Dos treballs publicats per investigadors de l´Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriuen diverses restes òssies trobades al Berguedà que inclouen un fragment de vertebra que correspon al fòssil més modern de titanosaure a Europa. L´animal va viure a la conca pirinenca entre 220.000 i 130.000 anys abans que els dinosaures s´extingissin del planeta i l´estudi de la fauna d´aquesta zona dóna suport a la hipòtesi que la desaparició dels dinosaures va ser un fenomen sobtat i no gradual.

Els titanosaures formen part d´un dels grups més grans i més diversos de dinosaures sauròpodes, animals herbívors de grans dimensions que es caracteritzaven per tenir un coll i una cua llargs, així com un crani relativament petit en comparació amb la resta del cos. Al sud d´Europa va ser un grup molt abundant durant el Cretaci superior, fa entre 100 i 66 milions d´anys, moment en que els dinosaures van desaparèixer de la superfície de la Terra. Només un petit grup va sobreviure, donant lloc a les aus que actualment coneixem.

Diversos investigadors de l´Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriuen en un article publicat a la revista Historical Biology, un fragment de vertebra cervical d´un titanosaure que va viure al que actualment és el Pirineu entre 220.000 i 130.000 anys -un temps molt curt en termes geològics- abans de la gran extinció massiva que va succeir al final de l'era dels dinosaures. Es tracta de la resta més recent d´aquest grup a tot Europa. La troballa d'aquest fòssil i de les altres restes estudiades va tenir lloc en diferents campanyes de prospecció durant els anys 2012 i 2013 en diversos punts propers a la ciutat de Berga i la Nou del Berguedà.

La vèrtebra es va trobar en el que es coneix com el "gres dels rèptils" que aflora a la localitat del Portet, prop de la serra de Queralt. El gres de rèptils és un estrat geològic que es va dipositar poc abans del límit K-T que coincideix amb l´extinció dels dinosaures arreu del món . "Només hi ha una altra localitat a Europa, al municipi de Larcan, a França que té restes de dinosaure una mica més recents que aquesta, però no corresponen a titanosaures sinó a hadrosaures.", explica Albert Sellés, un dels autors de l´estudi. La vèrtebra es va trobar envoltada d´una matriu molt compacta de sediment i va ser necessari estudiar la forma del fòssil prèviament amb un escàner d´alta resolució abans de procedir a la seva restauració.

L´anàlisi histològic de la resta suggereix que la vèrtebra va correspondre a un individu adult. No obstant, ja que es tracta d'un os molt fragmentari, no ha estat possible assignar-lo a una espècie concreta.

Tradicionalment, la disminució dels titanosaures al sud-oest d´Europa es creia relacionada amb l´entrada d´hadrosaures, sovint coneguts com a dinosaures "bec d´ànec" per la forma del seu crani. De tota manera, els dos estudis reflecteixen que, a nivell de grans grups faunístics, no es va produir una davallada significativa de la diversitat de dinosaures al nord-est d'Iberia, almenys fins els darrers centenars de milers d'anys abans de l'extinció. "Això dóna suport a les hipòtesis que proposen que l'extinció dels dinosaures no avians va ser sobtada enlloc de gradual", comenta Josep Marmi, investigador que ha participat en amdós estudis.