El carrer que Jordi Pujol no va voler

L'alcalde de Berga, Jaume Farguell, va proposar dedicar l'actual avinguda del Canal Industrial al president l'any 1986, però va renunciar-hi Partits i un col·lectiu de veïns s'hi van oposar

25.08.2014 | 00:00
L´avinguda del Canal Industrial de Berga havia de ser batejada amb el nom de Jordi Pujol l´any 1986, moment de la seva urbanització
L´avinguda del Canal Industrial de Berga havia de ser batejada amb el nom de Jordi Pujol l´any 1986, moment de la seva urbanització

l
'afer Pujol ha aixecat molta polèmica i, més enllà de les conseqüències polítiques que porta i portarà el cas, ha fet que ajuntaments i col·lectius s'hagin plantejat retirar els càrrecs honorífics que havien donat a l'expresident i, fins i tot, canviar el nom de carrers o places dedicats a la seva persona, així com substituir les plaques en els edificis que va inaugurar com a president de la Generalitat. De moment, Pujol ha tornat la medalla d'or de la ciutat de Barcelona i ja s'ha iniciat una campanya a Internet per retirar el seu nom de qualsevol espai públic. Possiblement, ara a Berga també es demanaria un canvi en el nom del carrer que havia d'estar dedicat a Jordi Pujol, si no fos perquè hi va acabar renunciant.
El cas cal anar-lo a buscar gairebé trenta anys enrere, el 1986, quan l'alcalde del moment, el convergent Jaume Farguell, va proposar dedicar un carrer al president Jordi Pujol. Es tractava del carrer conegut popularment com el del Terraplè (actualment l'avinguda del Canal Industrial), que havia de ser batejat en aquell moment, ja que s'estava urbanitzant. El govern de Farguell va entrar a votació al ple municipal del 4 de desembre del 1986 una proposta perquè el carrer portés el nom del president, segons recollia Regió7 aquell mateix dia, i Farguell defensava que era "un reconeixement per tot el que Jordi Pujol ha fet i sofert per Catalunya".
La proposta va ser aprovada gràcies a la majoria del govern de Farguell (CDC), però amb l'abstenció d'ERC i els vots en contra de Progrés, el PSUC i Coalició Popular. Tots els portaveus municipals van rebutjar la iniciativa, que va ser considerada il·lògica i poc adient. Alguns van ser contundents amb la seva argumentació contrària a la proposta com la formulada per Josep Tusón, del PSUC, que va assegurar que es tractava d'un "acte d'adulació propi dels règims dictatorials. Pujol no s'ho mereix i votaré rotundament no".

Oposició ciutadana
L'afer va sobrepassar el terreny polític, i la sala de plens del consistori era plena de persones que mostraven el seu desacord amb el fet que Pujol tingués un carrer a la ciutat, fet que un col·lectiu de ciutadans considerava una tradició franquista. Segons publicava Regió7, la mateixa nit de l'aprovació, per Berga es llegien pancartes i pintades amb lemes com "Pujol no és Catalunya" o "Pujol la calle es tuya". En aquell mateix moment, es va iniciar una campanya popular de recollida de signatures en contra de la proposta. En cinc dies es van recollir més de 700 signatures i van adherir-se al col·lectiu diversos partits, sindicats i entitats. L'objectiu era que l'Ajuntament de Berga reconsiderés la decisió presa.

Renúncia voluntària
Les signatures, però, no van fer cap falta. I és que el mateix Jordi Pujol, en assabentar-se de l'acord que havia pres el consistori, va comunicar personalment a l'alcalde Farguell que no acceptaria el carrer amb el seu nom. Una decisió que venia, segons es va assegurar en aquell moment, al marge de la campanya iniciada en contra. Partits i ciutadans van mostrar la seva satisfacció per la no acceptació del president. Aquesta polèmica va fer que Pujol no tingui cap carrer a Berga i que ara, gairebé trenta anys després, no s'hagi de plantejar la seva retirada.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema