Crida per salvar les colònies que estan en situació crítica

El gran handicap per recuperar els elements i béns més degradats és que són de propietat privada

11.10.2015 | 12:04
Crida per salvar les colònies que estan en situació crítica

El progressiu deteriorament i deixadesa que pateixen diferents velles colònies del Llobregat ha activat l'alerta davant d´una realitat que amenaça de cronificar-se si no s´actua. El com, el quan i el què s'ha de fer, i qui ha de liderar la iniciativa, són preguntes encara sense resposta tenint en compte que una bona part dels espais més decadents són de propietat privada i, per tant, difícilment sigui justificable invertir-hi uns diners públics que, a més, no hi ha.

Àngel Miralda, un dels ideòlegs del parc fluvial amb l'arquitecte Pere Vall, creu que actualment la recuperació dels nuclis fabrils passaria perquè «agafessin nova embranzida» a través de la revisió i actualització del Pla Director de les Colònies. Àngel Miralda recorda que fins l'arribada de la crisi es va aconseguir l´objectiu bàsic que s´havien fixat: «evitar que es perdés patrimoni, preservar-lo perquè en el futur es pogués recuperar». Després d´importants inversions públiques per recuperar la Torre de l´Amo de Viladomiu Nou, l´estació de Cal Vidal, crear el Telecentre de Cal Pons o museïtzar-ne l´església, «la seva pervivència està garantida». A més s'han divulgat com mai amb exposicions, llibres o sèries com Olor de Colònia.

Experts com Eusebi Casanelles diuen, però, que «no ens hem de desesperar» si no es poden salvar tots els nuclis, ja que «el preu de la postindustrialització és l´abandonament» i, simplement, no es pot preservar tot. Aposta per un model de salvaguarda de l´espina dorsal de les colònies: el riu.

120 milions que eren fum

Semblava que el moment dolç de les colònies tindria la cirereta del pastís amb una colossal inversió de 120 milions d´euros anunciada per la companyia nord-americana Hines, que el 2006 va comprar la major part de la colònia Vidal.

El macroprojecte preveia la construcció de 500 habitatges, un restaurant i un hotel. L´esclat de la crisi va fer que aquella proposta quedés en no res. Fins al punt que avui en dia ni tan sols se sap de qui és propietat després que Hines s´ho vengués. Josep Maria Altarriba, alcalde de Puig-reig, ha explicat que la propietat «està en mans d'una gestora, s'ha d'anar al registre mercantil». Un cop sàpiguen de qui és Cal Vidal, els dirigents locals es posaran en contacte amb els propietaris perquè agencin el nucli.

Els milers de conductors que circulen per l´autovia, que està a tocar, el primer que veuen de Cal Vidal són blocs de pisos que cauen a trossos,una imatge tan negativa com preocupant. Per no parlar del mal estat de l´antany imponent fàbrica i que actualment té una coberta plena de forats, que es degrada inexorablement i és víctima també de l´acció dels lladres. L´única activitat que s'hi registra és la de l´augusta turbina que segueix produint electricitat amb l´aigua del Llobregat.

A Cal Riera s'acumulen blocs i blocs d'antics pisos obrers abandonats, molts s´ensorren. Els pocs residents ocupen pisos als blocs arreglats, però han de conviure amb els altres immobles que cauen o es degraden a marxes forçades per l'abandonament. Un altre monument a la deixadesa és el patrimoni de la vella fàbrica de Cal Rosal que s´ensorra.

L'alcalde de Puig-reig ha lamentat aquesta situació i ha recordat que «la desgràcia és que aquestes dues colònies són de propietat privada». Reconeix que «s'ha de plantejar el que s'ha de fer» perquè el mal estat d'aquests nuclis «és un gran problema per al poble». No endebades Puig-reig és el municipi que té més colònies del Berguedà: Cal Prat, Cal Casas, Cal Marçal, Cal Vidal, Cal Riera i l'Ametlla de Merola.

Altarriba assegura que «fer-hi intervencions és molt costós» i que no poden actuar-hi perquè un ajuntament petit com el seu no té diners. «Si aquí no hi intervé alguna altra administració ho tenim molt complicat». Ni tan sols per agençar la colònia de Cal Pons, que és de propietat municipal. Amb tot, el consistori ha iniciat la tramitació perquè sigui declarada Bé Cultural d´Interès Nacional (BCIN), un nivell de salvaguarda que «com a mínim t´obre portes, és un primer pas».

La formació, revulsiu

A Cal Riera, fins al 23 d'octubre, 6 persones del nucli a l´atur participen en un curs de de capacitació forestal. Aquesta acció formativa vol ser l´embrió d´una futura cooperativa d´iniciativa social per realitzar treballs relacionats amb el sector forestal o d´agençament de la colònia. El dirigent veïnal Eduard Frías explica que «volem impulsar aquesta mena d'iniciatives per donar respostes relacionades amb l'economia social i evitar que la gent que viu a les colònies n'hagi de marxar». Frías creu que a Cal Riera hi ha el sentiment col·lectiu que «hem de viure en un espai oblidat, deprimit, en recessió». Davant d'aquest context «hem d'emprendre, ha de ser la societat qui actuï, no podem esperar que l'Ajuntament ens vingui a netejar casa nostra però tampoc no ho podrem fer sense la seva ajuda». Com s'ha de redreçar el rumb de les colònies? «Ara mateix, portant gent a viure-hi, la gent no ve, hem de generar moviment econòmic, així és com es va formar, hi havia fàbriques que donaven llocs de treball».

Experiència reeixida

Un exemple d'inversió privada amb ajudes públiques a les colònies és l'espai cultural i gastronòmic Logos Berguedà ubicat a l'Ametlla de Merola, l´exemple paradigmàtic d´un dels nuclis més ben conservats i amb més vida i dinamisme del parc fluvial. La seva impulsora, la soprano Virgínia Parramon, el va posar en marxa fa dos anys i ha esdevingut un motor de dinamització cultural al Llobregat. Exposa que «hi crec molt, en les colònies, són un patrimoni molt important, únic al món». Opina que la seva recuperació i dinamització passa «per implicar-hi la gent que hi viu i també de la comarca, anar tots units», malgrat que constata que «al Berguedà costa mobilitzar la gent». Parramon llança la idea de crear, per exemple, una Associació d'Amics de les Colònies per posar idees en comú i «començar per coses petites», per exemple fer jornades de treball voluntari per actuar allà on convingui més.

Coincideix amb Parramon David Font, president del Consell i de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà (ADB). «Hem de veure com les revaloritzem, sumar moltes mans i posar sobre la taula idees i anar a l´una». Un procés en el qual serà de vital importància determinar quines de les propostes que es facin són realment viables i factibles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema