Berga farà un projecte museístic de mínims a Sant Pere de Madrona per falta de diners

PILAR MÀRQUEZBERGA
El projecte de museïtzació de Sant Pere de Madrona serà més modest del que s'havia previst inicialment. La manca de pressupost de l'Ajuntament de Berga fa que aquest consistori aposti per "prioritzar la segona fase d'obres que ha de permetre tornar a entrar al temple; i visitar-lo amb panells explicatius i una mostra dels murs del castell del segle VII, tot i que aquesta actuació haurà de ser més petita del que voldríem". Ho explica la regidora de Cultura, Carme Barniol, que afegeix que "existeix un avantprojecte que valora els treballs en 180.000 euros, però ara només podrà ensenyar-se la part més important perquè la prioritat és desencallar la darrera fase de les obres el més aviat possible".
L'església de Sant Pere de Madrona, l'única completament romànica del terme municipal de Berga, fa tres anys que és tancada perquè les obres de restauració que va dur a terme la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament, van anar acompanyades d'uns treballs d'excavació arqueològica que van allargar-se fins fa poc més d'un any, i que després tampoc no han permès intervenir-hi per l'anàlisi que s'ha fet a les restes que s'han trobat d'un castell. Tot i el nom, es tracta d'una edificació semblant al que es coneix com una torre de guaita. També s'han localitzat cossos posteriors, de l'entorn del segle XVII.
Carme Barniol no descarta que "aquest primer projecte de mu- seïtzació es vegi després complementat amb un de posterior, tal com voldria el consistori". Per tant, l'actuació que s'hi farà permetrà ampliar-ne l'abast en el futur. "Si posem vidres al terra per mostrar una part dels murs, demanarem que després sigui possible col·locar-ne més, ja que no ho podrem fer tot de cop", diu Carme Barniol. En aquests moments, doncs, la Diputació estudia com caldria desenvolupar aquest primer projecte.
Dolors Santandreu, doctorada en història medieval, explica que "la troballa de murs del segle VII és important, perquè no hi ha gaires dades dels poblaments que hi podia haver a l'entorn en una època tan antiga, i si hi havia una torre de guaita significa que sí que hi havia algun tipus de població". Santandreu detalla que "aquest descobriment, conjuntament amb els que es podrien fer al castell de Sant Ferran si s'estudiés, donarien dades més concretes de la història de la ciutat de Berga".