13 de juny de 2018
13.06.2018

Un recital per tornar a ser ACB

L'ICL Manresa signa la millor actuació de la temporada quan s´ho juga tot a una carta i passa per sobre del Melilla en el cinquè partit de la final de la LEB Or

13.06.2018 | 14:30

Faltaven 16 segons per acabar, el Melilla acabava de fallar el seu últim tir i l'afició del Nou Congost va esclatar de manera definitiva. Després d'un dolorós descens i d'un any a l'infern, començaven les celebracions. Els jugadors s´abraçaven al centre de la pista i es posaven les samarretes commemoratives mentre el públic ovacionava els herois abans de tenir un esportiu reconeixement per al rival amb crits de «Melilla!». Un gest que els jugadors visitants, dignes finalistes, van agrair.

El Nou Congost era una festa i tothom volia formar-ne part. Per això els aficionats que havien omplert de gom a gom la grada van saltar al parquet per abraçar els jugadors i fondre-s'hi. La música sonava a tot drap i la massa saltava d'alegria. El partit acabava amb una festa, tal com havia començat: l'arrencada havia marcat el camí de l'ascens.


  • Les fotos de la celebració

  • Invasió de camp per celebrar l'ascens

«Tots dempeus!», cridava el Nou Congost, com una sola veu, a l´inici del partit. I ningú s´asseia fins a la primera cistella, signada per Muñoz. L´ambient era espectacular i la grada xalava encara més amb el triple següent, anotat per Nacho Martín (5-0). Però l´ala-pivot val·lisoletà errava els quatre llançaments següent que intentava i el Melilla ho aprofitava per remuntar i situar-se al davant en el marcador (7-10).

Un triple d'Edu Duran feia palès que els tiradors visitants seguien encertats. Per sort, Muñoz també començava amb el canell calent, com Ashley Hamilton. Però de nou apareixia el pèl-roig Duran per mantenir els visitants al davant (13-16). Un avantatge que eixugava Jordi Trias amb cinc punts seguits (18-16). Una petita alegria manresana que durava poc, ja que Kapelan s´inventava un triplàs al final del quart per posar el 18-19.
I per obrir el segon període, un altre triple visitant, aquest cop de Duran: el Melilla havia anotat sis dels primers set triples que havia intentat (18-22). Però la ratxa visitant s'acabava i l'ICL es posava al davant amb sis punts seguits d´un Hamilton molt motivat i que es convertia, amb 11 punts fins al moment, en el màxim anotador manresà, de lluny (27-26).

Escapada manresana


Una altra ratxa anotadora manresana d´un sol home, aquesta protagonitzada per Lluís Costa, permetia als homes de Diego Ocampo obrir una petita escletxa en el marcador (32-28). I el públic animava d´allò més aprofitant un temps mort: una manera de marcar territori i de deixar clar què és el Congost. Una empenta que Nacho Martín aprofitava per augmentar l´avantatge (34-28).


  • El partit, en imatges

Un alley-oop de Sakho i un triple de Muñoz, després de fer volar el seu defensor amb una finta, donaven a l´ICL un màxim avantatge (39-30) que els aficionats van celebrar, durant el temps mort posterior, amb crits de «llibertat!» mentre mostraven estelades.

L´ICL començava a posar la directa després d´un rebot en atac de Sakho, agegantat a la pintura, i d´una falta en atac provocada per Guillem Jou, que clavava la cistella posterior, amb la punta del peu trepitjant la línia de tres (43-31). El públic gaudia d´allò més i es posava dret per viure l´últim minut i mig de quart. Una festa amb l´equip marxant al vestidor amb 13 punts de marge (46-33).

Sentència del partit


L'inici de segona part de l'ICL era fulgurant, amb una cistella ràpida de Lluís Costa que tornava a ser una declaració d'intencions: calia anar a totes, sense especular. Al bàndol visitant, Fran Guerra assumia protagonisme per mantenir el seu equip en el partit. Una intenció que tapava amb les seves errades en els tirs lliures (48-36). I una esmaixada de Jordi Trias tornava a posar en òrbita l´ICL. Una acció que obligava l'entrenador visitant a demanar temps mort per frenar l´embranzida vermella, que es traslladava a una grada que s´hi deixava la pell (50-36). «Com m´agrada aquest pavelló!», cridava l´animador, Jordi Callau.


  • Així rugia el Congost durant el partit

L´enlairament definitiu


Un triple de Muñoz, que ahir estava molt afinat, continuava fent gran l´escletxa entre els dos equips. El Melilla es començava a posar nerviós, com evidenciava una falta antiesportiva de Fran Guerra, que empenyia Nacho Martín quan intentava córrer al contraatac. Era el moment d'acabar de trencar el partit aprofitant la bona inèrcia. I els jugadors d´Ocampo ho feien amb una esmaixada de Trias i un triple de Costa, tan encertat com diumenge a Melilla (59-36).

El recital manresà no s´aturava i tothom es volia sumar a la festa: també Lundberg, que s´havia sacrificat defensant Dani Rodríguez i Kapelan. L'equip havia aconseguit un marge important, per sobre dels 20 punts, però Ocampo encara s´emprenyava de valent quan l´equip no atacava bé.
En la següent acció Álvaro Muñoz es treia del barret una cistella de malabarista que sumava arguments perquè el partit passés a ser un festival. I Sakho aportava espectacle amb una esmaixada per sobre de Fran Guerra, que intentava provocar una falta en atac de manera matussera (71-46). I així s´arribava al darrer minut de quart, moment en què tot el públic es tornava a aixecar per executar una coreografia perfecta.

La grada és una festa


A la desesperada, el Melilla buscava posar en pràctica alguna trampa per remuntar. Ho intentava amb una defensa en zona que trencava Lundberg amb un 2+1. I Gintvainis també posava el seu granet de sorra amb un triple que acostava la diferència als 30 punts (76-48). L´ascens ja no es podia escapar. Restaven deu minuts per confirmar-ho i començar-ho a celebrar. I a la grada sonava el càntic de moda: «Un dia de partit, al Congost vaig anar, només veure la grada, em vaig enamorar!».


  • El president del Bàsquet Manresa, mantejat pels seguidors

Amb el partit decidit, l´ICL no va deixar de defensar com no ho havia fet en tots els play-off: per guanyar calia mossegar i l´equip ho havia tingut molt clar. «Que boti el Nou Congost!», era el següent càntic entonat per una grada que gaudia amb cada acció. A la banqueta, però, no hi havia descans i Ocampo seguia donant indicacions, infatigable.

Reconeixement als herois


Sobre la pista ja només hi havia un partit i els jugadors començaven a gaudir: Costa robava una pilota i Trias esmaixava (84-54). També anotava Allen, inèdit fins aleshores. I amb menys de cinc minuts per jugar, arribava l´hora dels reconeixements: «MVP! MVP!», per a Jordi Trias, que agraïa el suport a la grada. «Diego! Diego!», eren els següents crits, dedicats a l´entrenador, un Ocampo que va agafar l´equip cinc dies abans de l´inici dels play-off i l´ha tornat a la màxima categoria.

«ACB! ACB!», entonava la grada entre esmaixades de Sakho i triples de Nacho Martín. Només van faltar les cistelles dels vinculats Dani García i Ález Mazaira, que ho van intentar. Que no anotessin va ser el menys important. Tots els jugadors van gaudir d´una nit històrica. Manresa, amb una afició descomunal, torna a ser ACB.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari LEB Or

Calendari ICL Manresa

Calendari de l'ICL Manresa

Aquí pots consultar tots els partits del Bàsquet Manresa a la LEB Or.

 

Enllaços recomanats: Premis cinema