E. B.BARCELONA
Potser no tindria sentit incloure en un pla de màrqueting mesures per redreçar algun dels aspectes de la festa, però en els treballs de l'estudi, a l'hora de detectar virtuts i mancances, el consultor Josep Maria Baiget ha vist com des de diversos àmbits s'ha posat sobre la taula que desagrada la brutícia que genera la festa i el consum excessiu d'alcohol, que deriva en incivisme amb expressions diverses. Josep Maria Baiget ha explicat que les conclusions finals no plantegen accions concretes per combatre aquests factors de percepció negativa, perquè "vaig veure en l'última edició que no es podia parlar de manca de control" i que "hi havia força vigilància". De totes maneres, admet que s'ha de tenir en compte aquesta percepció que hi ha de la festa i s'ha de mirar que no la desdibuixi.
Per fer l'estudi, Baiget va parlar amb responsables polítics de les colles, de la indústria i el comerç, amb experts i amb un centenar de persones que es van enquestar a Berga i en diversos pobles de la comarca.
Entre allò que desagrada, les veus que s'han consultat també citaven la massificació i el fet que la participació a les comparses sigui limitada, entre d'altres. I entre allò que es valora hi ha el fet que la Patum és un document d'expressió de la cultura popular del país, que és un tresor etnològic i la participació del ciutadà.
Com una de les principals conclusions de l'estudi hi ha que la Patum apareix com una marca inequívoca, i que cal fer-ne una oportunitat per a la ciutat. Per a Baiget es tracta de convertir aquesta potencialitat en una crida "potent, notòria i recordable". També denota una preocupació pel futur després del decret d'aplicació de la directiva europea per a l'ús de la pirotècnia.
