Descobrir el món de la Viquipèdia

El viquipedista Quintí Canals imparteix un curs d'iniciació a l'edició d'articles de l'enciclopèdia lliure a la biblioteca de Gironella

24.07.2015 | 07:44
Participants en el taller d´iniciació a la Viquipèdia a l´aula multimèdia de la biblioteca de Gironella

Durant els primers tres mesos del 2015, només una persona arreu del món va ser més activa que el viquipedista Quintí Canals en l´ús del nou programa per a editors desenvolupat per la Fundació Wikipedia. Al llarg dels últims sis anys, Canals ha publicat aproximadament 700 articles a l´enciclopèdia lliure, entre els quals el que explica la història de la colònia Cal Bassacs, i molts d´altres sobre el continent africà i les seves llengües. Des que va començar a publicar a la Viquipèdia, ha fet gairebé 30.000 esmenes i correccions en centenars d´entrades. «Hi ha dies que hi he treballat durant més de 15 hores seguides», assegura. Tenint en compte aquestes dades, no fa gens es- trany que Canals fos una de les persones més indicades per impartir el taller d´iniciació a l´edició d´articles de la Viquipèdia que va acollir l´aula multimèdia de la biblioteca de Gironella dimarts d´aquesta setmana.

El primer que cal comprendre sobre la Viquipèdia, d´acord amb Canals, és que és «una enciclopèdia incompleta que es va construint amb el temps». Aquesta característica fa que el projecte inacabat de la Viquipèdia tingui alhora fortaleses i avantatges, però també alguns aspectes negatius. «D´una banda, qualsevol editor que detecti errors en algun article pot corregir-los. A més a més, tothom pot afegir-hi la informació que consideri rellevant», recalca. Malgrat tot, afegeix: «alguns crítics han assenyalat que el fet que la Viquipèdia no tingui cap consell editor fa que la informació pugui perdre qualitat». Canals, però, sosté que moltes fonts informatives amb «autoritat» i que passen un control de qualitat per part d´un òrgan col·legiat, com ara un diari, una revista, o fins i tot una enciclopèdia, «també poden tenir biaixos i inexactituds. Viquipèdia és una de les fonts més objectives que podem trobar a Internet, ja que es pot esmenar», remarca.

Guerres d´editors
Canals explica que molt sovint hi ha discrepàncies i discussions aferrissades entre editors sobre l´exactitud i la veracitat de les dades d´un article o bé sobre l´enfocament interpretatiu que hi ha de prevaldre. Segons Canals, aquests debats poden arribar a ser tan encesos que en alguns casos es converteixen en batalles i, en comptades ocasions, en «guerres entre editors».

En aquest sentit, el viquipedista berguedà posa l´exemple paradigmàtic de l´article sobre Cristòfol Colom, la versió catalana del qual té una etiqueta de qualitat de l´enciclopèdia lliure. «És un article molt bo», destaca Canals, «però si consultem l´historial de la discussió, es pot comprovar que hi han intervingut diversos grups d´editors que mantenen posicions i punts de vista antagònics sobre el personatge i que, pel que fa a alguns aspectes, fa anys que es discuteixen, amb rèpliques i contrarèpliques». Canals considera que «de vegades» tenir accés a la discussió entre editors sobre els detalls d´un article pot ser més enriquidor per al lector que la mateixa entrada enciclopèdica.

El valor dels enllaços
Una de les característiques fonamentals que diferencia la Viquipèdia d´una enciclopèdia de paper és que els lectors i els editors tenen accés a «totes les modificacions que s´han fet en l´article al llarg del temps», segons explica Canals. Així mateix, consultar l´historial de revisions és, d´acord amb el seu punt de vista, molt útil per comprendre la naturalesa de l´enciclopèdia lliure, en què el text que es publica «ja no és de l´editor, sinó que està a l´abast de tothom i pot ser modificat, corregit, ampliat o esmenat indefinidament».

El fet que qualsevol persona pugui afegir alguna cosa als articles de la Viquipèdia no significa que l´organització no hagi establert cap criteri d´edició. Canals enumera els passos que s´han de seguir per publicar o modificar una entrada: «en primer lloc, cal crear un compte, que no convé que sigui col·lectiu perquè es considera que cadascú és responsable del que escriu. En segon lloc, s´ha d´indicar qui ha escrit la peça o n´ha canviat una part. Finalment, hi ha d´haver referències bibliogràfiques que remetin el lector a fonts d´informació veraces i amb autoritat».

D´acord amb Canals, tenir accés a aquestes fonts d´informació a través d´enllaços és «molt útil» tant per al lector, perquè pot contrastar i ampliar la informació, com per a les empreses que produeixen informació. «Els enllaços són molt beneficiosos per als diaris digitals, els blogs, i les revistes, ja que els poden fer augmentar el nombre de visites i ajudar a treure un rendiment de notícies i reportatges de l´hemeroteca», sosté.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema