«Vam assajar el ballet de Déu a dins de la botiga de sota a casa»

La berguedana Elvira Planas, coneguda per la seva trajectòria com a pintora, va ser una de les dansaires més joves del ball tradicional

23.07.2015 | 07:40
La berguedana Elvira Planas Vila

Té 91 anys. A la vida n´ha passat de tots colors però no perd ni el sentit de l´humor ni el bon tracte amb els que l´envolten. Elvira Planas i Vila –berguedana nascuda el 1924– passarà a la història per haver estat una de les balladores del ballet de Déu, que forma part de les Festes dels Elois de Berga, i segurament, per haver estat una de les dansaires més joves. La seva filla recorda que sempre ha explicat que de petita havia participat a la Festa dels Elois ballant aquesta tradicional dansa –que encara es manté com un dels actes més esperats de la celebració del darrer cap de setmana de juliol. Ara, després de molts anys, han localitzat una de les fotografies on apareix ella engalanada amb el vestuari tradicional de l´època el dia que va estrenar-se en aquest ball. «Trobava estrany que mai sortís esmentada en cap recull històric, però ara hem trobat la fotografia i sabem que està datada del 1933», explica Teresa Ballús. Aquell any, Planas tenia 9 anys i a la fotografia apareix acompanyada d´en Gil, que va ballar amb ella. En Gil era el seu veí, tots dos vivien a l´edifici de ca l´Antic, la casa dels senyors de Gironella –al capdamunt del passeig de la Pau cantonada amb el carrer del Roser. «Recordo que vam assajar el ball a dins de la botiga de cal Gil, on venien vestimenta per a cavalls», explica.

La seva edat li impedeix recordar quants anys va ballar la dansa a la plaça de Sant Joan, però sap que una vegada van acompanyar la Gosolana i el Cepat, una de les parelles més grans que tradicionalment ballaven la dansa. «Recordo, a més, que aquell any també vam haver de ballar a la nit, a la festa que van fer al Casino», continua recordant Planas, que confessa que encara té al cap els passos d´aquesta coreografia, ara indestriable de la Festa dels Elois.

Planas, però, és coneguda per la seva trajectòria com a pintora. La seva filla, Teresa Ballús, mostra, orgullosa algunes de les obres de la seva mare que té penjades a les parets de casa. I és que Planas regalava la majoria de quadres als seus fills un cop finalitzats.

Des de sempre ha portat la pintura al seu interior, però no va ser fins que es va quedar vídua –a punt de fer cinquanta anys– quan va decidir dedicar-s´hi més intensament. Va pensar que seria una bona manera de distreure´s, i així va ser. A partir de llavors, va començar a formar-se i a créixer com a artista amb diversos professionals del sector, com ara el reconegut Rafael de Soto. «Els diumenges al matí agafàvem el cotxe i amb altres pintors de Berga, tots homes, ens n´anàvem cap a Espinalbet o a d´altres contrades per pintar», recorda Planas, que assegura que «la passió per la pintura es porta per dins, per pintar s´ha de sentir alguna cosa». Aquesta frase l´ha repetit moltes vegades al llarg de la seva vida, tantes, que la seva filla, la Teresa, ja se la sap de memòria.

Al llarg de la seva trajectòria Planas ha canviat el seu estil i ha anat evolucionant. Ella confessa que pintar és el que més li agrada, «i fent el que t´agrada és quan en gaudeixes més».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema