La Generalitat està valorant la possibilitat de fer captures específiques de voltors arran de la proliferació d'atacs al bestiar que s'ha observat aquests darrers mesos en diversos indrets de la Catalunya central.

Això és només una possibilitat que hi ha sobre la taula i que "s'ha d'estudiar molt bé" per tal que la mesura sigui efectiva i es capturin realment els exemplars que ocasionen els atacs, tenint en compte que no tots els voltors, que és una espècie carronyaire, adopten actituds depredadores. La proposta l'ha donat a conèixer el departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat en el marc de les jornades sobre la coexistència de la gran fauna amb la ramaderia i el turisme que es van celebrar dijous i ahir a Saldes en presència de diversos representants dels sectors primari i de serveis. Les jornades van posar de manifest que hi ha hagut un increment del nombre de voltors aquests darrers anys a Catalunya, i també de la quantitat d'atacs al bestiar. Segons els experts, aquest fet és degut fonamentalment a la disminució de l'aliment potencial que fins ara aquests carronyaires trobaven al bosc, fruit de les normatives aplicades per la Unió Europea arran de la malaltia de lesvaques boges, que obliga els ramaders a retirar del bosc el bestiar mort.

La possible derogació d'aquest decret s'està discutint aquesta mateixa setmana a escala europea a petició dels governs autonòmics, però, mentrestant, els experts que van analitzar la situació a les jornades de Saldes van confirmar la necessitat d'emprendre algun altre tipus de mesura per mirar de reduir els atacs de voltors. Tanmateix, la decisió s'ha de prendre "amb molta prudència", segons va explicar el cap del servei de protecció de la fauna i la flora del departament, Jordi Ruiz, "i si això vol dir haver de capturar, ho farem, però no volem caure en cap error".

L'increment del nombre d'atacs dels voltors és relativament recent "i fins ara no havíem començat a entendre a què eren deguts", diu Ruiz, de manera que tampoc no era clar de quina manera es podia actuar.

En la seva exposició a les jornades, l'agent rural Gabriel Lampreave va aportar alguns detalls dels estudis recents que s'han fet sobre aquests atacs.

Així, entre l'abril del 2008 i l'octubre del 2009 se n'han detectat 83 de possibles (atès que no en tots els casos s'ha detectat que puguin ser ocasionats per voltors) a les comarques del Berguedà, Solsonès, Cerdanya, Ripollès, Osona i Alt Urgell, 49 dels quals haurien estat positius, és a dir, que els atacs s'haurien comès en un animal viu. D'aquest estudi també es desprèn que el bestiar més afectat és el boví i l'equí, que els atacs es donen, sobretot, a la primavera, i que s'agrupen en explotacions on hi ha algun abocador proper "perquè els voltors s'hi acosten per buscar menjar", segons va explicar Lampreave.

Així mateix, la majoria d'atacs tenen lloc contra animals "indefensos", durant el part o just després, o bé en vedells petits, a més a més, s'observa que no hi ha simultaneïtat en els atacs en diversos territoris, sinó que tenen lloc en zones molt concretes i en un temps determinat. Tot plegat fa pensar que "es tracta d'un tipus de voltors que han après a actuar així, i que van junts", de manera que tots els atacs podrien ser provocats per un mateix escamot que es mou d'un lloc a l'altre.

Davant d'aquestes circumstàncies, el departament de Medi Ambient i Habitatge vol estudiar bé la situació abans de procedir a possibles captures "perquè és complicat saber on hem de muntar els paranys, i assegurar-nos que realment capturem el exemplars que ataquen animals vius", segons va explicar Ruiz, que va afegir que "volem solucions permanents per tornar a l'statu quo anterior, però sense caure en errors", confiant, d'altra banda, que la Unió Europea acabarà derogant el decret que obliga a retirar els cadàvers del bosc.

Les jornades de coexistència de la gran fauna amb la ramaderia i el turisme, celebrades al municipi de Saldes, tant dijous com ahir, ha estat impulsada pel Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà, juntament amb el departament de Medi Ambient, el parc natural del Cadí Moixeró i l'Ajuntament de Saldes. També han format part de l'organització el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Gisclareny i l'Ajuntament de Gósol.