Amb humilitat, com qui no vol fer gaire soroll, en Jem Cabanes, nascut a la Pobla de Lillet (1942), ara viu a Santa Maria d´Oló l'etapa de jubilat, després d´haver residit a molts llocs dels Països Catalans. Als 72 anys ja és un bon moment per fer balanç de la trajectòria d´un home que no ha parat de treballar per la cultura catalana del tardofranquisme ençà: poeta d´un sol llibre publicat, traductor poliglot de més de 40 obres al català i corrector des dels 14 anys, ha passat per editorials i per mitjans de comunicació (Arreu, Oriflama, Avui, El Correo Catalán, TVE-Catalunya, El Temps i VilaWeb, del qual va escriure el Llibre d´estil el 2006).

A Oló poca gent sap que aquest home de lletres el 1976 va publicar un llibre de poesia eròtica exquisida (A festes de pollancs i aurores, «Llibres de l´escorpí», Edicions 62), un tribut a Salvat-Papasseit, que té en el poema Viu viure el cimal d´aquest homenatge: conversa amb L´enyor de demà per reivindicar un vitalisme exacerbat.

I aquest cant a l´erotisme, el va escriure un home que havia estat frare caputxí del 1959 al 1971, tres anys després d´haver deixat l'hàbit, el 1974. Ell defensa que, malgrat tot, la de frare és l'època de la qual està «més satisfet» i que fer la carrera eclesiàstica va ser «el gran encert» de la seva vida. Va llicenciar-se en filosofia pura a Lovaina (Flandes), entre més raons perquè era una de les dues universitats europees de més prestigi en aquesta branca i perquè no volia formar-se ni en espanyol ni en el sistema universitari franquista.

Cabanes el poeta, amb el seu llibre A festes..., pretenia retre un homenatge als grans mestres de la poesia catalana del segle XX i realçar la bellesa del sexe: «una cosa tan material i carnal, no és que sigui espiritual, és lírica, bella per si mateixa. És un acte de creació».

La carrera poètica, però, es va estroncar de cop, malgrat que se n´anunciaven dos reculls més en preparació: «quan em van publicar el primer llibre, se'm van emportar les criatures. Això va ser un desastre definitiu, i em va costar més de 20 anys de refer-me'n». Es va jubilar fa dos anys de corrector -la seva feina principal- i això ara li brinda temps per revisar tots els versos que ha escrit al llarg de gairebé quaranta anys: té quatre llibres inèdits acabats.

Des del 1968, ha signat més de 40 traduccions: de l´anglès, del francès, del llatí i del grec clàssic, però també de llengües més inusuals a casa nostra com el suec, el noruec, el neerlandès o el danès. Gairebé sord des dels 19 anys, diu que li costa molt d´entendre una llengua oralment, però que li és relativament fàcil de fer-se una idea de «com funciona». Demana tant de rigor en traduir tant per a adults com per a infants. Precisament, un dels llibres dels quals està més orgullós d´haver traduït és El llibre d´en Bod Pa, del neerlandès Anton Quintana -vegeu la foto.

Cabanes el corrector sosté que els mitjans han de fer servir un model de llengua genuïna i nacional, apta per a tot el territori, de Salses a Guardamar. Va fer costat als heavies en la polèmica del català light.