En els propers quatre anys, Josep Fígols Escarré serà el representant dels empresaris del Berguedà. Aquest és un càrrec que ja ha ocupat els darrers anys i que ara ha renovat Durant aquest mandat, Fígols vol millorar la competitivitat de la comarca mitjançant la millora de la xarxa de telecomunicacions i també de la formació. Encapçala una junta que està integrada per Robert Molas, Joan Martín, Josep Maria Serarols, Pere Ballarà, Josep Vancells, Neus Viñas, Xavier Gual, Josep Cinca i Antoni Rovira. Aquesta executiva ja s´ha reunit per començar a treballar.

En un document de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB) publicat el maig del 2015, enumereu una sèrie de factors clau per a la competitivitat del territori. Un d'ells és la xarxa de telecomunicacions. Quines millores s'hauria de fer en aquest àmbit?

En primer lloc, considerem necessari el desplegament de la fibra òptica en tots els municipis de la comarca. Ara s'està fent a Berga, però a la resta de municipis també hi ha aquesta necessitat. Un dels objectius que ens hem marcat és que la fibra òptica arribi a tot arreu, perquè aquesta tecnologia ens fa més competitius. També demanem que arribi als polígons industrials, ja que hi ha moltes empreses que necessiten velocitats altes de connexió per desenvolupar la seva activitat econòmica.

L'accés a la cobertura mòbil 4G també formaria part d'aquestes reivindicacions?

Sí. Tenir bones telecomunicacions és fonamental en una comarca d'interior per poder atraure més gent i evitar que els d'aquí se'n vagin a fora. Ja fa temps que ho reivindiquem.

Pel que fa a les comunicacions per carretera, des de l´ACEB demaneu que es faci el desdoblament total de la E-9.

S'ha fet el tram fins a Berga del desdoblament de la E-9. Per a nosaltres, aquesta és una inversió estratègica, ja que tenir bones comunicacions cap al sud de França podria ser un dels motors econòmics de la comarca. Les comunicacions són importants per les conseqüències positives que poden tenir sobre el territori. A la tardor preveiem fer una trobada amb associacions d'empresaris i cambres de comerç franceses a Berga per analitzar aquesta qüestió. El que volem és comunicar el sud de França, que té moltes possibilitats, amb Catalunya i fer una segona porta d'entrada important al país. Actualment tot passa per la Jonquera, però la línia més ràpida entre Barcelona, el sud de França i París és la que travessa Berga i el Berguedà. Fer aquesta infraestructura portaria noves empreses al territori i ajudaria a recuperar zones industrials en desús, com ara el polígon d'Olvan.

Com podria beneficiar les empreses l'ampliació de la xarxa de transport públic?

Que hi hagi una bona xarxa de transport públic redueix el cost de la mobilitat. Actualment no hi ha una xarxa que comuniqui les zones residencials amb els polígons i altres zones de fabricació i s'ha d'utilitzar el vehicle privat. Aquest seria un factor més de millora de la comarca.

L'ACEB ha alertat en diversos estudis que a la comarca hi ha una manca de personal qualificat, falten cicles formatius adaptats a la realitat empresarial del territori i no s'aposta prou per la formació contínua dels treballadors. Com es podria capgirar aquesta situació?

Si no hi ha personal qualificat, no es poden fer moltes feines i moltes empreses no poden ser viables. Nosaltres vam ajudar a impulsar, juntament amb l'Ajuntament de Puig-reig, el Cicle Formatiu Agroalimentari, que començarà el setembre. Aquests estudis combinen activitats teòriques a l'aula amb treball en empreses de la comarca. El que demanem ara és crear un grau superior de Manteniment Industrial, que ampliaria els estudis d'aquesta especialitat que ja es poden cursar a la comarca. Aquest cicle és molt transversal i moltes empreses se´n podrien beneficiar.

Segons el sector, una de les dificultats a què s'han d'enfrontar les empreses és la complexitat administrativa. Aquest problema és més greu a la comarca?

La complexitat administrativa és un problema general. En unes jornades en què vam participar, es va dir la frase següent, que ens agrada molt: «volem una administració que sigui més col·laboradora i menys controladora». Aquesta és la nostra filosofia. L'administració ha d'agilitzar els tràmits de les empreses.

La relació amb el nou govern municipal de Berga és bona?

Sí, és molt cordial. Ens hem entrevistat amb l'alcaldessa i amb algun regidor. Com no pot ser d'una altra manera, hi ha col·laboració amb l'Ajuntament.

D'acord amb les xifres dels pressupostos de la Generalitat, que l'ACEB ha incorporat en un estudi recent, el Berguedà és una de les comarques catalanes que reben menys euros per habitant pel que fa a inversions. La Generalitat hauria d'esmerçar més recursos a la comarca?

L´abril del 2015 vam reclamar un augment de la inversió pública per habitant per part del Govern de la Generalitat per aconseguir un equilibri territorial. La falta d´inversions provoca poca creació de llocs de treball i una disminució de la població. La inversió pública en projectes viables és un motor de creixement econòmic.

Us heu reunit amb responsables de la Generalitat per plantejar-los aquestes necessitats?

Sempre que han visitat el Berguedà els hem entregat el dossier redactat per l´ACEB que conté la llista de projectes que la Generalitat hauria de tirar endavant. Són inversions fortes, com ara acabar el polígon d´Olvan, fer els dos quilòmetres de la variant de Sagàs, fer reformes a les carreteres que comuniquen capitals de comarca, etc. Moltes d´aquestes inversions només pot fer-les el Govern de la Generalitat.

El Berguedà té una varietat paisatgística molt important. El turisme podria ser el capdavanter de la recuperació econòmica?

Ara és un dels motors econòmics de la comarca. Cal remarcar que hi ha 19 càmpings, al Berguedà. Això vol dir que als visitants els agraden les activitats a la natura i les activitats a l'aire lliure.