Ermínia Altarriba (Berga, 1963) és llicenciada en Belles Arts i es dedica professionalment al disseny gràfic i, per herència familiar, regenta una botiga d’il·luminació. És regidora de l’Ajuntament de Berga des del 2011, on va entrar amb el PSC, partit del qual va escindir-se per crear Impuls pel Berguedà. Abans del seu salt a la política, va ser la presidenta de Berga Comercial durant diversos anys. Ara, emprèn un nou repte: el de rescatar ERC d’un dels pitjors moments que la formació viu a la capital berguedana, que va perdre la representació al consistori en les eleccions municipals passades.

Per què vol ser alcaldessa?

És una qüestió de servei. Vinc del món associatiu i entenc la política com un servei per millorar la ciutat. Aquest aspecte m’ha preocupat des de sempre, voler que les coses funcionin més bé. «No pensis què pot fer el teu país per tu, sinó què pots fer tu per ell», és un lema que comparteixo.

Va entrar en la política el 2011. Té prou experiència per governar?

Penso que sí. Els quatre anys a l’oposició ens han servit per conèixer l’Ajuntament per dins, per saber les mancances que hi ha, què canviaríem, què s’ha de millorar i què s’ha de liderar. El que cal a l’Ajuntament és un lideratge actiu. De tècnics i personal, n’hi ha molt i és competent, però cal establir prioritats i marcar objectius per portar-los a terme. Poden ser bons o dolents, però s’han de tenir clars.

Del PSC a Impuls i d’Impuls a ERC en quatre anys. Tot i que era independent, creu que el seu pas pels socialistes pot perjudicar els resultats d’ERC el 24-M ?

Pot ser que ens influeixi negativament, però des de les penúltimes eleccions fins als darrers comicis el PSC ha perdut prop d’un milió de vots a Catalunya. Jo no em sento diferent d’aquest milió de persones que han fet un canvi cap a un altre espai. Com estava el país fa sis anys i com està ara, no té res a veure. La gent evoluciona. Si s’entenen els partits només com una finalitat, d’acord, hem canviat. Si s’entenen com a instrument, els meus companys i jo hem canviat d’instrument però per aconseguir el mateix objectiu: transformar la societat per fer-la més justa. És una evolució natural que ha fet el país i nosaltres l’hem feta amb ell.

Què diria als que l’acusin d’oportunista?

Entenc la política municipal com una vocació de servei. Qui m’acusi d’oportunisme és que veu la política com un negoci. Els darrers anys a l’Ajuntament m’han aportat més maldecaps que beneficis. Per tant, per a mi no té res d’oportunista. Hi vaig a guanyar la satisfacció de fer les coses bé, no a guanyar-m’hi la vida.

L’entrada d’Impuls a ERC va provocar la retirada en bloc de l’executiva encapçalada per Barrios. Això pot fer perdre vots de militants històrics?

La gent més clàssica i històrica, la de l’esquerra tradicional, ho pot veure com una agressió. Vist amb perspectiva, ens hauria agradat que el procés hagués anat d’una altra manera. Mai se’ns havia dit que no se’ns hi volia, i crèiem que hi hauria un pacte, però en realitat no ho volien. El temps dirà si això ens passa factura o no. Ara hem de mirar endavant i som un projecte d’esquerres de futur, més enllà del 24-M. El partit té molta feina per fer a la ciutat i som en un moment dolç d’Esquerra pel que fa a l’àmbit nacional, que hauríem d’aprofitar a Berga.

Li hauria agradat tenir membres de l’executiva de Barrios al seu equip i els seus projectes?

Hauria estat magnífic. La visualització de la suma era al que nosaltres aspiràvem. Pensàvem que podíem fer un pacte d’esquerres important, perquè la suma sempre ajuda. Tothom és molt necessari i ningú no és imprescindible. Hauria estat molt millor.

ERC va perdre presència a l’Ajuntament de Berga el 2011 amb Mònica Grandia al capdavant. Quins resultats espereu?

Aspirem a tot. A guanyar l’alcaldia. No tenim cap topall i volem fer un tomb a la ciutat i a la comarca. Si Berga encapçala el canvi, el Berguedà hi guanyarà molt i el que volem és guanyar alcaldies. A la comarca passem de 9 candidatures a més de vint respecte del 2011, i això és important per a tot el Berguedà, suposa més opcions polítiques per als votants.

Dit d’una altra manera. Quin seria un bon resultat per a ERC?

El que ens permetés governar.

Ara toca la confecció de la llista. Té persones confirmades?

