La implantació de Jindal a Cercs genera dubtes dos anys després d´anunciar-se el projecte

PILAR MÀRQUEZCERCS
La implantació de Jindal, la multinacional índia que havia anunciat la seva intenció d'obrir una planta al Berguedà, genera ara dubtes a Cercs, el municipi on s'havia d'instal·lar. L'alcalde, Ferran Civil, ha defensat la inversió que ha de servir per urbanitzar el futur polígon industrial de la Consolació. Malgrat tot, l'oposició, el grup PSC - PIBER, no veu garanties de l'arribada de l'empresa. En aquest sentit, Germán Sánchez, el portaveu de la formació política al ple local, manté que "no hi ha un pla d'actuació al respecte".
L'oposició assegura que "just quan fa dos anys de l'aprovació, per ple municipal, d'un suposat compromís de l'empresa índia Jindal Grup JSL d'instal·lar-se al municipi de Cercs, podem dir que a data d'avui l'empresa no ha aportat cap pla d'actuació ni cap programació respecte a la seva implantació al municipi". Sánchez critica que "s'hagin demanat subvencions per urbanitzar uns terrenys que no tenen cap garantia d'acollir cap activitat industrial".
D'altra banda, l'alcalde Ferran Civil no ha donat terminis ni ha concretat en quin pas es troba ara la col·locació de l'empresa al municipi, però ha assegurat que "fins i tot en el cas que Jindal no vin-gués, Cercs haurà invertit en una zona industrial preciosa, una superfície per acollir indústries que no hi ha a molts llocs de Catalunya, ni al Berguedà". Civil ha defensat, per tant, que "els diners que vam rebre havien d'anar destinats necessàriament a una inversió industrial, per tant és fals que s'hagin malbaratat; perquè, sigui com sigui, és una inversió important per al municipi".
Ferran Civil ha reiterat, tot i així, que "en cap cas s'ha dit que Jindal no vingués". El conveni amb l'empresa, de fet, va signar-se el 30 d'abril de l'any 2008; i posteriorment, el 17 de juny del 2008, es va informar que l'Ajuntament de Cercs oferia 20.000 metres quadrats de sòl industrial gratuït per un període de 50 anys. Va ser el 14 de juliol d'aquell any quan va comunicar-se que l'empresa multinacional índia, dedicada al sector metal·lúrgic s'instal·laria al municipi berguedà de Cercs.
Es tracta d'una de les tres companyies més importants del sector del metall de l'Índia, que segons va anunciar-se llavors, construiria el seu centre de serveis per al sud d'Europa a Cercs. La informació feta pública en aquell moment parlava d'una activitat productiva que havia d'iniciar-se "abans de dos anys", i que en una primera fase hauria de crear "entre 24 i 30 llocs de treball directe", amb una inversió inicial de 28,8 milions d'euros (vegeu Regió7 del 15 de juliol de l'any 2008). Els terrenys en què el consistori preveu la instal·lació de l'empresa són situats a la zona de l'antiga mina de la Consolació, entre la torre del Comte de Fígols i les carreteres C-16 i de Sant Corneli. El centre estaria pensat per rebre les bobines d'acer inoxidable de la seva central a l'Índia, i donar-los forma en funció del producte a què vagin destinades.
Germán Sánchez, de l'oposició, però, es mostra convençut que "no hi ha cap garantia d'inversió". Sánchez relata que "al ple del 12 de gener del 2010, a precs i preguntes, ja vam demanar si hi havia algun pla d'actuació per la instal·lació d'una empresa a la finca de la Consolació".
La resposta emesa llavors per l'Ajuntament, segons la documentació escrita posterior, indicava que "l'empresa Jindal no ha presentat fins al moment [en data de 12 de febrer del 2010] un pla d'actuació; està a l'espera que es consolidi la urbanització de la Consolació".
Aquest és també un dels punts en què divergeix el grup PSC - PIBER. El seu portaveu, Germán Sánchez, és en desacord amb el fet "que l'Ajuntament sigui qui hagi d'urbanitzar la zona, quan a les bases que han de regir el concert amb l'empresa, datades el 14 de juliol del 2008, consta que és Jindal qui ha de fer-se càrrec de les despeses d'urbanització".
El desembre, l'Ajuntament de Cercs es va garantir un ajut del ministeri d'Indústria per valor de 960.000 euros per urbanitzar el futur polígon industrial de la Consolació, una operació que havia de ser garantia perquè la multinacional s'instal·lés en aquests terrenys. A més a més, Civil defensa els ajuts de 600.000 euros del Miner "i 400.000 del Feder, amb els quals es farà possible una zona industrial important a la localitat".