David Font Simon (Gironella 1980) s´estrena en la presidència del Consell Comarcal. Tot i que és jove, en el darrer mandat ja havia ocupat l´alcaldia de Gironella, càrrec que va revalidar el 24-M. Ara, afronta aquest nou repte amb «ganes i il·lusió. M´agradaria que l´experiència en el món municipal també la pugui aportar en l´àmbit comarcal». Presideix també l´Agència de Desenvolupament del Berguedà.

Ha estat conseller en els darrers quatre anys i coneix la casa. Això l´ajudarà en la seva nova tasca?

Ser el conseller d´Hisenda m´ha permès entendre per què tenim uns diners determinats i només podem fer unes polítiques concretes. Ara puc acabar de conèixer la resta de projectes que es volen tirar endavant per part del personal tècnic del Consell.

A què ha d´aspirar la comarca?

El Berguedà no ha de renunciar a res, tenim potencial en molts àmbits i l´hem d´explotar.

Què farà Convergència perquè el Berguedà no renunciï a res?

D´entrada hi ha l´estratègia berguedana que fins ara s´ha desenvolupat i que s´ha de redefinir de nou a partir del setembre. Ja tenim convocada una reunió per fer-ho. Els eixos estratègics abracen molts àmbits des de la formació, ocupació, turisme, emprenedoria, infraestructures i tants d´altres, i hi ha molts agents implicats. Reactivarem el consell d´alcaldes. Entre tots hem de decidir cap on ha de tirar la comarca. Què farà Convergència i Unió? Crec que el que ha fet sempre: lluitar i reivindicar aquells projectes necessaris perquè el Berguedà no hagi de renunciar a res.

Quins són els objectius més immediats?

Sincerament a dia d´avui m´estic situant en tot. Òbviament ser president del Consell Comarcal implica també ser-ho de l´Agència de Desenvolupament del Berguedà, que també té una estructura i una activitat important. M´he agafat els mesos de juliol i agost per situar-me en tot. Els objectius prioritaris són els mateixos pels quals fa anys que estem treballant: la lluita contra l´atur, intentar fomentar oportunitats per a les persones que estan a l´atur, estar al costat de les persones que ho passen malament. A més, el 27 de setembre hi ha eleccions i hem de reivindicar, amb el consens necessari del territori, aquells projectes necessaris que des d´alguns àmbits com l´empresarial ja els han identificat. I que caldria tenir en compte per tirar-los endavant.

Per exemple?

Temes de comunicacions en l´àmbit de la fibra òptica, estem parlant de sòl industrial disponible perquè vinguin empreses a generar oportunitats laborals, estem parlant de les millores de les comunicacions de Berga cap a Solsona o Ripoll. Aquests dos reptes són assumibles i han de ser prioritaris i reclamar-los al departament de Territori i Sostenibilitat per tirar-los endavant.

CiU continua sent la força majoritària a la comarca però ha perdut la majoria absoluta. Per què han fet un pacte d´investidura amb el PSC?

Nosaltres vam establir converses amb tots els partits polítics amb representació al Consell Comarcal, i el PSC va ser l´únic que va mostrar predisposició a parlar de projectes i d´accions concretes i de governabilitats del Consell. ERC ens va dir que volien provocar el canvi perquè ells consideraven que hi havia una força alternativa per fer-lo. I la CUP, aplicant el model que ja han seguit a Berga, van manifestar que estigués al capdavant del Consell la força majoritària i que ells creien que era millor el pacte per projectes concrets.

Han enllestit el pacte del govern amb el PSC?

No. La previsió és que abans d´acabar el juliol estigui tancat tot el cartipàs del Consell Comarcal, tot i que el ple serà el mes de setembre. Però sí que hi hagi un estructura i l´organigrama polític, di-guem-ho així, de tots els consellers i conselleres i quines àrees portarien cadascun.

El 2014 la comarca ha baixat dels 40.000 berguedans i s´ha situat en els 39.823. És una de les comarques de la província que ha perdut més habitants. Menys població vol dir menys pes especí fic. Quines eines té i aplicarà el Consell per capgirar aquesta tendència?

Les eines per capgirar tendències de pèrdua de població o fins i tot de llocs de treball és oferir una comarca amb oportunitats laborals sobretot per a persones joves i que vegin la comarca com un lloc on establir la seva residència per treballar-hi. Vinculat a l´oferta laboral hi ha d´haver una oferta formativa que vagi des de la infància fins a l´etapa universitària, i a partir d´aquí hem de buscar acords per oferir al Berguedà algun tipus d´estudis postobligatoris sense deixar de banda els cicles formatius.

Aquest diumenge podria passar que el Berguedà perdi el 177 veïns de Santa Maria de Merlès. Què diu el nou president del Consell als veïns d´aquest municipi perquè votin quedar-se a la comarca?

Crec que d´entrada tenen l´oportunitat de decidir lliurament el que creguin oportú, com el conjunt dels 13 municipis de l´àrea. El que és cert és que amb Santa Maria de Merlès ens sentim units durant molts anys i ens segueix unint projectes comuns d´àmbit del Berguedà, projectes estratègics com és la mateixa riera de Merlès, hem invertit com a comarca recursos per millorar la seva xarxa de camins i, entre altres coses, tenen beneficis per pertànyer a una comarca de muntanya com el Berguedà amb un seguit d´ajudes. També hi ha una cosa com és la gratuïtat del túnel del Cadí de què gaudeix la gent del Berguedà. Per a nosaltres Santa Maria de Merlès ha estat un municipi berguedà i com a institució ens agradaria que hi continués sent, però òbviament la decisió serà seva i s´haurà de respectar sigui quina sigui.

Hi faran xerrades?

Aquest divendres, sí.

Per què són importants per al Berguedà els Jocs d´Hivern?

Suposen una oportunitat de desenvolupament i de tirar endavant projectes que fa temps que estan encallats. Tot i que no és vinculable al cent per cent, hauria facilitat desencallar el tema de coll de Pal, la millora de la carretera C-16 com un eix de connexió cap a les altres zones del Pirineu on es feien aquests Jocs. Reinventar el funcionament dels rasos de Peguera. I, òbviament, ens acabaria servint per dinamitzar els allotjaments i seria un impuls econòmic per a la comarca molt important. Ni que fos per un temps concret lligat a la durada dels Jocs. Però normalment aquestes coses t´acaben permetent deixar un pòsit que en un futur et permeti que la gent segueixi venint.

Considera viable que es recuperi aquesta candidatura?

És viable fer un front comú entre tots els territoris afectats per aquesta decisió unilateral de l´Ajuntament de Barcelona per tal que ho reconsideri.

Quines fites es planteja en la seva carrera política?

Jo sempre he pensat que el pas d´una persona per la política ha de ser temporal. Avui en dia, assumeixo el repte de ser al capdavant del Consell amb ganes. Si després d´aquesta etapa surten noves oportunitats, aleshores s´hauran de valorar i hauré de decidir a títol personal si les puc o vull continuar fent. No descarto, en cap cas i en el mitjà termini, tornar a l´empresa privada.