Berga i Solsona encapçalen els 18 municipis de casa nostra que voten avui

CARMINA OLIVERAS/MANRESA "Portar a una conclusió definitiva una qüestió, una controvèrsia, un combat", aquesta és la definició que el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana fa sobre el verb decidir, un mot que aquests darrers dies és en boca de tothom arran de les consultes sobre la independència de Catalunya. Avui, 49.680 persones de 18 municipis de l'àmbit de Regió7, amb les capitals comarcals de Berga i Solsona al capdavant, tenen l'oportunitat de decidir quin és el futur que volen per a Catalunya en una consulta que, tot i que no és vinculant, arrossega una gran càrrega simbòlica.

Les diverses plataformes ciutadanes que s'han anat constituint per tirar endavant les consultes sobiranistes asseguren que, de moment, ja s'ha aconseguit que el debat sigui al carrer. Indiferentment de si els ciutadans estan a favor del sí o del no, "molta gent s'ha posicionat en el fet que tenim dret a votar en una consulta, sigui quin sigui el seu vot i el seu resultat", explica Genís Frontera, portaveu de Castellbell Decideix. De la mateixa manera, Montse Bacardit, de la comissió de Calders, assegura que "al carrer se'n parla molt, la gent destaca, més enllà d'estar a favor o no de la independència, que es tracta d'un acte democràtic".

Gairebé 50.000 votants

Amb 14.812 persones majors de 16 anys, Berga és el municipi de casa nostra amb un cens més elevat de votants. Per a la consulta, la plataforma ciutadana Berga Decideix ha habilitat un col·legi al garatge de Cal Buscall, al passeig de la Indústria, un local que és de titularitat privada. L'altra capital de comarca que avui celebrarà una consulta sobiranista és Solsona, que disposa d'un cens de 7.570 persones majors de 16 anys que podran dipositar la papereta del sí o del no al local que hi ha just al davant de l'edifici del Casal Cultural. Per evitar aglomeracions, el col·legi solsoní disposarà de sis meses de vot ordenades per les inicials dels cognoms. A cada mesa hi haurà tres voluntaris, un president i dos vocals.

A banda de Berga i Solsona, en aquestes dues comarques també se celebraran consultes sobre la independència a Puig-reig, Olvan, Castellar del Riu, Clariana de Cardener i Pinell de Solsonès. A l'Anoia, es faran a els Prats de Rei i a els Hostalets de Pierola, on s'han habilitat tres punts per anar a votar: el Casal Català, el poliesportiu de la urbanització de Serra Alta i el local Social de Can Fossalba. Amb un cens de 318 persones, Bolvir serà l'únic representant de la Cerdanya, ja que Alp finalment ha decidit celebrar la consulta el mes d'abril, quan és previst que també ho facin ciutats com Manresa, Girona, Lleida o Barcelona.

Al Bages, Sallent i Navàs són els dos municipis amb més habitants que avui preguntaran sobre la independència. Entre tots dos, sumen 11.297 persones majors de 16 anys, que podran dipositar la papereta en alguna de les set urnes que s'han instal·lat entre els dos col·legis. A més a més, també hi són convocats els habitants de Callús, Castellbell i el Vilar, Calders, Sant Salvador de Guardiola, Marganell i l'Estany.

Garanties

En molts dels municipis els representants de les plataformes no han pogut accedir al cens oficials. Per aquest motiu, i per tal de garantir un procés net i d'homologar les votacions, s'ha dissenyat un programa informàtic que assegurarà que no hi hagi duplicitat de vot ni frau. A més a més, una trentena d'observadors vinguts de territoris amb tradició nacionalista, com el País Basc, Escòcia, el País de Gal·les, Flandes i Irlanda, entre molts altres, validaran les consultes sobre la independència.

La coordinadora catalana va explicar ahir que el territori s'ha dividit en onze unitats per les quals els observadors realitzaran una ruta per diversos municipis i podran anotar amb total llibertat les dades que considerin oportunes del procés electoral. En l'àmbit de Regió7 és previst que Sebastià Madau, regidor de l'Ajuntament de Solarussa de Sardenya i Gaizka Amorrortu, regidor de l'Ajuntament de Llodio, al País Basc, passin avui per Solsona, Sallent i Navàs.

Autodeterminació

Després de la consulta pionera d'Arenys de Munt el 13 de setembre passat, la segona onada té lloc just quan es compleixen 20 anys de la resolució del 12 de desembre del 1989 del Parlament, en què es manifestava que l'acatament del marc institucional vigent "no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació".