Una dona de Berga pareix a casa sortint de l´hospital

Quatre hores després que la llevadora de guàrdia de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga digués a la berguedana Mercè Olivé que se'n tornés a casa perquè no anava de part, aquesta va infantar al dormitori de casa. El seu marit, Sergi Brea, va haver d'assistir-la seguint les indicacions que li donava per telèfon el metge del SEM. Denuncien que al centre sanitari no els van atendre adequadament i creuen que van tenir sort que tot acabés bé

DOLORS CLOTET. Mercè Olivé i Sergi Brea volien tenir el seu tercer fill a l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga. Però no va poder ser. El naixement es va produir al dormitori de casa seva al Pla de l'Alemany, sense cap tipus d'assistència mèdica i passant molts nervis. Afortunadament tot va acabar bé. La família, però, està indignada amb el tracte rebut i vol donar a conèixer el seu cas per evitar que en el futur es reprodueixin històries com la que els va tocar viure a ells. També volen presentar una queixa formal al centre.

La Mercè i el seu marit van anar per primer cop al servei d'urgències de l'hospital de Berga el dia 12 perquè ella es trobava malament. Es trobava a la setmana 39 de gestació. Ambdós van explicar als diferents professionals que els van atendre que ella sempre ha parit moltes hores després de trencar aigües sense tenir gaires contraccions. Els metges que la van visitar li van dir que tornés a la tarda per fer-li un nou control ginecològic. En retornar-hi i després de revisar-la, la van informar que només calia que retornés al centre quan tingués contraccions cada 5 minuts. L'endemà, quan les va tenir en aquesta freqüència, van tornar-hi. "Vam entrar a urgències a les 9 i 26 minuts de la nit i a les 10 i 5 minuts ja ens van enviar cap a casa. Només ens va atendre la llevadora" que estava de guàrdia, expliquen. Justament en el moment que la va visitar no tenia contraccions. Olivé diu que va demanar que, malgrat tot, la deixessin en observació, però "em van dir que no". L'infantament va tenir lloc a les 2 de la matinada de divendres passat, només quatre hores més tard d'haver estat atesos al servei d'urgències del centre berguedà, on els van indicar que tornessin cap a casa perquè la Mercè encara no anava de part. "Em van dir que estava molt nerviosa, no de part. Em van recomanar que tornés cap a casa, que em relaxés, que em prengués un gelocatil i una til·la". I que si es trobava malament, es posés dins de la banyera amb aigua calenta.

Un cop al seu pis, la Mercè cada cop es va anar trobant pitjor. "Com que ens havien insistit que ens relaxéssim, que estàvem molt nerviosos, vam anar aguantant". A la 1 de la matinada va tenir la primera contracció de part. El seu home -que és molt aprensiu i que mai no havia volgut presenciar el naixement dels seus dos altres fills, l'Arnau, de 6 anys, i la Marina, de 5-, seguint les indicacions del metge de les ambulàncies del SEM va ajudar que el cap del petit Guillem pogués acabar de sortir de la vagina de la seva mare. I també va posar una pinça d'estendre la roba al cordó umbilical en uns moments que cap dels dos no oblidarà fàcilment. "Vam estar molt sols i per sort no va passar res dolent", expliquen els pares, que diuen que abans que els protocols mèdics "som les persones".