No perquè es faci més soroll es pot aconseguir que hi hagi més gent en una festa. Ahir va fer la sensació, a la celebració per l'ascens de l'ICL Manresa a l'ACB, que es volia tapar amb els decibels (excessius) de la megafonia i la música un fet clar: la plaça Major oferia un aspecte molt millorable i molt superat en ocasions precedents.

El motiu sembla clar: trigar tres dies des de l'esclat d'eufòria de la victòria contra el Melilla fins als actes al carrer és un període de temps excessivament llarg. Tothom s'espolsa la responsabilitat de la decisió, que se suposa que algun dia se sabrà de qui ha sigut, però convindria tenir en compte què va passar ahir per si hi ha una propera oportunitat. Deixar transcór-rer 72 hores respecte del partit, 48 sobre el moment en què s'hauria hagut de fer l'acte, és un temps excessiu, innecessari i que va provocar que molta gent que segurament dimecres hauria anat a la plaça, ahir no hi fos. Per mil raons, segurament: perquè ja no estaven tan eufòrics, perquè un divendres a la nit del preestiu s'està més per preparar el cap de setmana o haver marxat cap a la platja, o perquè hi havia un interessant Portugal-Espa-nya a la mateixa hora. La realitat és que no va ser un encert.

A part d'aquest fet, important i remarcable, la festa va estar ben conduïda, com ha estat durant tots els play-off, pel magnífic Jordi Callau, que va recollir el testimoni del seu germà Pep, que l'alcalde Junyent recordava que havia estat el mestre de cerimònies vint anys enrere, durant la celebració del títol de lliga.

Amb l'única absència d'Álvaro Muñoz, que es casa avui, els jugadors es van mostrar desimbolts, els uns més que els altres, amb Hamilton al capdavant de tota la gresca, tot i que segurament no amb aquell punt de bogeria que van demostrar dimarts al Nou Congost. I que a homes com Lluís Costa els va costar alguna imatge compromesa. Va ser una celebració tranquil·la, familiar i en què la Grada d'Animació va tenir, a l'inici, el protagonisme que mereixen: ells han fet molt perquè la temporada hagi tingut un final feliç.