Lamentablement, les últimes temporades el Manresa no ha viscut partits en què hi hagués cap títol en joc. Com a molt, alguns d'importants per evitar descensos. El darrer cop que es va pujar, el 2007, es va guanyar el play-off decisiu per 3-0 i no hi va haver lloc al patiment. Per això, perquè un partit com el d'avui no es vivia a Manresa des del 2002 i perquè un duel en què s'esgota tot el paper no es veia des del 2009, quan l'equip era entrenat per Jaume Ponsarnau.

No hi ha tornada. O es guanya, se celebra i es mira de reunir tot el necessari per tornar a l'ACB, o es perd i es deixa escapar una possibilitat claríssima després del 2-0 amb el qual l'ICL va viatjar a Melilla. Vist així, tota la pressió és de la banda local, però com va declarar ahir el tècnic dels bagencs, Diego Ocampo, «hauríem firmat a principi de temporada tenir un cinquè duel a casa per poder pujar a l'ACB».

Una gran oportunitat

Després de perdre els dos partits a Melilla, sembla que la pressió d'aquesta nit pot ser de la banda manresana. Per història i pel factor pista, els bagencs semblen tenir més pressió que el rival, però Ocampo va voler capgirar aquesta idea. Per a ell, «aquesta és una gran oportunitat. Ho és per disputar un cinquè partit i ho veig d'aquesta manera. Ho és per a mi com a entrenador, el d'aconseguir un ascens, ho era quan vaig arribar, d'entrenar un equip històric, i ara ho és per tothom, de pujar a l'ACB». En aquest sentit «és bàsic esborrar. Crec que dissabte ho vam fer bastant bé respecte de divendres, però alguna cosa va quedar i el que no pots fer és plorar massa per les errades. Si falles un tir, es genera una oportunitat per anar a buscar un rebot, i demà una gran oportunitat per pujar».

La gestió de les emocions

Sobre l'ambient que hi pot haver avui al Congost, ahir el club va informar que no quedaven entrades. De fet, hi havia rètols anunciant-ho a les portes del pavelló. Ocampo va lloar el públic perquè «és qui ha gestionat millor els play-off. S'ha aixecat quan ens havia d'animar i ha cridat quan ho ha hagut de fer. Si no hi ha entrades, és un senyal que estan al teu costat. Vol dir que estaran amb tu». Davant d'aquesta situació, els jugadors «s'han de deixar endur. Hem de deixar que ells ens portin i no pensar gaire en si hem errat o no abans del partit d'avui».

Des del punt de vista del joc, no es vol centrar gaire en Dani Rodríguez, el base del Melilla, «perquè tot l'equip és bo i llavors en surt un altre. Hem de fer una bona defensa global. Ells han anat de menys a més i són un molt bon equip».