Diego Ocampo va arribar a la sala de premsa amb la samarreta commemorativa, amarat de suor i de cava i visiblement cansat i satisfet. «És un dels dies més feliços de la meva vida, com a entrenador i com a persona. Tot va junt. Quan sento que la grada crida el meu nom, flipo».

El tècnic gallec ha estat un dels grans artífexs de la consecució de l’ascens, després d’un mes i mig de feina contra rellotge. «Quan vaig arribar, el primer dia, vaig dir als jugadors que serien 45 dies i ho vaig encertar. Agraeixo que s’hagin deixat entrenar. Han tingut una mentalitat digna d’ACB, i per això hi tornem a ser», va destacar un Ocampo molt serè.

«M’agradaria donar l’enhorabona a l’equip, a l’equip tècnic, als metges, al club, a l’afició i a la premsa. És un èxit de tots. La clau ha estat l’equip, l’afició ens ha acompanyat», va dir Ocampo, que hauria volgut fer la roda de premsa en català.

Potser la temporada que ve Ocampo ho farà en català, perquè anit va dir que vol continuar: «Això espero, seguir al·lucinant aquí amb el que he viscut». I en un moment de màxima emoció, l’entrenador actual va tenir una menció especial pel seu antecessor i per un jugador que va marxar a mig curs: «Hi ha gent que hem acabat la temporada però hem jugat amb factor pista per la feina d’altres. Aleix Duran té una part molt important del premi i també Javi Mugica. És important recalcar el paper de tots».

Les lloances d’Ocampo van continuar per la plantilla: «Estic molt content perquè no és fàcil, en un cinquè partit, guanyar de deu o dotze punts i anar a totes. A la vida i al bàsquet s’ha d’anar a totes. No es pot especular. Estic molt orgullós dels jugadors. Ha estat una temporada molt dura i han resistit com uns titans».

També va tenir un especial agraïment per als mandataris. «Gràcies al club i al president per confiar en mi en un moment complicat», va explicar. «I gràcies a l’afició, perquè cada cop que surto se’m posa la pell de gallina».

Ocampo ja coneix de primera mà com es viu el bàsquet a Manresa i se’n proclama un defensor: «Hem de fer bandera dels valors del Manresa, de gent com Chichi Creus, Ferran Laviña, Rafa Martínez. I també d’entrenadors que han passat per aquí i m’han ensenyat molt. S’ha de lluitar, jugar bé i jugar per a la gent. Els avis dels nens que avui eren aquí també havien vingut. Això és orgull de Manresa».

I per últim, ja va pensar en el futur. «Ho hem de celebrar bé després de moltes hòsties i pocs èxits. Ho celebraré bé i ho celebraré més d’un dia», va assegurar un Ocampo que va recordar que «ni quan ets a dalt ets tan bo ni quan ets a baix ets una merda». Caldrà tenir-ho present.