A mitjan gener del 2013, Esther Díaz, nascuda a Gironella el 1988, va fer les maletes i va agafar un avió cap a El Salvador, a l´Amèrica Central. Allà, va conviure durant una setmana amb la família Martínez del llogarret de La Loma, una comunitat de 18 membres que viu al capdamunt d´una muntanya ubicada al departament de La Libertad. L´objectiu del viatge consistia a documentar amb fotografies i vídeos els projectes de cooperació que l´ONG catalana Enginyeria Sense Fronteres (ESF) du a terme en aquesta localitat per millorar l´accés a l´aigua potable. Amb tot aquest material d´arxiu, que conté més de 6.000 imatges, Díaz va bastir el projecte de final de carrera del grau en Mitjans Audiovisuals, que ha cursat a l´Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMT).

D´aquesta experiència, els berguedans en poden veure una mostra des de l´1 de setembre a la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet, que acollirà l´exposició Un día de agua, a cura de Díaz, fins a final de mes. Les fotografies estan acompanyades per un comentari escrit que les contextualitza.

La primera part de l´exposició explica la vida quotidiana de Mamá Lupe, la matriarca de l´extensa família dels Martínez. Cada dia, es lleva a les quatre de la matinada per preparar als catorze fills de la casa un esmorzar a base d´arròs, fesols, blat de moro i fruites silvestres. Cap a dos quarts de cinc, lleva els nens perquè vagin a rentar-se en una deu que brolla enmig d´un paratge rocós de la muntanya. Per arribar-hi, han de caminar de nit durant més de mitja hora per uns corriols de bosc «força complicats», segons explica Díaz a l´exposició.

Quan els seus fills ja han marxat a l´escola, Mamá Lupe comença a fer les tasques de casa. Després d´escombrar el terra i donar menjar als animals, carrega tres sacs de roba bruta sobre el llom del cavall i se´n va a la riba del riu Grande de San Miguel, que corre a 45 minuts a peu de La Loma. En el panell informatiu de l´exposició, Díaz recull unes paraules de Mamá Grande sobre aquesta rutina diària: «No vamos a estar mucho, unas seis horas». «En les comunitats rurals d´El Salvador, les dones dediquen la meitat del seu temps a anar a buscar aigua», assenyala Díaz.

Com passa en altres parts del món, en aquesta petita república centreamericana el gruix de la població no pot fer ús dels recursos naturals nacionals, que són riquíssims i diversos. El Salvador és un país abundós en aigua potable. A pesar d´això, moltes deus i fonts són en zones de propietat privada controlades per terratinents i les comunitats de camperols no se´n poden beneficiar. Per capgirar aquesta situació, el Fòrum de l´Aigua hi defensa des del 2006 la promoció del dret universal a un accés digne i equitatiu als recursos hídrics.

Díaz, que durant els darrers dos anys ha viatjat per Kenya i l´Índia, entre altres països d´arreu del planeta, recentment s´ha mudat a Vitòria, al País Basc, des d´on vol seguir ajudant la gent a través de la seva càmera.