El jaciment paleontològic de Fumanya, a l'alt Berguedà, continua donant alegries als investigadors. La darrera, és una nova espècie de llavors que com a màxim podien arribar a fer 3 mil·límetres de longitud. En tractar-se d'una espècie desconeguda fins ara, fet que s'ha determinat estudiant-ne uns quants centenars d'exemplars des de l'any 2008 i comparant-les amb les que es coneixen, s'ha pogut batejar. El cognom, que defineix l'espècie, se li ha posat per homenatjar al naturalista berguedà Lluís Viladrich, que l'any 1985 va descobrir les petjades de titanosaures. El nom correspon a la zona. Així, la nova espècie de llavors fòssils berguedanes del Cretaci, fa setanta milions d'anys, s'ha batejat, en llatí, com a Bergacarpon viladricci.
Aquesta troballa és fruit del treball realitzat per un grup d´investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), l´Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat de Lió, a França, i l´Institut de Geociències (CSIC-UCM) encapçalat pel berguedà Josep Marmi. En declaracions a Regió7 ha explicat que aquestes llavors fossilitzades es troben entre dos i tres centímetres a sota de la primera capa de la paret on hi ha fossilitzades les petjades dels titanosaures del jaciment de l´alt Berguedà. Marmi ha dit que van trobar «una gran acumulació» de petites llavors», fins a 50.000 en només un metre quadrat. Els investigadors han determinat que corresponen a un sol tipus de planta per bé que Josep Marmi ha dit que no saben exactament a quina. Amb tot, consideren que podria tractar-se d´una commelínida, que són un grup de plantes amb flors. Entre aquestes s´hi troben, entre d´altres, les palmeres, el gingebre o les bogues i els joncs. Els botànics i paleontòlegs pensen que aquestes llavors podien ser de plantes que provenien d´un indret allunyat i que hi van ser transportades d´alguna manera o bé que eren d´un tipus de planta que podia créixer si es donaven les condicions en un medi salí com era el de Fumanya al Cretaci.
Informació a fons a l'edició impresa