Ja fa temps que hi treballem, però en concret no hi ha res. Aquest és l’aspecte més complicat i on rau la qüestió. Cal construir un equip i és el més difícil perquè la política està desprestigiada. Tothom et dóna suport moral, però a l’hora d’implicar-s’hi la majoria fa un pas enrere. No m’invento res si dic que a tots els partits els costa trobar les vint persones que vulguin formar part de l’equip, i sobretot a les primeres posicions de la llista, que suposa un compromís més gran. Esperem tenir-la entre les properes quatre o sis setmanes.

Quin ha de ser el perfil dels que formin el seu equip?

Un requisit bàsic és l’honestedat. És on hem d’incidir per poder presentar un equip honest i transparent. Ha de ser gent de ciutat, que s’estimi Berga i que hagi participat activament en les associacions i en el teixit social, perquè així s’és conscient de la realitat. A més, ha de tenir una certa capacitat tècnica. Bàsicament, però, cal sentit comú i ganes de treballar molt. El repte està en la dedicació. Un regidor ho ha de ser les 24 hores del dia: per exemple, quan passeja pel carrer ha de pensar si hi ha res per millorar, i quan arriba a casa, buscar-hi les solucions. Cal tenir la ciutat a la ment. Sempre.

Tots seran militants del partit o també hi haurà independents?

De tot. No hi ha res tancat. Hem confeccionat una llista de possibles persones amb prop de 150 noms, amb qui estem fent entrevistes per veure quin fruit en traiem.

Ara, està a favor de la independència?

No tinc cap problema de reconèixer que ens hem incorporat molt tard al procés independentista. Com molta gent, hem arribat a la mateixa conclusió: alguns ho han fet abans i d’altres més tard. Pensàvem que al final hi hauria un tomb al govern central, però hem vist de totes totes que no, i l’únic camí és poder-nos organitzar com a país independent.

Quina solució proposa per a la concessió d’Inberga Tur?

Tot passa per veure qui es fa càrrec del crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF). La ciutat no ha de patir més: hem tingut aturat Queralt molts anys sense poder-hi fer res i ara no podem assumir el cost del crèdit. Cal recuperar la concessió i no haver de pagar més. El crèdit que es va avalar va ser un error, però cal arribar a un acord que afecti el menys possible Berga.

L’Ajuntament ha de rescatar la concessió de la piscina del Tossalet, deficitària, o ja està bé subrogar la concessió?

L’Ajuntament no es pot fer càrrec del Tossalet, no pot assumir un equipament que perd tants diners cada any. A més, té un futur incert, fins i tot amb una gestió privada, pels seus elevats costos.

Quin model de governança ha de tenir l’hospital comarcal?

La llei no ens deixa canviar res, però l’Ajuntament s’hi ha d’implicar molt més. No podem deixar el tema a mans d’un gestor, i el consistori ha de marcar les línies del que volem per a l’hospital. S’ha de gestionar des del govern local.

De qui és culpa haver invertit 1 milió d’euros al CAT, tancat i barrat des de fa anys?

La planificació de la Generalitat tenia un objectiu concret damunt del paper que no es va aplicar correctament a sobre el territori. Crec que el projecte era potent, però amb la crisi i el canvi de govern (del tripartit a CiU) no s’ha apostat per donar-li continuïtat. De totes maneres, no podem descartar d’aprofitar l’espai amb un bon projecte. El que no és acceptable és el cost que va tenir, és excessiu.

Berga necessita més equipaments?

Quant a equipaments i edificis estem coberts. El que falta és lideratge per saber què fem amb cada cosa. Els edificis sols no solucionen res, els hem de dinamitzar, i ara aquesta feina no es fa i són les entitats que s’han d’espavilar. Hauria de ser al revés, i l’Ajuntament s’hi hauria de dedicar.

Sap quantes persones caben a la plaça de Sant Pere per Patum?

Em llanço a la piscina: 5.000? [6.008 segons l’estudi de seguretat]

I en un salt de plens a la mateixa plaça?

Suposo que menys, però no et dic la xifra. [5.806 segons l’estudi]

Si mana, quines seran les tres primeres coses que farà?

Primer de tot, farem una auditoria interna: posar-nos al dia dels comptes i de l’organització interna del consistori. No hem de donar res per fet, i si volem canviar les coses i millorar l’administració, primer cal saber com funciona. La segona voluntat serà la de retre comptes. S’ha d’avaluar què ens trobem i explicar-ho als ciutadans. No només quan entrem al govern, sinó fer un control periòdic. La tercera serà revisar les concessions i agafar-ne el control, que ara no existeix.