Una cosa tan simple com caminar no és una qüestió menor, ni molts menys. A més dels avantatges que té per gaudir d´una bona salut, el senderisme genera 5,1 milions d´euros anuals de beneficis directes al Berguedà, segons revela un estudi que analitza l´impacte econòmic d´aquesta activitat. Aquest treball, titulat «Estudi del senderisme com a activitat turística pel desenvolupament econòmic», l´han promogut l´Agència de Desenvolupament del Berguedà (ADB) i el Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, el Tecnocampus de Mataró i el Grup de Recerca Aplicada en Benestar Econòmic i Turisme (Grabet).

Tal com va informar aquest diari en el seu dia, els resultats es basen en 695 enquestes (392 fetes durant la temporada alta i 303, la temporada baixa) que es van realitzar a Queralt, Pedraforca, els Rasos de Peguera, els Empedrats i la Gallina Pelada, entre altres, entre el març del 2014 i el del 2015. La informació obtinguda ha estat la base per elaborar l´estudi i les conclusions a les quals s´ha arribat. Aquest treball es presenta avui, a les 10 del matí, a Berga.

El seu autor, Josep Maria Raya, exposa que «la gran majoria de persones que practiquen senderisme» al Berguedà ho fan «dins la xarxa de senders». A més, l´estudi conclou que el 93% dels senderistes provenen de Catalunya, sobretot de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i de Manresa, Sabadell, Terrassa, Badalona, Tarragona, l´Hospitalet, Mataró i Vic, per aquest ordre.

L´edat mitjana dels caminadors és de 40 anys i «el perfil socioeconòmic és el d´una persona amb estudis universitaris (52,24%), laboralment activa (75,43%) i amb un contracte indefinit (71,07%) al sector serveis». Del total de senderistes, «el 52,46% són excursionistes (no pernocten a la comarca) i el 47,54%, sí que efectuen pernoctacions». Els senderistes s´estan una mitjana de 3,51 nits a la comarca (4,54 durant la temporada alta i 2,29 a la temporada baixa). Pel que fa a l´allotjament preferit entre els senderistes, és el càmping, amb el 28%.

Els enquestadors van demanar als viatgers quina despesa feien al Berguedà. En base a això, i aplicant diferents mètodes estadístics, els autors del treball han conclòs que l´impacte directe del senderisme a l´economia berguedà és de 5,1 milions d´euros anuals. Josep Raya matisa que l´impacte directe «mesura l´efecte sobre l´activitat d´un sector en haver d´ajustar, en primera instància, la seva producció per satisfer els nous nivells de demanda final». Aquest impacte es nota en l´allotjament i els serveis.

L´estudi presenta per primer cop una anàlisi del cost-benefici de la inversió en senderisme. S´ha calculat « en termes monetaris els beneficis i els costos que comporta sobre el conjunt de la societat una determinada actuació». Aquest treball quantifica la inversió feta per les administracions en la recuperació, manteniment, senyalització i promoció de la xarxa de camins del Berguedà de 1.086.611 euros. Josep Maria Raya afirma que el senderisme «té uns beneficis nets per a la societat de 5.345.935 euros. En particular, calculant la ràtio benefici-cost, obtenim que cada euro invertit en l´activitat senderística genera 12,12 euros a la societat». Aquest xifra «resulta del quocient d´un benefici anual total de l´activitat senderística, que és de 5.826.461,89 euros, i uns costos de 480.536 euros». Els beneficis es desglossen en l´impacte econòmic directe de 5,1, milions d´euros, els 17.742,68 euros de guany per a la salut, ja que caminar manté l´aparell cardiovascular de les persones, i la quantificació del plaer de caminar, que s´ha xifrat de 679.644 euros aplicant diferents variants, com ara la valoració que fan els caminants de l´experiència i també del preu que se li dóna al lleure, que l´estudi ha quantificat fixant un preu per hora caminada.

L´autor d´aquest treball, Josep Maria Raya, afirma que «el senderisme és el segment de turisme esportiu dins del medi natural amb més practicants arreu dels països europeus». Afegeix que segons l´Observatori Europeu Leader, hi ha 3 milions de senderistes a Itàlia, 10 milions al Regne Unit, i que practiquen el senderisme el 30% dels suecs.

---