Berga recorre a un préstec de 2 milions d´euros per poder pagar els proveïdors

JORDI ESCUDÉBERGA L'Ajuntament de Berga ha aprovat la sol·licitud d'un crèdit per valor de 2 milions d'euros amb Caixa Penedès que ha de permetre pagar una part del deute que té acumulat amb els seus proveïdors, i ajudar a finançar el pla de sanejament que va aprovar el mes de febrer passat. De fet, amb aquests diners, només podrà eixugar 800.000 euros dels 3,1 milions de romanent negatiu que tenen actualment les arques municipals, tenint en compte que la resta dels diners del préstec demanat serviran per afrontar dues pòlisses de crèdit que el consistori encara deu a aquesta mateixa entitat. El préstec sol·licitat tindrà una amortització de 13 anys, i s'haurà de retornar amb un interès equivalent al coeficient anual de l'Euríbor més el 2,3 % de tipus fix, segons va exposar l'equip de govern en l'aprovació d'aquest punt al ple de dijous al vespre, i que va tenir el suport de tots els grups municipals excepte la CUP, que es va abstenir.
L'alcalde, Juli Gendrau, reconeix que el finançament de les arques municipals passa per moments de dificultat, però al ple de dijous va parlar d'"una gestió incorrecta" per part de l'anterior equip de govern (PSC i ERC), atès que les despeses fixes (especialment les que inclouen els costos de personal) van augmentar de 5 milions d'euros entre el 2003 i el 2007. En aquest sentit, l'alcalde va argumentar que si aquestes despeses només haguessin crescut segons l'increment de l'IPC, el deute actual s'hauria reduït a 1,2 milions d'euros. En aquest sentit, la regidora socialista Lurdes Bover va remarcar que es va contractar més personal "per fer més projectes". Tanmateix, a banda de les despeses fixes, el deute també ha crescut perquè s'han hagut d'afrontar obres sense finançament, com el Centre d'Interpretació de Berga i certificacions de construcció de la piscina municipal coberta. El deute també ha estat conseqüència de la part de les obres no subvencionades del Pla de Barris que l'Ajuntament calculava poder sufragar amb la venda de solars, però s'ha fet curt per la crisi immobiliària.
Els 800.000 euros del total del crèdit demanat serviran per passar comptes "amb proveïdors locals i de fora", i alguns dels quals esperen que se'ls pagui des del 2005, tot i que l'alcalde no va saber precisar ahir la quantitat d'empreses o institucions a qui es deuen diners. Així mateix, va afegir que l'Ajuntament està negociant amb altres entitats bancàries l'obtenció de nous préstecs per afrontar la resta del deute que quedarà pendent fins a arribar als 3,1 milions d'euros, "tot i que de moment, no tenim cap resposta". Precisament, el fet d'eixugar deutes mitjançant crèdits bancaris va ser un dels principals retrets que va manifestar la CUP al ple de dijous. En aquest sentit, un dels seus portaveus, el regidor Natxo Romero, va apuntar que d'aquesta manera "deurem diners a un banc per comptes de deure'ls als proveïdors", i sosté que el deute encara es pot incrementar més amb els interessos. D'altra banda, també va matisar que "la CUP no és corresponsable de l'actual situació econòmica de l'Ajuntament", entenent que és fruit de la gestió de qui ha governat la ciutat aquests darrers anys, en referència a CiU, el PSC i ERC.
Per la seva banda, el regidor d'ERC, Jesús Boixader, va demanar més diàleg entre els grups municipals per afrontar la situació.