´Des que tenim l´edifici nou, la meva filla surt més tranquil·la i relaxada d´escola´

JORDI ESCUDÉ | BERGA Cecília Camprubí Vilagrasa té 48 anys, viu a Berga, i des del 2001 és la presidenta de l'Associació de Mares i Pares de l'escola la Llar Santa Maria de Queralt de Berga. És mare d'una alumna de 14 anys amb síndrome de Rett que estudia en aquest centre.

Com han notat els alumnes el canvi d'un edifici en mal estat a un altre de nou i adequat a les seves necessitats?
El canvi també l'han notat, per descomptat. La meva filla ara surt molt més tranquil·la de l'escola, se la veu més relaxada, i segurament que és perquè han millorat tant els espais físics de l'escola com la manera de treballar de les mestres, que ara ho poden fer en unes bones condicions. A les mestres també les veig molt satisfetes de la nova escola.
Des de l'AMPA ja es demanava fa temps aquest nou edifici, oi?
A començament del 2002 ja vam veure que calia fer alguna cosa perquè els nostres nens tenen dret de disposar d'una escola digna. Era qüestió d'enfilar l'agulla. Se'n va parlar amb els representants de l'escola perquè tan important era per als alumnes com per al professorat, per això vam fer pinya i vam començar a treballar en el tema. Ha costat, i el procés ha estat excessivament llarg, però estem molt contents del resultat. Per als pares, és una satisfacció molt gran veure que per fi els nens són atesos en un centre adequat a les seves característiques. A part de ser una escola funcional, és molt maca, ben ubicada i oberta.
La situació a l'antic centre, feia plantejar als pares buscar una altra escola per als vostres fills?
No hi havia alternatives, perquè les escoles més properes eren a Manresa i a Ripoll.
A part d'això, quins altres handicaps s'havien de superar?
Molts. Era un centre tancat, molt vell, amb poca llum natural, i no ajudava gens a ser optimista. S'havia tret el màxim partit possible d'aquell edifici, però no donava per a més. Ara aquell neguit d'entrar a l'edifici vell ja no hi és.