Els historiadors celebren l´interès de Tresserras per un centre d´estudis de la Patum

PILAR MÀRQUEZBERGA Els historiadors de la comarca del Berguedà celebren l'interès del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manel Tresserras, per obrir un centre de documentació i estudis de la Patum. Els estudiosos berguedans remarquen, però, que un espai per a la investigació no ha de minvar les funcions actuals de l'arxiu comarcal, on es troba la documentació històrica de la festa. El conseller català ha fet referència a la importància d'un centre d'aquestes característiques en un article del darrer número de L'Erol, dedicat a la Patum.

Albert Rumbo, historiador i membre del Patronat de la Patum, apunta que "és positiu que el conseller se n'adoni", ja que remarca que "en l'àmbit local fa gai-rebé 12 anys que se'n parla, i s'ha pensat com un valor afegit al que ha de ser un centre d'interpretació de la Patum". Rumbo diu que "seria un lloc d'estudis obert, on es puguin trobar documents de caire acadèmic i també material gràfic com fotografies històriques i vídeos". De fet, Albert Rumbo defensa que "el Patronat ja ha treballat sobre aquest punt de partida a nivell embrionari, i s'han buscat imatges inèdites a partir de les quals hem pogut fer, per exemple, la darrera exposició; o s'ha sol·licitat a canals de televisió material de la festa, que guardem i que es podran trobar en aquest espai".

Segons les previsions de l'Ajuntament de Berga, aquest centre d'estudis i documentació formaria part de la futura casa de la Patum, a l'edifici de l'Ateneu, de la qual ja hi ha el projecte arquitectònic fet.

La historiadora Maria Dolors Santandreu sosté, per exemple, que "cada vegada hi ha més estudiosos de la festa berguedana" i que, per tant, "caldria un centre de documentació i estudi, on es poguessin trobar els documents i els treballs existents sobre la festa; un espai que també hauria de servir d'impulsor i generador de nous estudis sobre la Patum, una celebració que encara té molts aspectes per descobrir". Santandreu tampoc no oblida "la difusió del Corpus berguedà al gran públic a través d'un centre d'interpretació, ampliant el que ara ja hi ha, a partir d'una fórmula que ha tingut molt èxit, com es pot veure en el registre de visites". Santandreu manté que, "tal com diu el conseller a l'article de l'Erol, la Patum està experimentant un gran impuls, tant en la seva pràctica com, sobretot, en la seva difusió".

De fet, segons la directora de l'Erol, Rosa Serra, "la Patum ja hauria de tenir un centre d'aquestes característiques". Serra sosté que "és interessant, ja que tothom té un centre d'estudis, i el de la Patum hauria de ser molt dinàmic i on es poguessin expressar les diverses inquietuds al respecte ja que és una festa singular sobre la qual hi hauria d'haver un lloc de diàleg i conservació". La historiadora berguedana diu que "la materialització de la idea és un tema més complex, però, com a punt de partida, crear un centre d'estudis és positiu". Rosa Serra ho defineix com "una oportunitat per a Berga". Serra explica que "aquest fet no hauria d'afectar l'arxiu comarcal, ja que hi ha la possibilitat de digitalitzar el material que es necessiti".

En aquest sentit, l'arxiver comarcal Xavier Pedrals diu que "cal tenir present que els centres de documentació col·leccionen la informació que els prové d'àmbits molt diferents i amb una temàtica molt delimitada, en aquest cas la Patum, per tant el que preval és la informació que pot oferir a usuaris sovint especialitzats". Pedrals afegeix que "no hi ha els condicionants de l'arxiu on cada peça forma part d'una sèrie, ja que, per exemple, no es pot treure una factura de Patum del conjunt de factures, ni una acta del llibre d'actes".

Pedrals posa com a exemple l'experiència francesa ABCD entre arxivers, bibliotecaris, conservadors i documentalistes, i diu que "estem disposats a la més estreta col·laboració".