Potser el nom de Martí Tarrés i Puipelat no dirà gaire res als lectors que el coneguin com a fra Frederic. L´esmentat era el nom del religiós caputxí berguedà que serà beatificat el proper 21 de novembre a la catedral de Barcelona -en una cerimònia que presidirà el cardenal Angelo Amato-, com a màrtir en haver estat assassinat el 1937 per la seva condició de religiós durant la guerra civil.

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver de l'orde dels caputxins, ha explicat a Regió7 que fra Frederic va néixer el 8 d'octubre del 1877 en una casa a la Creu de la Pinya a recer de la serra de Noet de Berga. Serra explica que el religiós berguedà va estudiar «com a alumne extern al seminari de Solsona». Va ingressar als caputxins de Catalunya, al convent d'Arenys de Mar. «Cursà la teologia dogmàtica al convent de Manresa i la teologia moral al convent de Sarrià». Aquí va fer els seus vots «solemnes el 25 de novembre de l'any 1900 i hi rebé l'ordenació sacerdotal el 24 de juny del 1901». Fra Valentí Serra explica que el caputxí berguedà va destacar «en el camp de la predicació i tingué algunes denúncies a la nunciatura pel fet de negar-se a predicar en castellà en la missió popular de Barcelona del 1917». L'arxiver dels caputxins esmenta que l'agost del 1916 fra Frederic «havia predicat a Berga la novena preparatòria a les festes de la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt». El 1906 «predicà una homilia de caràcter patriòtic en la cerimònia inaugural de les obres de restauració de l'església de Sant Martí Sarroca», tal com recull fra Valentí Serra en el seu llibre sobre la predicació dels caputxins catalans titulat La predicació dels framenors caputxins, Barcelona 2012.

Fra Frederic de Berga va ser visitador del Terç Orde de Catalunya i Balear (1916), visitador dels caputxins d'Amèrica Central (1918-1921) i provincial dels caputxins (1921-1924) .

L'any 1936 fou nomenat superior del convent d'Arenys de Mar. Quan es va declarar la guerra civil es va ocultar a Barcelona, «on dugué una intensa activitat pastoral clandestina». Va ser identificat com a religiós i detingut el febrer del 1937. «Confessà la seva condició religiosa i sacerdotal i fou assassinat a Barcelona en odi a la fe el dia 17 de febrer del 1937». L´estudiós berguedà de temes religiosos Roger Cortina assenyala que té una placa dedicada al santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda de Barcelona, a l'interior de l'església, «ja que fou assassinat tornant de visitar la imatge d'aquesta Mare de Déu quan era amagada en un pis particular durant la guerra civil».

Finalment, fra Valentí Serra exposa que «amb aquesta beatificació els caputxins de Catalunya donem gràcies a Déu pel do del pare Frederic i els seus companys de martiri a l'Església, homes de Déu que seguiren Crist fins al final, donant la vida confessant la seva fe i perdonant de cor aquells revolucionaris que els occien en uns moments de la nostra història de veritable persecució religiosa que mai més s'haurien de repetir, ni tampoc la contundent repressió política i cultural que després hi hagué en la postguerra».