«Les coses s'han fet raonablement bé, posant les bases perquè la promoció econòmica del Berguedà funcioni»

El president comarcal des del 2008 destaca que s´han desencallat molts projectes pendents, i està convençut que el Consell ha exercit eficaçment el seu paper de lideratge del Berguedà

28.04.2015 | 11:24
«Les coses s'han fet raonablement bé, posant les bases perquè la promoció econòmica del Berguedà funcioni»

El desembre del 1997 va iniciar-se a la política municipal a l´Ajuntament de Bagà als 22 anys. Es podia imaginar tot el que vindria després?

(Somriu) No, no, i a més, vist amb una certa perspectiva, fa respecte com ho vam fer. Si ho recorda, vam entrar a governar el consistori amb una comissió gestora. Prèviament a la nostra només n´hi havia hagut dues a tot Espanya, nosaltres érem una mica com conillets d´Índies, no se sabia gai-re com s´havia de funcionar. En tot cas, ens van triar quatre o cinc persones perquè dirigíssim l´Ajuntament fins al període electoral, que va ser el 1999. Érem Jaume Barrabés, Jaume Batiste, Joan Garcia, que s´havia quedat, i Joan Vilà també. Vist ara, penso que potser vam ser una mica inconscients i tot, jo era molt jove.

Ha estat regidor, alcalde, conseller comarcal, president del Consell Comarcal, de l´Agència de de Desenvolupament del Berguedà. Què el va empènyer a involucrar-se en el món de la gestió local?

Des que era molt jove, l´àmbit polític i de gestió pública, especialment la municipal i la comarcal, sempre m´havien agradat molt. Al principi, naturalment ni pensava en el Consell Comarcal. També em va influir l´experiència familiar amb el meu tiet, en Joan Manel Vargas, que va ser regidor i alcalde. He de dir que el Vargas té gran culpa de la meva il·lusió per treballar per Bagà i la comarca. Ara, a casa meva no els va fer una especial il·lusió que entrés en aquest món, no em van aplaudir .

Què l´ha mantingut al peu del canó aquests 18 anys?

Les ganes de fer coses, de treballar per la comarca, pel poble. Evidentment en aquests anys hi ha hagut moments molts durs, com la comissió gestora, com la moció de censura del juny del 2004, que sent nosaltres a l´alcaldia ens van presentar el PSC i ERC.

És una espina clavada?

El que em va saber greu de la moció és que s´enganyés a tothom. Jurídicament era possible i la suma de regidors donava, ho podien fer, però jo hauria preferit que m´haguessin dit que havien pactat i ja estava. Ara, vestir-ho com que no es volia tirar endavant el pla d´ordenació urbanística municipal, això era mentida. De fet, onze anys després no s´ha aprovat aquest pla, no hi ha ni l´aprovació provisional.

Ara, fa un pas enrere de la primera fila de la gestió local a punt d´entrar en el que alguns han anomenat els millors anys de la vida d´una persona. Ha perdut la il·lusió de treballar pel Berguedà?

No, no, gens. No és un tema ni de cansament, ni d´il·lusió: tinc la mateixa o més que abans, és un tema estrictament professional. Nosaltres, al despatx, no tenim una estructura de gent, la feina l´hem de fer els dos socis. Si no la fem nosaltres, la feina queda per fer. Això al final acabaria afectant la meva professió. Per altra banda, al Consell i a l´Agència no s´hi poden dedicar menys hores de les que hi he dedicat. Veig que combinar les dues coses és molt complicat. Penso que s´ha de ser honest, no es pot ocupar un càrrec per ocupar-lo, sinó que, sincerament, qui ocupi aquesta cadira ha de fer coses, dedicar-s´hi, fer coses per la comarca. També he tingut clar que no volia abandonar la meva professió d´advocat, no volia dependre de la política. Ha estat una decisió molt meditada.

No és un adéu per sempre?

Espero que no, perquè a mi la política m´agrada molt. Si es donen les circumstàncies oportunes en l´àmbit professional, estic segur que tornaré a dedicar-m´hi.

A què ha hagut de renunciar per dedicar-se a la política?

A hores d´estar amb la família, la parella i els amics.

Paga la pena?

Per a mi sí, rotundament. No m´hauria cregut que fos possible fer tot el que he fet des del desembre del 1997 fins ara, que tinc 40 anys. Haver estat regidor, alcalde, conseller comarcal, president del Consell, dels antics consorcis, de l´Agència, haver estat al Fòrum Comarcal... tot això no m´ho plantejava.

La feina feta compensa?

Sí. Veure que hi ha projectes que tiren endavant. Penso que al Consell Comarcal, hem fet una legislatural molt bona, s´han desencallat projectes dels quals feia anys i panys que es parlava, com la integració tarifària, la millora de la C-16 de Berga a Bagà, la Ruta Verda, la millora del castell, del parc de pesca, la unificació dels consorcis, que era molt complicat i que podia haver anat malament. Penso que hem posat les bases perquè el Berguedà pugui progressar bé. Crec que després d´uns anys, el Consell Comarcal ha agafat el paper de liderar moltes coses, hem fet una administració més coneguda per a tothom, però encara queda molta feina per fer, per descomptat.

Vostè va assolir la presidència del Consell el juliol del 2008. Va esquivar la patata calenta de l´abocador. En els seus mandats, quines han estat les pedres a la sabata que ha patit?

Fins que no va haver-hi un canvi de govern a la Diputació de Barcelona, aquest ens no volia treballar amb els consells, i a més feia de contrapoder, els dos consorcis del Berguedà en són un clar exemple. Quan tothom es va adonar que no era ric i venia la crisi, vam haver de tancar-los, quan havien estat auspiciats per la Diputació. Fins fa quatre anys, nosaltres no havíem tingut el suport de la Diputació, i quan l´hem tingut s´ha vist que es poden fer moltes coses, que podem col·laborar, coordinar-nos i ser més eficients. Per això hem rebut la quantitat de diners que hem rebut els consells comarcals, que ha sigut la més alta de la història. Aquesta situació ens ha sabut greu, perquè anaves allà baix i et senties maltractat, que no et tenien en compte. L´altra pedra a la sabata és la imatge que dóna el Consell del Berguedà amb aquesta seu que tenim. He voltat per moltes comarques, i la veritat és que penso que la nostra seu no és adient, no donem la imatge que com a institució hauríem de donar. No ho dic per tenir una casa gran i ostentosa, no, sinó per donar una imatge adequada. Aquesta és una de les coses que em sap greu.

Miri, justament li volia preguntar si ara, vist amb perspectiva, tornaria a plantejar comprar un local per acollir el consell la que havia estat consellera de govern, Mercè Font. Al final va haver-hi una polèmica que els va desgastar i, tanmateix, no van arribar a comprar el local.

El proper o propera presidenta comarcal s´ho haurà de plantejar i unificar tots els serveis del Consell, de l´Agència de Desenvolupament del Berguedà i de l´Associació pel Desenvolupament del Berguedà.

A l´edifici vell del jutjats de Berga?

No s´hi cap.

On, doncs?

(Somriu) No ho sé, això ja ho decidiran els propers gestors. Però seria molt bo unificar-ho per millorar el servei al ciutadà i també per una qüestió d´imatge. El que sí que sé és que, després de mirar locals i locals, el que plantejava la Mercè Font era el millor, això ho continuo dient. Estava ubicat a la Rasa dels Molins. Anava bé per ubicació perquè és cèntric, disposa d´aparcament i té els metres quadrats necessaris. Era el local ideal, allà hi hauríem cabut tots.

En temps de crisi té sentit una institució com el Consell amb un pressupost finalista?

Totalment. El Moianès ha aconseguit ser comarca i el Lluçanès també ho vol ser. Això deu voler dir alguna cosa, no? I en comarques on hi ha municipis petits encara té més sentit, el Consell Comarcal. I també si hi ha una alineació a l´hora d´impulsar projectes amb la Generalitat i la Diputació. Penso que aquest debat està passat i que els consells comarcals tenen més sentit que mai.

I el finançament?

Evidentment, hi hauria d´haver un finançament explícit per als consells i una delimitació de competències millors que les actuals.

Potser també caldria replantejar el sistema d´elecció dels representants als consells perquè realment els triïn les persones i no els partits polítics.

Jo apostaria per l´elecció directa i que es puguin triar les millors persones amb visió comarcalista, això és fonamental. En canvi, no considero que hagin de ser un consell d´alcaldes i uns òrgans de gestió, purament. Quan tu prens una decisió, sigui de l´àmbit que sigui en l´administració pública, estàs fent política. Posar d´acord 50 alcaldes és inviable.

Destaqui´m les seves millors accions de govern.

La integració tarifària, el projecte Berguedà en Xarxa vinculat als serveis socials, la millora de 4 milions d´euros que es farà a l´estiu de la carretera C-16 de Berga a Bagà i la unificació de consorcis amb la creació de l´Agència de Desenvolupament del Berguedà. I la ruta verda, que és un projecte pel qual hem batallat molt, les obres de millora del castell, el parc de pesca. La llista podria ser molt llarga (somriu). I voldria destacar que la feina feta i els resultats obtinguts han estat i són fruit de l´esforç i el treball de molta gent del Consell i dels consorcis, posteriorment, de l´Agència. No és un mèrit meu, al contrari.

De què es penedeix?

No em penedeixo de res. Segur que hi ha errors, perquè tothom qui fa coses en fa de bé i de malament. En tot cas, ha de ser la gent la que ho valori.

Com s´imagina el Berguedà el 2025?

M´agradaria imaginar-me´l amb tres sectors productius potents i en funcionament, com són el primari, el secundari i el terciari. Això voldria dir que en l´àmbit d´agricultura, ramaderia i gestió forestal hem fet coses que valen la pena. El sector secundari ens fa patir una mica. Ara estem treballant en un projecte molt important amb l´Institut de Recerca i Energia de Catalunya (IREC), que ens ha de permetre que el sector secundari agafi més força. I ens cal un sector terciari, amb el turisme i el comerç, bastant més dinamitzat i, sobretot, amb molta implicació del sector privat, dels empresaris, això és fonamental.

Què més ens cal?

Una cosa que vostè m´ha sentit a dir, i és una mica més d´optimisme i positivisme. M´agradaria que les noves generacions fossin més positives. Tot i que s´ha de ser realista, també cal veure la part positiva de les coses. A vegades noto un cert pessimisme al Berguedà que no és bo per progressar com a comarca. Les coses s´han fet raonablement bé, s´han posat les bases perquè la promoció econòmica al Berguedà funcioni. D´exemples n´hi estan havent, som comarca de referència en economia social, en emprenedoria, i no ho diem nosaltres, sinó que hi ha informes que ho avalen. Som referència en turisme rural, ho hem de ser en l´agroalimentació i en el tèxtil d´alt valor afegit, també.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema