callahan que va fer una grans play-off». L´equip ja estava llançat i l´ascens a l´ACB va caure pel seu propi pes.