El progressiu deteriorament i deixadesa que pateixen diferents velles colònies del Llobregat ha activat l'alerta davant d'una realitat que amenaça de cronificar-se si no s'actua. El com, el quan i el què s'ha de fer, i qui ha de liderar la iniciativa, són preguntes encara sense resposta tenint en compte que una bona part dels espais més decadents són de propietat privada i, per tant, difícilment sigui justificable invertir-hi uns diners públics que, a més, no hi ha.

Àngel Miralda, un dels ideòlegs del parc fluvial amb l'arquitecte Pere Vall, creu que actualment la recuperació dels nuclis fabrils passaria perquè "agafessin nova embranzida" a través de la revisió i actualització del Pla Director de les Colònies. Àngel Miralda recorda que fins l'arribada de la crisi es va aconseguir l'objectiu bàsic que s'havien fixat: "evitar que es perdés patrimoni, preservar-lo perquè en el futur es pogués recuperar". Després d'importants inversions públiques per recuperar la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, l'estació de Cal Vidal, crear el Telecentre de Cal Pons o museïtzar-ne l'església, "la seva pervivència està garantida". A més s'han divulgat com mai amb exposicions, llibres o sèries com Olor de Colònia.

Experts com Eusebi Casanelles diuen, però, que "no ens hem de desesperar" si no es poden salvar tots els nuclis, ja que "el preu de la postindustrialització és l'abandonament" i, simplement, no es pot preservar tot. Aposta per un model de salvaguarda de l'espina dorsal de les colònies: el riu.

120 milions que eren fum

Semblava que el moment dolç de les colònies tindria la cirereta del pastís amb una colossal inversió de 120 milions d'euros anunciada per la companyia nord-americana Hines, que el 2006 va comprar la major part de la colònia Vidal.