Fer d'alcalde d'un poble petit és molt semblant a ser el patriarca d'una família nombrosa, i generalment comporta molts maldecaps. Però de tant en tant, també dóna satisfaccions. Ahir, dos alcaldes, una regidora i el seu company, dues orgulloses mares juntament amb un reguitzell de familiars i amics, van viure una d'aquestes jornades de felicitat.
L'alcalde de Bagà, Nicolás Viso, va poder relaxar-se de la tensió política que ha viscut darrerament com a primer secretari de l'agrupació del PSC al Berguedà, oficiant el casament de la seva filla, l'edil del seu govern de Salut, Educació, Igualtat i Serveis Socials, Maria Viso. Té 27 anys i treballa a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. Fa sis anys que va començar a sortir amb la seva parella, Albert Erra, de 29 anys i de professió electricista. En fa tres que conviuen a Bagà i, ahir, es van casar pel civil en un indret excepcional, carregat d'història, com és l'edifici de Palau, escenari habitual d'altres casaments, matisa el batlle per evitar que algú es pensi que hi ha hagut tracte de favor. Aclareix que "ja fa temps que van demanar oficialment utilitzar la Sala de les Pintures" per celebrar-hi la cerimònia laica, com ha de fer tothom seguint el procediment establert.
No és usual que un pare pugui casar la seva filla i que l'alcalde oficiï l'enllaç de la seva regidora preferida. Per si això no fos prou singular, aquesta unió va tenir un altre ingredient: la col·laboració d'un altre familiar amb llicència per casar, el pare del nuvi, Ramon Erra, que és l'alcalde de la població de Sant Martí d'Albars, al Lluçanès. El destí ha volgut que el sogre de Maria Viso, edil socialista amb un pare socialista "convençut" i a més dirigent del PSC al Berguedà, sigui... de Convergència i Unió. L'amor no entén de sigles i tant li és el discurs convergent pro estructures d'estat com l'aposta socialista pel federalisme.
Els cors dels nuvis bateguen enamorats i a l'estómac senten l'aleteig de les papallones de Cupido. Per això en els dinars familiars, de política, la justa, i no genera discussions, explica la núvia. I a casa seva, entre ella i l'Albert, "no en parlem". Aquesta delicadesa la deuen agrair les respectives mares, Marisol Hernández, progenitora de la Maria, que és una dona "molt patidora", en paraules del seu espòs, i Maria Àngels Serra, mare de l'Albert.
Als nuvis no els va costar gaire convèncer l'il.lusionat alcalde-pare Nicolás Viso perquè els casés. I ell "encantat de fer-ho" de bracet amb el seu consogre, Ramon Erra, que el va ajudar en la cerimònia d'ahir. Amb tot, en celebrar-se a Bagà, qui va signar l'acta del registre civil local va ser el batlle baganès.
Els nuvis van fer una consulta al jutjat de Berga i, un cop confirmat que no hi havia cap problema perquè un pare alcalde pogués casar la seva filla regidora, van començar els preparatius. Ha calgut fer atenció a mil i un detalls: la tramitació dels papers, la decoració, les fotos, les flors, el Rolls Royce clàssic, els discursos, els vestits i les aliances d'or blanc. I música a la carta amb peces com la conegudíssima I don't wanna to miss a thing dels Aerosmith cantant al romanticisme allò de "puc quedar-ne perdut en aquest moment per sempre". Ara, toca el viatge de noces, un safari a Kenya i una estada relaxant a les illes Maurici. "Un viatge així no el tornaré a fer en la vida!" exclama la núvia. Els Erra-Viso, ahir, van viure un dia per al record, ple d'emocions a flor de pell, sense pensar en política.
