Es busquen solucions per tirar endavant el Parc de la Natura

PILAR MÀRQUEZBERGA L'Ajuntament de Berga buscarà solucions per tirar endavant la creació d'un parc de la natura a la ciutat, "perquè creiem que té importància per al municipi i el seu desenvolupament turístic". No obstant, el seu alcalde, Juli Gendrau (CiU), ha destacat que "el pla urbanístic del qual parla la sentència va aprovar-se definitivament el 2005, la legislatura passada, i ja hem advertit unes quantes vegades que té moltes deficiències". Per aquest motiu, Gendrau remarca que "el Parc de la Natura és una bona iniciativa, i caldrà estudiar la sentència per conèixer quines modificacions es poden fer i com es pot continuar el projecte".

De moment, l'Ajuntament de Berga encara no ha pogut accedir a aquesta sentència, feta per la sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en referència amb la resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de desestimar el recurs formulat pel propietari dels terrenys; presentat contra l'aprovació definitiva del text refós del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Berga.

Gendrau ha reiterat que el contenciós presentat pel propietari majoritari dels terrenys on aniria el parc, Jaume Argerich, "es presentava contra la desestimació del recurs al POUM feta a la Generalitat; i que, per tant, l'únic paper del consistori, en un procés en què no ha intervingut en cap sentit, ha estat esperar la sentència per estudiar com es pot actuar i corregir el que faci falta". L'alcalde berguedà confia que hi hagi prou "complicitat política per reincorporar el projecte al POUM, estudiant-ho bé", ja que expressa que "aquest és un projecte prou important perquè sigui així".

El projecte per a la creació d'un parc de la natura de fins a 100 hectàrees a la ciutat de Berga va tornar a ser damunt de la taula el gener del 2009, després que s'hagués inclòs al POUM, aprovat el 2005; i que se'n comencés a parlar al principi de la dècada dels noranta. La iniciativa estava promoguda per l'empresari berguedà Joan Barniol, a través de la firma Cim d'Estela, i els terrenys previstos eren a Mas d'en Bosch, a tocar del càmping que gestiona el mateix Barniol. El parc, de gairebé 100 hectàrees en sòl no urbanitzable, comprenia, segons el projecte, 9 hectàrees de sòl edificable amb 9.000 metres quadrats de sostre a edificar.

Aquesta iniciativa està concebuda com un espai pensat per potenciar el coneixement de la fauna i la flora autòctona, i és una idea inspirada en un parc de les mateixes característiques, amb protagonisme de la fauna, que es troba al sud de França. Ara, els motius del document que en declara la nul·litat són la manca de justificació al POUM i la falta de valoració del medi ambiental, ja que el text que hi fa referència és "manifestament insuficient", segons dicta la sentència.

La decisió del tribunal, que la Generalitat de Catalunya pot recórrer, declara ara la "nul·litat de ple dret de les actes i del POUM pel que fa a les determinacions relatives al Pla Especial (PE3), Parc de la Natura; així com a les normes referents als seus usos urbanístics". Jaume Argerich, propietari majoritari dels terrenys en què s'havia previst el projecte, va recórrer administrativament, amb al·legacions al consistori i a la comissió d'Urbanisme del departament de Política Territorial i Obres Públiques, passant després al contenciós del qual dimarts va conèixer-se la resolució.