Una sentència obliga el consistori a enderrocar una part d´un edifici del Lledó

PILAR MÀRQUEZ/BERGA El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat a Berga una llicència d'obres de l'any 2001 i obliga ara l'Ajuntament a executar la sentència i tirar a terra una part d'un edifici situat al passeig del Lledó de la capital berguedana. Es tracta de dos cossos d'edificació plurifamiliars, corresponents als números 4 i 6 d'aquest vial, en què hi ha dotze pisos, la major part dels quals ja són habitats.

La sentència declara la nul·litat de la llicència d'obres, atorgada el 18 d'octubre de l'any 2001 per l'Ajuntament de Berga a Finques Ciutat SL. Aquest permís permetia la construcció d'un edifici plurifamiliar al passeig del Lledó, sense respectar "la distància entre la part edificada i el límit de la parcel·la, que hauria de ser de 4 metres, i a la banda nord-est se situa entre els 2,80 i 3 metres", segons el dictamen judicial.
La resolució judicial també contempla excés d'edificabilitat, que "supera de 38,88 metres quadrats allò permès". El tribunal desestima, però, que la promotora hagi excedit la construcció més enllà del que permetia la llicència del consistori, ja que "el permís d'obres establia el màxim d'edificabilitat en 1.280,63 metres quadrats, quan tenint en compte la superfície real de la parcel·la, aquesta només podia ser de 1.159". En aquest sentit, l'empresa promotora va edificar fins a 1.197, 83 metres, no esgotant el que autoritzava la llicència.

El procés va començar fa sis anys, quan un veí d'una casa situada a la zona va interposar una demanda, considerant que les obres incomplien els paràmetres urbanístics d'edificabilitat màxima, i la distància de la part construïda amb el límit de la parcel·la. Així com l'excés d'alçada, un darrer ítem que finalment ha estat desestimat pel Tribunal Superior de justícia de Catalunya. No obstant això, la sentència atén la sol·licitud de danys morals del demandant, ja que sosté que "si l'Ajuntament hagués atès en temps i forma les seves peticions, podria haver corregit les infraccions que finalment han constat, i evitar la incomoditat, l'ansietat i la preocupació que ha provocat la situació". Per aquest motiu, la resolució declara el dret "de rebre una indemnització, la quantia de la qual es determinarà en execució de sentència".

La primera petició que es va entrar al registre de l'Ajuntament de Berga data, segons la sentència, del 24 de gener de l'any 2003, moment en què l'equip de govern era encapçalat per Josep Maria Badia (CiU), alcalde de Berga en el mandat 1999-2003.

Des de Finques Ciutat, el seu responsable, Francisco Lacalle, explica que "ara l'assumpte és en mans del consistori, ja que ha quedat clar que nosaltres ens vam cenyir al que podíem construir partint de la llicència i que, a diferència del que assegurava la demanda, l'alçada és vàlida, sense excedir-nos més enllà del que podíem dreta llei".

Lacalle relata també que "l'adquisició dels terrenys es va fer a través d'una permuta, a partir de la qual l'arquitecte municipal va expedir una llicència d'obres per a 1.280 metres quadrats".

L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, manté que "la sentència és ferma i no es pot recórrer, tot i que hem d'estudiar la manera que afecti menys les famílies que actualment ja viuen en aquests pisos, perquè, a més, hi són des de fa bastant temps". Gendrau defensa que "coneixíem el procés, però quan vam entrar a l'Ajuntament de Berga ja estava massa avançat per intervenir-hi". Així doncs, l'alcalde diu que "s'estudiarà el que es pot fer per minimitzar l'afectació als veïns".

Segons la sentència, la societat promotora podrà optar a l'enderroc de la part sentenciada, en el termini de quatre mesos, "en el benentès que el seu cost econòmic serà a càrrec del consistori i, en cas de no fer-ho en aquest termini, correspondrà a l'Ajuntament de Berga la seva realització en el termini dels tres mesos següents".

De moment, ja hi ha hagut reunions entre el batlle berguedà, l'advocat de Finques Ciutat i els veïns residents en aquest edifici.
En cas de no complir-se la sentència, la justícia podrà imposar el compliment de multes coercitives de 1.000 euros a l'ens local, "reiteradament cada vint dies, fins a la completa execució de la resolució".