El novembre del 1972 naixia al Berguedà l´escola d´educació especial Llar Santa Maria de Queralt, la primera d´aquestes característiques a la comarca, que obria portes amb set alumnes. El projecte va sorgir gràcies a la bona predisposició de diversos berguedans voluntaris que van creure que calia un espai com aquest a la comarca. Teresina Sans és una de les que van formar part d´aquest equip de persones que va engegar un projecte que, amb el pas dels anys, només ha fet que créixer sota el paraigua de l´Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà. Després de quaranta-dos anys treballant com a educadora en aquest centre -els tres últims amb una prejubilació-, fa pocs dies que ha deixat definitivament la seva plaça a l´escola.

Sans recorda que els inicis van ser complicats, «però a la vegada, vam sentir-nos molt ben acollits perquè vam trobar el suport de tothom: des de les institucions, a les famílies dels alumnes i també d´altres col·lectius que ens van ajudar». Llavors ella tenia 23 anys, «i vaig haver de formar-me per entrar a treballar. Vam buscar gent professional de fora perquè ens assessorés i també vam fer els cursos corresponents per poder-nos-hi dedicar». Assegura que la nova proposta era un «repte perquè les persones amb discapacitat no estaven socialitzades i sabíem que calia trencar alguns estereotips». Tot i això, el projecte va tirar endavant «i, després de cinc o sis anys en unes condicions provisionals, vam oficialitzar l´escola».

La berguedana assegura que mai hauria pensat que treballaria tants anys a l´escola, tot i que confessa que «ha estat un plaer i estic satisfeta d´haver-me format com a persona». Sans explica que «han estat uns anys positius perquè és una feina que omple molt i crec que jo he rebut més dels meus alumnes del que he donat». També creu que «la feina ha estat més fàcil gràcies a la bona predisposició de tots els professionals que han passat pel centre».

Sans té clar, però, que «és una feina vocacional que t´ha d´agradar». En aquest sentit destaca que la tasca de les educadores ha canviat molt respecte d´anys enrere, «perquè ara els nois que hi ha a l´escola tenen molts més problemes, són més dependents, i això fa que sigui molt més dur». No obstant això, assegura que «un dels objectius de l´escola i de tots els serveis de l´entitat és donar més autonomia als seus usuaris, dins de les seves possibilitats».

En la festa de celebració dels 42 anys Sans va rebre un emotiu homenatge dels treballadors i els alumnes de l´escola, i també de les famílies. «Alguns feia anys que no els veia, i va ser una sorpresa molt gran». Sans dóna les gràcies a tots els que van ser amb ella l´últim dia de feina, però també a tots els que han format part d´aquest projecte al llarg de més de quatre dècades. Ara, jubilada del tot i als 65 anys, dedicarà una part del seu temps a col·laborar amb la Fundació Tutelar del Berguedà, que empara persones amb discapacitat que no tenen família, «un projecte que també m´entusiasma».