Les excavacions arqueològiques que la Diputació de Barcelona ha dut a terme a l'església de Sant Pere de Madrona, al municipi de Berga, han permès descobrir murs d'un castell del segle VII, que s'ha datat l'any 679, "tot i que hi ha un marge de 77 anys sobre els quals podria variar aquesta data". Ho explica David Galí, historiador del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació. L'equip d'arqueòlegs també ha trobat restes humanes que es corresponen a 37 cossos enterrats entre els anys 1671 i 1731, "unes dates que se saben després d'haver consultat els arxius de la diòcesi de Solsona", matisa Galí. Els cossos eren de masovers de les masies de l'entorn, que van enterrar-se a l'interior, perquè ja no hi havia espai a l'antic cementiri exterior.

Els treballs de restauració que la Diputació de Barcelona va començar l'any 2006 al temple, per tal d'evitar filtracions d'aigua per la zona de la nau i l'absis i assegurar la conservació de l'església, han deixat al descobert aquestes restes en unes excavacions arqueològiques que van fer-se "com a conseqüència de la troballa d'una sèrie d'enterraments que ens va portar a eixamplar el treball de recerca històrica", diu David Galí. Galí relata que "se sabia que per la zona hi havia hagut un castell d'aquestes característiques, però s'havia parlat de la possibilitat que s'hagués situat al santuari de Queralt". De fet, Galí subratlla que "s'usa el terme castell, però no devia ser gaire més gran en dimensions que l'actual temple, ja que la situació on es troba, en una penya, no ho fa possible". L'historiador de la Diputació diu, doncs, que "seria una mena de destacament de guaita". Conjuntament amb les restes d'aquests murs també s'han localitzat una sèrie de ceràmiques medievals que s'han datat el 1193, "amb un marge de 47 anys".

Pel que fa als cossos, David Galí explica que "inicialment, com que no tenien un gran deteriorament, vam pensar que serien dels segles XVII o XVIII, però finalment són anteriors. D'entre les restes hi havia set homes, cinc dones, un soldat, un noi jove, que consta als arxius amb el mot fadrí, quatre noies joves, que consten com a donzelles, una nena de 12 anys, una de 3; i fins a 17 albats, "nens més petits de 8 anys, molts d'ells morts quan eren nadons, per les malalties i les dificultats de l'època". David Galí assegura que "no es tractava de propietaris perquè aquests solien ser enterrats a Berga", i afegeix que "molts d'ells no eren originaris del municipi, perquè hi havia molta mobilitat entre els masovers". Els cossos seran enterrats amb una placa que n'indiqui l'època, tal com va fer-se també amb les restes trobades en la restauració de Pedret.

Es preveu, en canvi, que els murs del castell del segle VII si-guin visitables. Tot i que es tracta, segons fonts de la Diputació, d'una idea en estudi, ja que el temple encara té pendent la segona fase d'obres. Aquesta part de la remodelació és la que ha de permetre tapar el terra de l'església i acabar- ne les millores de l'interior, com l'altar. Fins que s'enllesteixi la segona fase, aquesta església, que ja fa tres anys que és tancada, no pot reobrir-se.

El bisbat de Solsona va cedir l'ús de l'església, per a vint anys, a l'Ajuntament de Berga l'any 2002.